Si mai heu sigut fans, sabeu que els temps d'espera poden resultar infinits. Però estarem d'acord que vuit anys per escoltar un disc debut sembla exagerat, i si no que els ho diguin als seguidors de Bad Gyal. Després d'un save the date de La Joia durant el seu primer sold out al Palau Sant Jordi, ara farà un any, la catalana va treure el 26 de gener el seu àlbum debut: LA JOIA. I tot i que es podia intuir perfectament com seria el disc —ella mateixa havia publicat la meitat dels singles en els últims mesos, i cantava les inèdites als concerts, deixant poc marge per a sorpreses—, la seva fanbase va quedar freda, quasi distant. Cosa curiosa tenint en compte que els fans de Bad Gyal, entre els quals m'incloc, són dels més devots, pesats i eufòrics. Llavors, què ha passat aquí? Potser la millor manera d'entendre aquest fet, i aquest disc, és veure'l com un segon debut, un segon naixement, una conquesta d'un nivell superior en l'escala d'estrelles del pop.
Anem per parts. Considerem el seu Slow Wine Mixtape com a primer debut. Un disc de productors, experimental, presentant-se ella com un diamant en brut, amb tot encerts i cap error, i mostrant ritmes, patrons i lletres que fins al moment eren impensables en la nostra porció de món. Descarada i dura com cap, ens tenia. Acumulava gays'n'gals per moments, sent la seva llum cap a l'alliberament del goig. A partir d’aquí tot va ser un augment gradual de fans, aparicions a mitjans mainstream com ara Vogue i la transformació cap a una icona de la moda Y2K. I amb això un suau, però constant, canvi en la manera d'enfocar els seus temes. L'experimentació va anar perdent terreny en pro de la fórmula pop dintre dels ritmes urbans. Un treball constant i incansable que la va portar a treballar amb grans artistes internacionals com Rema, Nicki Nicole o Sean Paul. I a aquestes altures la pionera de les Farelo no estava per cantar al metro amb el Sónar i el pai s’ha apagat. Ho va deixar clar al Sant Jordi quan del Coperni de vidre, en lloc d'un porro, va treure un gloss. Poc queda de l'underground, ara ella vol brillar.
Així que, per gaudir d'aquest disc, hem d'abandonar la idea de trobar de nou aquesta primera Bad Gyal. Ha crescut, ha evolucionat i ha passat de ser un diamant en brut a un que ens enlluerna per dret propi. Però tot i que hem perdut coses pel camí, La Joia és un disc que traspassarà fronteres. Tot i que, més enllà del títol, no exportarà el català. Ja no és urbà, és pop urbà. Absolutament comercial, accessible per a tots els públics, però amb el caràcter de l'Alba de sempre. Ja coneixem les trencapistes Chulo pt.2 amb Tokischa i Young Miko, Mi Lova amb Myke Towers o Real G amb Quevedo; i ni parlar de Sexy i Sin Carné. Però el disc també compta amb grates sorpreses, reggaetons durs i melodies impecables. Sense sortir pràcticament de casa trobem la seva col·laboració amb Morad, que li retorna aquesta valia de carrer, sentint-se com un retake de Yo sigo igual. I si encara un és romàntic d'allò experimental, o busca aquest vessant visceral, queden les produccions de Merca Bae, Intro i la guaracha Skit.
La Joia és un disc que traspassarà fronteres; absolutament comercial, accessible per a tots els públics, però amb el caràcter de l'Alba de sempre
Si, en canvi, el que vols és el més pop possible, Bota Niña amb Anitta, dolça i melosa però sense perdre els baixos rebotant en tot moment. I la firma final 100% Bad Gyal és Perdió Este Culo, que sembla un exercici de destil·lació dels millors temes de la seva història. Recorda Candela, les produccions amb Lowlights, o la icònica actitud de Zorra. No podem demanar més. Si no us agrada encara, doneu-li temps, és un autèntic grower. I tot i que les lletres potser són més suaus, o més clares, que, posem-hi, Mercadona, la shawty independent no perd l'enginy.
La Joia és un disc que es projecta en un futur brillant des de la foscor del club, que cada cop és més com una terrassa tropical. Ara allò de internationally va totalment de debò. Com bé ha dit Alexia G. Ferrer per al mitjà especialitzat Acero, no estem davant d’un disc per a fans, sinó davant d’un disc per cultivar-ne de nous. Aquest 2024 trobarem en un nou pedestal una nova Bad Gyal, una nova era, més poderosa, exitosa i amb les idees més clares que mai, i aquest disc és només el principi.