Pere Pubill Calaf, conegut artísticament com a Peret, tenia 79 anys quan va morir el 27 d'agost de 2014 a l'hospital Quirón de Barcelona, on havia ingressat dies enrere per una recaiguda del càncer de pulmó que l'havia separat per sempre dels escenaris després de cinquanta anys de carrera. El músic gitano, criat al popular barri barceloní del Raval, autor de mítiques rumbes catalanes com Una lágrima o Borriquito va vendre milions de discos, va protagonitzar onze pel·lícules, va anar al Festival d'Eurovisió el 1974 amb Canta y sé feliz i fins i tot va posar banda sonora a les Olímipades de Barcelona'92 amb Gitana hechicera. Deu anys després de la mort del creador de la rumba catalana, aquest gènere musical, un dels estils més nostrats, encara lluita pel reconeixement internacional de la UNESCO com a patrimoni cultural i immaterial de la humanitat.
Un forat "irreemplaçable"
El net de Peret, Dani Pubill, ha explicat que aquests deu anys sense ell "s'han fet molt durs" i que la família ha notat molt l'absència del rei de la rumba, que tant en el seu entorn com en el musical ha deixat un forat "irreemplaçable". Tant ell com la seva mare, Rosa, estan involucrats en la lluita perquè el gènere musical promogut per Peret tingui el mateix reconeixement institucional que social. "Tothom identifica el meu avi amb la diversió, l'alegria i el recorda amb molt d'afecte i com una figura entranyable", explica Dani Pubill. En una entrevista amb Lauren Postigo el 1978, destaca Pubill, el seu avi ja afirmava que "causar felicitat a la gent era el més gratificant" de la seva professió perquè "la vida ja és força dura; així que millor riure que plorar”.
Tothom identifica el meu avi amb la diversió, l'alegria i el recorda amb molt d'afecte i com una figura entranyable
Peret és per a molts músics que segueixen la seva estela, i sense desmerèixer el Pescaílla, entre d'altres, el pare d'un gènere propi, la rumba catalana, com es coneix la seva fusió de flamenc i són cubà, explica Sicus Carbonell, cantant del grup rumber Sabor de Gràcia. La seva passió pel rei del rock, Elvis Presley, que també va mostrar amb el seu tupé -especialment al principi de la seva carrera-, el va portar a esquinçar, colpejar i voltejar la guitarra amb un estil característic que dona com a resultat una música davant la qual és impossible no posar-se a ballar. "La rumba catalana és un estil propi, una fusió per la qual es fa servir la guitarra i la veu però és com si hi hagués molts més instruments sobre l'escenari", afegeix el cantant, que va compartir escenaris amb el seu referent desaparegut.
La rumba és catalana
La plataforma per la defensa de la rumba catalana fa una mica més de dos anys que promou una candidatura que fonts del ministeri de Cultura d'Ernest Urtasun asseguren que compta amb tota la simpatia del Govern. El procediment, però, diu que ha de ser la Generalitat qui convenci la resta de CCAA perquè resulti triada com a proposta espanyola a la UNESCO, i és llavors quan l'executiu pot entrar en acció per defensar-la davant l'organisme internacional.
El reconeixement de la UNESCO "és un tràmit llarg" que no s'aconsegueix "en dos dies"
En paral·lel, s'han fet passos de força simbòlica, com la declaració del Parlament de Catalunya en favor d'aquest reconeixement a la rumba catalana. O la proposició no de llei presentada per ERC al Congrés fa uns mesos i avalada per la majoria de grups polítics per aconseguir la protecció i el reconeixement d'un gènere promogut pel mateix Peret i altres com el Pescaílla o el Gato Pérez. Des de la plataforma així com des de les administracions coincideixen a assenyalar que el reconeixement de la UNESCO "és un tràmit llarg" que no s'aconsegueix "en dos dies" i exigeix la presentació documentada i treballada de les propostes.
La plataforma en defensa de la rumba catalana va denunciar l'estiu passat que els tècnics del ministeri del llavors ministre Miquel Iceta havien aconsellat apostar per demanar el reconeixement de la 'rumba' a seques en lloc de la 'rumba catalana' per tenir més opcions
La plataforma en defensa de la rumba catalana va denunciar l'estiu passat que els tècnics del ministeri del llavors ministre Miquel Iceta havien aconsellat apostar per demanar el reconeixement de la 'rumba' a seques en lloc de la 'rumba catalana' per tenir més opcions, un plantejament que per als seus propulsors queda fora de la taula. "De fet, ens van suggerir fins i tot sumar-nos a la rumba flamenca (que ja està reconeguda dins del flamenc) o a la rumba cubana. Es justificaven que 'haurien de recolzar-ho la resta de comunitats'. Però el meu avi i el seu estil eren estimats a tot Espanya. I de fet, el nom 'rumba catalana' el va encunyar la premsa madrilenya. Tots la coneixen amb aquest apel·latiu", defensa Pubill, també membre de la plataforma. Entre desenes d'artistes que donen suport a la proposta i reconeixen beure del llegat de Peret hi ha el duet Estopa. Els germans David i José Muñoz han declarat que la rumba catalana és patrimoni de la seva mateixa terra “com el blues de Mississippi o el rap del Bronx”.
Els germans David i José Muñoz han declarat que la rumba catalana és patrimoni de la seva mateixa terra “com el blues de Mississippi o el rap del Bronx”
Paraules d'homenatge al mestre que, de fet, els de Cornellà van fer al seu megaconcert a l'estadi Olímpic aquest estiu, el mateix escenari en què Peret va presentar al món el so de Barcelona, el so de la rumba catalana.