Fa un any, quan va morir Akira Toriyama, creador de Bola de Drac, els mitjans catalans li van dedicar una atenció especial. Van destacar la relació i l'impacte de la seva obra en la societat catalana, un fenomen poc habitual si es compara amb la cobertura dels mitjans internacionals, centrada exclusivament en el seu llegat dins del manga i la cultura audiovisual. Un exemple és l'article publicat en aquest mateix diari, on es recordava que "les aventures de Son Goku van poder viure's en català, ja que TV3 la va emetre amb una excel·lent acollida durant anys". Fins i tot un altre mitjà va titular: "Catalunya plora la mort de Toriyama", subratllant el seu paper en la promoció del català com a vehicle de transmissió cultural. Bola de Drac es va convertir en una eina inesperada per preservar i fomentar la identitat lingüística i cultural del país.

Bola de Drac es va convertir en una eina inesperada per preservar i fomentar la identitat lingüística i cultural del país

Tanmateix, al Japó, el seu país natal, aquest eco no es va escoltar. Excepte per un petit article que vaig escriure ràpidament recopilant les reaccions de la premsa catalana, cap altre mitjà no va esmentar la seva influència en aquesta part del món. Per això, vaig proposar d'escriure un reportatge més profund, coincidint amb el primer aniversari de la seva mort, per explicar el vincle entre Bola de Drac i Catalunya. Alguns mitjans reconeguts van mostrar interès a publicar-ho, la qual cosa en va evidenciar encara més que fins i tot periodistes acostumats a llegir sobre el món desconeixien per complet aquesta connexió. No em va sorprendre. En els principals mitjans japonesos no és habitual trobar notícies sobre Catalunya, ni tan sols sobre la seva llengua.

Akira Toriyama. Wiki Dragon Ball
Akira Toriyama, autor de mangues tan populars a Catalunya com a Bola de Drac o Dr. Slump / Foto: Wiki Dragon Ball

El 2021, l'Asahi Shimbun, un dels diaris més importants del Japó, va publicar una entrevista a Ko Tazawa, catalanòfil japonès, sobre el moviment independentista català. En aquesta entrevista, Tazawa va haver d'emfatitzar que "el català no és un dialecte de l'espanyol". Tampoc els llibres sobre Catalunya no han abordat el vincle entre l'anime i la llengua catalana. Un exemple és 50 capítols per entendre Catalunya (2013, Akashi Shoten), en el que 12 professors d'universitats japoneses expliquen la història, la cultura i la societat catalana. És un llibre molt complet que no només tracta de fets àmpliament coneguts, sinó també de la Nova Cançó o del costum de caçar bolets, fins i tot amb una explicació sobre com en català hi ha un adjectiu per referir-se als qui mengen bolets: micòfag. Tanmateix, sobre els animes doblats en català, només s'esmenta breument que són populars, com en la resta d'Espanya, i que formaven part d'una política lingüística. Potser això es deu que els lectors japonesos prefereixen llegir sobre Antoni Gaudí o Joan Miró abans que sobre una sèrie d'anime.

Més enllà del món friki

Jo mateixa no vaig ser conscient de l'impacte de Bola de Drac a Catalunya fins a mudar-me a Barcelona i començar a notar coses curioses. Recordo la primera vegada que em vaig sorprendre: vaig conèixer unes dones catalanes de 70 anys que sabien que Son Goku es torna ros. En una altra ocasió, en sonar la cançó de la sèrie, vaig veure com persones de diferents generacions i gèneres començaven a cantar a l'uníson: "Anem-l'a buscar...". Fora de Catalunya, això no és habitual, tret d'en comunitats otaku. Em vaig adonar que Bola de Drac aquí tenia una influència que anava molt més enllà del món friki. Aquest descobriment em va portar a investigar el tema. Durant anys, vaig anar recopilant informació amb la intenció d'escriure sobre això algun dia, quan el meu català fos prou bo per fer entrevistes. Però aquell dia va arribar abans del que m'esperava amb la mort de Toriyama.

Recordo la primera vegada que em vaig sorprendre: vaig conèixer unes dones catalanes de 70 anys que sabien que Son Goku es torna ros

El març d'aquest 2025, coincidint amb el primer aniversari de la mort del també creador d'un altre personatge icònic i de gran impacte a Catalunya com va ser l'adorable Arale, vaig publicar un article dividit en dues parts en el Chunichi Shimbun un diari de la regió natal de Toriyama, tant en la versió impresa com al web. La primera part recollia les reaccions dels catalans davant de la seva mort, retent homenatge a la seva contribució. La segona explicava la història de la llengua catalana i la necessitat de contingut infantil per a la seva normalització lingüística. La il·lustració de capçalera mostrava el títol Bola de Drac en català juntament amb la seva transcripció fonètica en japonès. Després de la publicació, el cap de la secció em va dir que "havia generat moltes reaccions". Gran part d'aquesta repercussió es va deure a Masaki Tsuji, guionista famós per obres com Astro Boy, que va compartir el meu article en xarxes socials amb un missatge commovedor: "Estic orgullós del potencial que tenen el manga i l'anime japonesos. Sr. Toriyama, llegeixi aquest article, si us plau!".

Altres lectors es van sorprendre en descobrir que existia un vincle tan profund. Però el que més va captar l'atenció va ser l'anècdota sobre els insults del Vegeta. En la versió catalana de la sèrie, el personatge utilitza expressions en desús que alguns fans catalans consideren una aportació inesperada a l'idioma. Aquesta revelació va generar un gran interès, no només entre els meus col·legues periodistes, que van comentar que era un detall inesperat i que podia generar un titular molt atractiu, sinó també entre els usuaris de xarxes socials i en l'àmbit acadèmic. Un dels meus entrevistats, Yoshitomo Okuno, professor especialitzat en estudis sobre Catalunya a la Universitat Provincial d'Aichi, es va mostrar particularment intrigat i em va demanar més detalls sobre aquestes expressions per correu electrònic.

bola de drac
Durant anys, Bola de Drac va ser una de les eines més poderoses per a la normalització lingüística

La llavor que va plantar Toriyama

Entre totes les reaccions, n'hi va haver una que em va fer reflexionar. Un usuari va escriure a X en japonès: "És molt important que l'entreteniment es tradueixi a la llengua materna". Al Japó, on la majoria de la població és monolingüe, no és comú reflexionar sobre l'impacte de la llengua en la identitat. Ni tan sols estan familiaritzats amb la realitat de viure en una societat multilingüe, on un idioma dominant en pot minoritzar d'altres. Tampoc no poden imaginar el que significa haver tingut prohibit l'ús de la llengua materna durant dècades. He arribat fins i tot a conèixer japonesos que viuen a Barcelona i que diuen coses com: "Per què és necessari utilitzar aquest idioma si tothom entén el castellà?". Per això, llegir que algú havia comprès la relació entre llengua i identitat a través de Bola de Drac em va fer pensar que, gràcies a Toriyama, havia aconseguit transmetre aquest tema al Japó, encara que fos amb un petit pas.

Al Japó, on la majoria de la població és monolingüe, no és comú reflexionar sobre l'impacte de la llengua en la identitat

El vincle entre Catalunya i el Japó no es limita a Bola de Drac. Aquí l'interès per la cultura japonesa va molt més enllà del manga i l'anime. Existeixen nombrosos restaurants japonesos i una creixent comunitat d'estudiants de japonès. En les meves entrevistes, Marc Zanni (la veu de Son Goku), Joan Sanz (la de Vegeta) i Oriol Estrada (autor del documental Songokumania) coincideixen que aquest interès es deu, en part, a la llavor que va plantar Toriyama. A més, aquest 2025, el Govern de Catalunya i el Consolat General del Japó a Barcelona celebren l'Any Catalunya-Japó, i al web oficial del Govern s'afirma que "Catalunya ha mantingut tradicionalment estrets vincles amb el Japó". Tant de bo la llavor que Toriyama va plantar continuï creixent i que les seves branques arribin al Japó, convertint el seu llegat en un veritable pont d'amistat mútua.

Kyoko Kawaguchi (Kumamoto, 1982) és una periodista japonesa establerta a Barcelona amb una llarga trajectòria com a redactora en diaris com el Nishinippon Shimbun. Aquest febrer ha publicat el seu primer llibre en castellà, 'Shokuiku: Los secretos de una japonesa para comer saludable en un mundo frenético', on comparteix idees per mantenir una alimentació saludable amb poc temps, basant-se en la seva experiència cuinant durant les seves llargues jornades de fins a setze hores al diari.