Uns jardins de Pedralbes plens de gom a gom. Vestits estiuencs, sandàlies i cerveses a les mans. Camins de sorra que ens transporten a qualsevol cala de la Costa Brava, i unes llumetes penjades que ens assenyalen el camí fins a l'escenari central. El concert d'aquesta nit ha fet sold out i les més de 2.000 persones van trobant el seu seient. És fosc, però encara hi ha llum i una lluna creixent brilla amb força. El so dels grills s'intensifica a mesura que es va fent fosc. A l'escenari hi ha un piano, una bateria, un parell de guitarres i un ukelele. Al cel no hi ha cap núvol i es poden contar algunes estrelles. Els concerts a l'aire lliure tenen una màgia especial. I quan són les 22:00 en punt apareix El Kanka, solemne a l'escenari, vestit amb una samarreta blanca i unes bermudes blaves. Els focus (en concret en són 15) l'il·luminen a ell i als 5 músics que l'acompanyaran tota la vetllada. No li calen parafernàlies per omplir l'escenari. Una escenografia austera i una lona al fons que ens recorda el nom de l'últim disc publicat Cosas de los vivientes. I ja a dalt de l'escenari, amb un bon reguitzell d'ulls que el miren fixament, es disposa a tocar les primeres notes amb l'ukelele. Tria Eres per obrir la llauna seguida de Youtuber, ambdues cançons de l'últim disc; i els versos de la tornada de la tercera cançó "Qué bello es vivir, qué lindo es amar. Yo te quiero a ti y tú me quieres más", de Qué bello es vivir descriuen a la perfecció el que transmet el cantautor andalús, bones vibres i ambient desimbolt, és el tret de sortida que ha escollit per arrancar un concert que tindrà com a protagonista una guitarra acústica que l'acompanyarà tota la nit.
Ara que ja ha arrancat el concert i el públic es va despertant, etziba un molt aplaudit: "Molt bona nit i benvinguts, i fins aquí el meu català." Ens explica, ja canviant al castellà, que va viure a Barcelona dos anys i que està "molt orgullós de diferenciar entre múscul i musclo". El públic esclata a riure. "Vaig ser molt feliç aquí, hi ha una estima afegida, tinc molts amics entre el públic i als altres ja ens anirem coneixent. Mercès a tothom". Trobo que, per haver viscut aquí tant de temps hagués pogut fer un discurs una mica més elaborat en català, però li perdonem perquè ens omple l'ànima.
Continua el concert amb No jodas la marrana una cançó gamberra que connecta molt bé amb el públic, i canvia de registre amb Vengas cuando vengas per afegir-hi una mica de tendresa i sensibilitat. I arriba l'himne més celebrat i corejat dels andalusos Andalucía. De fet, entre el públic n'hi ha molts i es fan veure, se senten crits de ¡Viva Andalucía! I mouen els braços amb aquella gràcia que només tenen al sud. I després d'aquest instant de patriotisme autonòmic, els músics recol·loquen les cadires de fusta en forma de semicercle per atorgar al concert el caràcter íntim (i fins i tot divertit) que tant esperàvem.
I com que amb les frases inicials en català ha fet curt, afegeix un "Salut i força al canut" i ens confessa que hi ha més copes que música dalt de l'escenari. I ara que té els músics literalment a tocar, de fet l'embolcallen, aprofita per a presentar-nos-els. L'Álvaro Ruiz a la guitarra, el José Benítez a la bateria, el pianista català Pedro Campos, el Carlos Manzanares també al piano, i des de fa vint anys l'acompanya "mi fiel Escudero" Juan Rubio, percussionista i músic polifacètic.
Ens avisa que té el temps limitat i una llista de cançons molt llargues així que continua el concert. No hi poden faltar Para vivir, Del miércoles al martes, Guapos y guapas y A dieta de dietas. El punt àlgid del concert arriba amb "Querría" que el públic, que per fi ha deixat la timidesa aparcada, coreja a l'uníson. Sí que puedes ens recorda que a vegades a la vida, s'ha de deixar anar, amb versos tan bonics com durs que et sacsegen i et fan obrir els ulls "Sal de ahí, afróntalo, ciérralo, déjalo ir, sálvate..."
I encara amb l'emoció a flor de pell continua amb "Por tu olor" que mai serà una versió tan bonica com la que canta amb Jorge Drexler. I les millors cançons les deixa pel final, per deixar el concert a dalt de tot. Para quedarte, Canela en rama (que aixequi la mà qui va descobrir aquest home gràcies a una joveníssima Amaia que cantava les seves cançons al piano d'Operación Triunfo davant d'un Manu Guix embadalit).
El concert s'allarga una hora i quaranta-vuit minuts que es fan curtíssims, amb un equilibri perfecte entre els grans èxits del cantautor i cançons més actuals del seu últim disc Cosas de los vivientes. Els focus s'apaguen, els micros es recullen i una gentada desfila cap a casa. Les Nits de Barcelona al Palau de Pedralbes són eternes.