El 28 de febrer de 1976 les tropes espanyoles es retiraven, a cuita-corrents, del Sàhara espanyol, en una maniobra desastrosa per als autòctons. Era la tràgica fi del colonialisme espanyol. Amb la sortida dels espanyols del Sàhara, i dels portuguesos de les seves colònies, s'acabava el colonialisme al continent africà. Però les dinàmiques colonials estan lluny d'haver-se acabat: en un temps de creixement del racisme i la xenofòbia, és necessària una reflexió sobre com es construeixen les identitats europees i la seva relació amb el passat colonial. Això és el que pretén el cicle Descolonitzar Europa. Memòries colonials i construcció de la diferència, que se celebra aquest divendres, 11 i el dissabte 12 al Born CCM, i que coordina Sara Santamaría, professora de l'Aarhus Universitet i especialista en postcolonialitat. La entrada és lliure, però es recomana reserva prèvia per internet. El dissabte per la tarda s'ha previst un recorregut pel centre de la ciutat per resseguir les memòries colonials barcelonines.

Les noves fronteres europees

La conferència inaugural, a càrrec de l'antropòloga Ann Laura Stoler, reflexiona sobre les "fronteres interiors" d'Europa, i sobre el que comporta la recerca a ultrança de "la seguretat" europea, que sens dubte té impacte sobre el racisme. Els debats també inclouen xerrades sobre l'adequació de la memòria heretada d'Europa per a les noves generacions d'immigrants procedents del món colonial. De la mateixa forma, s'analitza la presència i absència dels territoris colonitzats als museus i exposicions, i s'ha destacat la permanència de les ideologies colonialistesen aquests àmbits.

El Sud parla

El Born CCM ha volgut donar la veu a tres creadors procedents del món colonial per analitzar la seva percepció de la colonialitat: hi seran Najat El Hachmi, Donato Ndongo-Bidyogo i Juan Tomás Ávila Laurel. Per la seva banda Sirin Adlbi Sibai parla de la relació entre islamofòbia i feminisme, i Houria Bouteldja, Aziz Faye i Miriam Hatibi debaten sobre el racisme i les migracions. Per cloure les sessions, el filòsof Javier de Lucas (president de la Comissió Espanyola d'Ajuda al Refugiat) disserta sobre les polítiques europees de migració,  i l'historiadora Françoise Vergès critica la convergència entre el feminisme, l'extrema dreta i el feminisme (el que anomena femonacionalisme) i aposta per un feminisme polític.