El 75 aniversari del desembarcament de Normandia es va celebrar amb una gran cerimònia commemorativa a Portsmouth, al Regne Unit, un dels punts des d'on van embarcar les tropes aliades que van llançar-se a l'alliberament de l'Europa continental. Un dels moments de més emoció de la cerimònia va ser quan uns pocs de veterans que havien participat al desembarcament van sortir a l'escenari. Se'ls va ovacionar, perquè hi anaven en representació de tots els soldats que van lluitar a les platges normandes. Però, representaven realment a tots els combatents implicats? No hi havia cap representació de les forces colonials, ni dels militars no blancs que van participar a l'operació. Tot un símbol.
Els homes blancs al davant
A Normandia va haver-hi molts afroamericans, que lluitaven en unitats segregades. A la majoria no se'ls va mobilitzar en primera línia de combat, però això no vol dir que no participessin en l'esforç de guerra. De fet, a alguns se'ls va destinar a complexes i perilloses missions de reavituallament de les forces avançades o a les dures tasques de construcció de defenses (bona part dels qui feien les pesades obres d'enginyeria a l'exèrcit nord-americà eren negres). Les unitats negres més implicades en combats, a Normandia, van ser les d'Artilleria, que sí que van participar en combats. També hi havia molts mariners negres als vaixells de la flota nord-americana, però acomplien tasques subordinades, ja que també s'hi aplicava la discriminació racial.
De les colònies
Al Dia D les tropes colonials no hi van tenir un paper tan rellevant, en l'exèrcit britànic, com en d'altres escenaris de guerra (tot i que va haver-hi una important participació australiana). Ni les forces índies, ni les maorís, ni les de l'Àfrica Oriental van jugar un paper destacat en el desembarcament (en canvi, sí que van jugar-lo a la campanya d'Itàlia o a Birmània, per exemple). Això no vol dir que no hi haguessin combatents o petites unitats aïllades en el sí d'unitats militars més grans. L'exèrcit francès no va jugar un paper clau a Normandia, on les forces anglosaxones eren majoritàries. Però dins les forces franceses hi va haver-hi una important participació nord-africana, a la 2ª División Blindada. Els "tiradors" tunisians i marroquins van participar en les operacions contra els alemanys que es van produir a continuació del desembarcament. A més a més, els askaris francesos capturats haurien estat tractats de forma especialment dura pels alemanys, moguts per motius racistes. Dos mesos després del dia D es produiria l'operació "Drac", el desembarcament de l'exèrcit francès a Provença per oferir un segon front als alemanys. En aquest cas el 82% dels soldats serien forces colonials.
Absència clamorosa
No és la primera vegada que es margina a les forces colonials en les cerimònies de Normandia. Fa 5 anys ja va haver-hi protestes per l'absència d'africans entre els 800 veterans convidats al 70è aniversari del desembarcament. També va haver-hi protestes perquè cap dirigent africà va ser convidat a l'esdeveniment. El general Leclerc, símbol de la Resistència, que el 1947 va reclamar que França reconegués el seu deute envers els africans que havien lluitat per la seva llibertat, no hauria estat satisfet.
Els republicans, tampoc
Les principals unitats aliades on hi lluitaven republicans espanyols no van ser-hi el Dia D a Normandia. No van ser mobilitzades la força de la famosa 2ª Divisió Blindada del general Leclerc, on hi havia "La Nou", una unitat integrada bàsicament per republicans espanyols. La Nou va desembarcar a les platges normandes quan els grans combats ja havien passat. Però en les operacions del Dia D van participar-hi catalans que s'havien allistat, de forma individual, a l'exèrcit anglès o a les Forces Franceses Lliures. És el cas de Francesc Dalmau, que havia militat a les Joventuts d'Esquerra Republicana - Estat Català, havia lluitat a l'Exèrcit Popular, s'havia escapat d'un camp de concentració franquista i va integrar-se a una unitat espanyola dins els Pioneers Corps, una unitat militar que no participava en accions de combat. Anys més tard arribaria a ser alcalde de Palamós. I cal destacar el paper de l'espia Joan Pujol, Garbo, que va ser determinant perquè el desembarcament triomfés.
El paper de la Resistència
On els catalans i espanyols van tenir un paper clau va ser en el suport logístic de la resistència francesa al desembarcament. En el moment en què es va inicia el Dia D, es va posar en marxa una forta campanya de sabotatges, que va servir per a distreure les tropes alemanyes i obstaculitzar les seves tasques. Els maquis catalans i espanyols van tenir molt de relleu en aquell moment. Fins i tot a la zona d'Haute-Vienne els maquis dirigits per l'anarquista Ramon Vila, Caracremada (conegut aleshores amb l'àlies Raymond), va destruir un tren amb forces de reforç de les SS que es dirigien a Normandia. També van jugar un paper important en la sublevació de París, que va culminar amb la seva ocupació per les forces de La Nou (de fet, molts blindats que van participar a l'ocupació de la capital francesa van ser batejats amb noms de batalles de la guerra civil espanyola). Els comunistes espanyols també van col·laborar amb el desembarcament de Normandia a través de missatges en clau a través de la ràdio clandestina La Pirenaica.
La derrota dels vencedors
Els republicans que van lluitar amb els aliats esperaven que la victòria aliada sobre l'Eix ajudés a remoure Franco del poder. No va ser així. Les grans potències van preferir no trencar les seves relacions amb l'Espanya franquista. Els qui havien vençut al feixisme a Europa, van contemplar com el franquisme es mantenia i com les grans potències traïen les seves promeses. Encara els quedarien molts anys de lluita, exili, presó i repressió. Cap d'ells, tampoc, va estar present a la cerimònia de Portsmouth.