Quan algú aprèn català, aviat es topa amb la paraula déu-n'hi-do (que Joan Solà suggeria escriure 'deunidó', i que en els parlars orientals sovint es pronuncia 'dunidó'). Si un aprenent de català ens pregunta què significa, podrem definir-la? Alerta, que no és fàcil. I és que aquesta paraula és de les que costa més de definir i traduir.
Déu-n'hi-do! amb el Déu-n'hi-do!
Fixem-nos-hi... En: "quanta gent éreu al sopar? —Trenta-cinc. —Déu-n'hi-do!", significa "estic sorprès, trobo que éreu molts" (també podríem dir 'Ostres!'). En: "els meus veïns de dalt, al llit, cada nit foten escàndol. —Déu-n'hi-do...!" pot significar tant "et planyo", com "quins dos!", com "els teus veïns ja podrien ser més discrets". En: "Déu-n'hi-do, en David!", pot significar "valoro (positivament o negativament) el que ha fet", però també "que guapot el trobo!". En: "amb la crisi dels míssils de Cuba el 1962 gairebé esclata la tercera guerra mundial. —Déu-n'hi-do!", significa "no ho sabia, estic sorprès". En: "Déu-n'hi-do, com plou! (o si plou!)", significa "plou molt, estic sorprès". En: "la gent, déu-n'hi-do com fuig de la feina!", significa "estic sorprès per la manera com tothom ràpidament esquiva la feina". En: "van fotre-li una garrotada que déu-n'hi-do!", significa "no t'imagines com era de forta, aquella garrotada". En: "vas explicant que tens un embolic sentimental amb la presidenta? Tu també déu-n'hi-do, eh?", pot significar "ets un imprudent explicant-ho" i "estic gratament sorprès d'aquest afer teu". En: "Déu-n'hi-do, el discurset que t'ha fotut la directora", significa "ha sigut gros". En: "he fet un negoci que déu-n'hi-do!" (Gran diccionari de la llengua catalana) pot significar "dona molts beneficis" o "moltes pèrdues" o "molta feina"...
Per què costa tant definir aquest mot? Doncs perquè, quan un fa valoracions, poden ser de diversa mena
Valoracions de diversa mena
Ja veieu les dificultats de definir déu-n'hi-do. L'únic clar és que té un significat valoratiu. Per què costa tant definir aquest mot? Doncs perquè, quan un fa valoracions, poden ser de diversa mena: poden ser valoracions positives o negatives, poden ser objectives o subjectives, poden ser quantitatives (haver-hi molta gent, numèricament) o qualitatives (creure que hi ha prou gent per a fer una cosa), poden servir per a manifestar sorpresa o enuig o meravella o ensurt, etcètera. Davant d'aquesta dispersió de conceptes, la paraula déu-n'hi-do s'aplica a contextos ben diferents.
Déu-n'hi-do amb l'ausades
Al mot ausades, usual en valencià, li passa el mateix. El Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans indica que significa 'certament, en veritat' i porta aquest exemple: "ausades que ets pesat!" ("ben bé ets un pesat"); i el Diccionari valencià de la Generalitat Valenciana porta l'exemple: "ausades que l'has feta bona! ("sí que l'has feta bona"). També serveix com a resposta confirmatòria: el Diccionari normatiu valencià de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, porta un primer exemple semblant als anteriors ("ausades que té paciència!") i aquest altre: "Estàs cansat? —Ausades" ("i tant!"). Més contextos: "no tenim dret a queixar-mos, però l'obligació de pagar impostos, ausades que sí la tenim!" ("aquesta obligació, i tant que la tenim"). Pot afegir-s'hi el significat "és com dius/diu/dieu/diuen": "compraré un llibre per a ton fill, que sé que li agraden. —Ausades: el xiquet llig molt!" ("certament, li agraden"). En definitiva: déu-n'hi-do amb el déu-n'hi-do!