El despertar de la primavera (Spring Awakening) és una obra, basada en un text i un llibret de Frank Wedeking, del 1890, que es va estrenar el 2006 a l'Off Brodway i que ràpidament va conquerir els principals escenaris de Nova York. A Barcelona, la versió catalana va estrenar-se al petit Teatre Gaudí, el 2016, amb gran èxit de crítica. I ara, després d'una gira amb molt d'èxit, ha arribat, també, a una sala gran. Ha aconseguit representar-se al Teatre Victòria, amb una notable assistència de públic: més de 7.000 espectadors havien passat per la sala a una setmana del seu comiat.
L'obra compta amb la direcció Marc Vilavella, coreografies d’Ariadna Peya, direcció musical de Gustavo Llull i disseny de llums de Dani Gener. Els papers centrals els ocupen Marc Flynn, que fa de Melchior Gabor, un noi molt intel·ligent i amb fortes inquietuds socials, i Elisabet Moleti, que fa de Wendla Bergman, una noia que desconeix completament què passa amb el seu cos i que intenta superar el seu desconeixement. El conjunt de la companyia està integrat per 15 actors i 7 músics que actuen en directe. El muntatge ha estat promogut per Origen Produccions, una societat creada ad hoc per Marc Flynn, Rubén Yuste (que també fa de director de producció) i Anna Piqué (que fa d'ajudant d'escenografia). Els tres es van entestar en portar a Barcelona Spring Awakening i van aconseguir-ho.
El despertar de la primavera afrontava el problema de la sexualitat dels joves a finals del segle XIX, i per això va despertar molta polèmica. Reflexiona de la manca de formació sexual d'uns joves, que topen contínuament amb el vel amb què la societat, l'església i l'escola tapen la seva pròpia realitat. Uns joves que tenen la curiositat natural per saber què passa amb els seus cossos, que senten una fortíssima atracció sexual, però que no saben com gestionar-la ni quines conseqüències pot tenir. És una obra que aborda els abusos sexuals, els embarassos no desitjats, l'homosexualitat... Però, sobretot, és una obra sobre les dificultats que imposa la societat a estimar. I una defensa contundent del dret d'estimar.
A desgrat que El despertar de la primavera inclou una nota d'esperança, de confiança en què els joves canviïn la societat, el conjunt de l'obra és un drama, en què s'aborden temes de gran duresa: els abusos sexuals contra els infants, l'autoritarisme irracional que pateixen, el suïcidi, la ignorància en matèria sexual, la discriminació dels que no pensen igual... Té punts de duresa extrema, perquè clarament, és una obra de denúncia.
El despertar de la primavera és una obra que impactarà als joves. A la platea no hi falten els grups d'alumnes d'institut, que segueixen amb fervor la història. Però no s'ha volgut fer una obra "per a joves", sinó que aquest muntatge està pensat més aviat com una "obra jove" (pel seu estil), "sobre els joves" (per la seva temàtica). De fet, a la fi de l'espectacle els aplaudiments són tan sonors entre el públic jove com entre el d'altres edats. I encara més entusiastes quan, després de les primeres salutacions, molts dels actors apareixen sobre l'escenari amb llaços grocs a la roba, ja de carrer.
El despertar de la primavera va començar com un espectacle de factura minimalista, per manca de més possibilitats: una escenografia reduïdíssima, formada tan sols per uns calaixos que movien tots els actors, i un vestuari sense gran complexitat. Ara, al Victòria, s'ha decidit mantenir el format original, tan sols amb algunes variacions (al Teatre Gaudí, on es va estrenar l'obra, el públic rodejava l'escenari, i s'han hagut d'introduir canvis en el format). Però justament aquest format poc sofisticat és el que dóna major força a l'obra, perquè deixa tota la força en mans dels actors i dels músics, i de les seves cançons.
El despertar de la primavera aconsegueix impactar a l'espectador, d'una forma que difícilment ho fan els espectacles de gran format. Els actors, extremadament joves, saben transmetre la frescor d'un espectacle que s'adapta perfectament a la seva situació. I ho fan amb un excel·lent nivell tècnic: amb excel·lents veus i amb unes atractives coreografies. El despertar de la primavera no decep als amants dels musicals.