La bona ratxa del cinema català continua. Creatura és la gran favorita d'uns Premis Gaudí marcats per temàtiques com la conscienciació de la sexualitat femenina, la recuperació de la memòria històrica o la reivindicació artística de Saben aquell, que la segueix en número de possibilitats amb el seu biopic de l'humorista Eugenio. Amb 15 i 13 nominacions cadascuna, aquestes dues pel·lícules són les que més categories es disputaran, entre elles la de millor direcció o millor pel·lícula, en què també hi són representades Els encantats, d'Elena Trapé, i La imatge permanent, de Laura Ferrés. Les nominacions als guardons cinèfils catalans arriben gairebé dos mesos abans que se celebri la gala de lliurament, que enguany tindrà lloc el proper diumenge 4 de febrer al CCIB i que estarà presentada per les humoristes i comunicadores Maria Rovira i Ana Polo (Oye Polo).
🟠 Nominacions als Premis Gaudí 2024: llista de nominats
🔴 Premis Gaudí 2024, DIRECTE | Última hora de la gala i la catifa vermella
🏆 Guanyadors dels Premis Gaudí 2024: llista completa de pel·lícules i artistes
No hi ha hagut massa sorpreses en les categories interpretatives, amb David Verdaguer i Enric Auquer competint amb Alberto Ammann i Oriol Pla en la categoria de millor protagonista masculí, i sense un Hovik Keuchkerian que sí va arribar a la nominació dels Goya pel seu paper Un amor. En la categoria de millor actriu protagonista, Laia Costa repeteix per segon any consecutiu pel seu paper a l'adaptació d'Isabel Coixet, juntament amb Carolina Yuste (Saben aquell), Bruna Cusí (La llegada) o Patrícia López Arnáiz per 20.000 especies de abejas, que també competirà en la millor direcció novell amb Estibaliz Urresola i que acumula un total de 9 nominacions. Els noms que podrien fer-se amb el guardó a la millor direcció tampoc han generat dubtes, amb Isabel Coixet, David Trueba i Elena Martín com a trident favorit, tot i que amb una aparició inesperada: el desaparegut Agustí Villaronga podria aconseguir un guardó pòstum per Loli Tormenta, la seva última pel·lícula.
La sociedad de la nieve, producció de Netflix dirigida pel català J.A. Bayona, competirà en la categoria de millor pel·lícula europea. La història real del vol F571 que va estavellar-se l’octubre de 1972 a la frontera entre Xile i Argentina competirà contra Aftersun (Regne Unit), Close (Bèlgica), El triángulo de la tristeza (Suècia) i Las ocho montañas (Itàlia), a més d'estar nominada als Globus d'Or i ser la representant d'Espanya als Premis Oscars, a falta encara que s'acabi de seleccionar el llistat oficial de nominacions dels premis cinèfils més importants del món. Una altra de les pel·lícules que sortirà a jugar amb més nominacions és Un amor, l'adaptació que Coixet ha fet de la novel·la de Sara Mesa, que té presència en 8 categories i seguida de ben a prop d'El maestro que prometió el mar, que retrata la història real del mestre republicà Antoni Benaiges.
Si 20.000 especies de abejas va confirmar-se fa uns dies com una de les favorites dels Goya 2024, amb un total de 13 nominacions, els premis del cinema català l'han reconegut en 9 candidatures. A més de la direcció novella, en què Urresola es medirà amb Alejandro Marín (Te estoy amando locamente), Juan Sebastián Vásquez i Alejandro Rojas (L'Arribada) i Laura Ferrés (La imatge permanent), la pel·lícula que va guanyar l'Ós de Plata a la Berlinale a la millor interpretació protagonista podria endur-se la millor pel·lícula de parla no catalana, la millor direcció artística, el millor guió original o la millor actriu secundària (Ane Gabarain), i és que les interpretacions de repartiment també estan molt repartides. Com a actriu secundària —a banda de Gabarain—, hi ha Clara Segura (Creatura), Ana Torrent (Sobre todo de noche) o Aina Clotet (Els encantats), que podria endur-se el seu primer Gaudí. En la categoria masculina, competeixen Daniel Brühl (La contadora de películas), Alex Brendemül (Creatura), Hugo Silva (Un amor) i Pedro Casablanc (Saben aquell).
Aquesta edició dels Gaudí hi ha hagut setanta produccions catalanes candidates (trenta-vuit llargmetratges de ficció, tretze d'ells en català; setze documentals; cinc films d’animació; dues pel·lícules per a televisió i deu curtmetratges) i deu produccions europees preseleccionades, una xifra rècord en la història dels premis. Aquest any la versió original catalana suposa un 40% de la producció cinematogràfica, mentre que s'ha continuat apostant per lluitar contra la desigualtat de gènere, i és que s'ha ratificat la presència majoritària de dones finalistes, una tendència apuntada des de fa dues edicions que continua en ascens i que assoleix enguany tres punts més que el 2023, amb un 57%, per davant del 43% d’homes finalistes. D'aquesta manera, la producció de cinema en català continua creixent respecte als anys anteriors, i és que aquesta edició hi ha 13 pel·lícules de ficció en llengua catalana, davant de les nou de l'any passat i de les sis de les edicions de 2020 i 2021.