L’esclat dels Fets d’Octubre va agafar Pere Arola i Duran a l’últim curs d’enginyeria industrial. Fill d’una família d’empresaris del tèxtil, d’on també prové, entre d’altres, Pere Duran Farell, vivia amb els seus pares al carrer Sant Pere Més Baix, 79, a tocar de la Plaça de Sant Jaume i dels escenaris de les batusses i tirotejos d’aquelles hores. Arola, votant de la Lliga, duia un diari personal des del 1929. Primer en castellà i després en un català encara prefabrià que hem respectat, fora d’alguns signes de puntuació. Publiquem aquí les pàgines corresponents als primers dies d’octubre del 1934, fins ara inèdites. Es veu que era un home amb opinions pròpies, enganxat als diaris i a la ràdio. Descriu Companys com un home dubitatiu i sotmès als vaivens interns del seu propi partit, sempre en pugna amb el conseller de Governació, el separatista Dencàs. El general Batet, que també seria afusellat per Franco, és per al jove Arola l’heroi de la jornada. El seus comentaris sobre els fets, clars i candorosos, no tenen pèrdua.

Octubre 1934

“Es parla molt el dia 1 de la situació de la policia de la Generalitat. Hi ha descontent per la marxa d’en Badia però en canvi els jefes y altres estan enfadats pel desfile de l’11 de setembre y la protesta ha arribat fins a fer-los dimitir la Generalitat. També hi ha enredos en el Cos de Vigilància, doncs les reformes d’en Dencàs no les volen els policies que no són d’Estat Català, que són tots. Tot està molt ple de Policia, doncs la Policia es veu que té que esser esquerrana.

Circulen rumors de dissensions en el Govern entre Companys y Dencàs seguint la lluita entre Estat Català y els altres, més moderats en qüestió de separatisme.

El dilluns 1 s’obre el Parlament català, assistint-hi la Lliga. En Companys diu breus paraules explicant el canvi de ministres. En Duran i Ventosa, en un discurs, diu que expliqui el President tot el que ha passat aquest temps, però en Companys contesta atacant la Lliga per la seva retirada.

A Madrid l’expectació era grandiosa. Molts rumors que lo més probable és [que es] crei un govern majoritari de Lerroux y la CEDA. Parla en Samper explicant la seva gestió; després en Gil Robles l’ataca per no haver seguit l’orientació necessària. Contesta en Samper bastant incongruent y demana a las minories que donin la seva opinió. Ningú s’aixeca, passa l’estona, augmenta l’escàndol y els Srs. Cid y Villalobos s’escapen del banc blau y al final es retira tot el Govern, dimitint seguidament. Aquest final tan desastrós s’atribueix a que potser es volia seguir amb el mateix Govern.

L’endemà, dia 2, dimarts, comencen les consultes y són consultats: Alba, Besteiro, Lerroux, M. Barrio, Azaña per telèfon, Gil Robles, De los Ríos, M. Velasco, Cambó, Maura, M. Álvarez, S. Román, Barcia, Río, etc. La major part han aconsellat al Govern majoritari menys els de l’esquerra que demanen la dissolució y amenacen si no es fa. Al vespre és donat l’encàrrec a en Lerroux.

Els dies 2 y 3, dimarts y dimecres, es celebra sessió al Parlament Català sense importància. El dia 3 comença Lerroux a fer les gestions per un Govern amb la CEDA y sembla que les negociacions van bé.

Totes les esquerres, sobretot a Catalunya, criden violentament contra el Govern que es vol fer y amenacen amb les més grans desgràcies y rebel·lions.

A la tarda no obstant sembla que hi ha grans dificultats. A la nit continuen. L’endemà dijous 4 es diu que les dificultats provenen de que la CEDA vol posar en Lucia, que és de València y enemic d’en Samper, que en Lerroux vol mantenir en Cirilo Del Río a Agricultura y la CEDA hi és oposada y a més el disgust de la Lliga per ser ministre l’Anguera y no haver-ne cap d’ella.

A les 12 es fan noves consultes: Ventosa, Gil Robles, M. Velasco, Álvarez y Del Río; més tard sembla que el Govern es forma persistint en Anguera, que no representa cap partit català.

Totes les esquerres, sobretot a Catalunya, criden violentament contra el Govern que es vol fer y amenacen amb les més grans desgràcies y rebel·lions. Des d’ahir circulen llistes del Nou Govern. A les sis de la tarda surt aquesta llista (a la fotografia) y davant el temor de disturbis, els ministres prenen immediatament possessió del seu càrrec, fent en Lerroux un discurs dient que anava per respectar tothom.

Al mateix vespre del dijous 4 s’inicià la vaga general a Madrid que aviat fou complerta havent-hi ja violentes col·lisions amb varis morts y ferits.

La Izquierda Republicana publicà un manifest revolucionari prenent-se enseguida les precaucions corresponents a les amenaces y armes que els revolucionaris disposaven.

A Barcelona l’excitació era molt grossa: el dia 3 a la nit hi hagueren incidents a la Rambla y lo mateix a la Rambla.

Durant la nit es veu que hi hagué discussió entre els partidaris de donar un cop y els d’anar seguint.

El Govern es passà reunit en Consell del migdia del 3 al migdia del 4 y els rumors eren els més diversos. La tarda del 4 es reunia el Parlament català. Desprès d’altres assumptes parlà Companys dient que en Anguera no representava res y que el Govern estava vigilant y disposat a lo que calgués. En Batet envià un telegrama d’adhesió al nou Govern Central. En Companys parlà amb en Lerroux dient que si no es declarava l’estat de guerra no passaria res.

Durant la nit es veu que hi hagué discussió entre els partidaris de donar un cop y els d’anar seguint. En Companys sembla s’inclinava a lo últim y sostingué llarga conferència amb en Azaña y en Bello que es veu l’incitaven a secundar el moviment. Durant tota la nit, Estat Català feu grans preparatius, concentració de forces, distribució de municions y armes en camions, ordres, etc.

Al matí del 5 divendres tothom a pesar de certes coaccions es posà a treballar. Però a les 10 grups amb armes que es veu eren d’Estat Català y Aliança Obrera feien tancar botigues y magatzems y a les 11 feien parar els tramvies y autobusos y metros y més tard tota la circulació que no fos: metges o aliments. Les forces no oposaren resistència a això y quedà tot parat. Hi hagueren alguns tirotejos amb ferits. La vaga es veié tenia un caràcter oficial obligada pel Govern. Circularen els cotxes oficials y de policia y molts amb les insignes d’Estat Català, locals on hi havia un moviment grandiós. Per ràdio donaren notícies de Catalunya dient que inclús el servei ferroviari, especialment enfora de Catalunya, tenia interrupcions per haver aixecat les vies. Les notícies eren oficials y favorables a la vaga.

A la tarda, per fer tancar els bancs, hi hagué a la R[ambla] De Catalunya una colisió amb un mort y ferits. L’aspecte era normal, si bé tot tancat y no circulà més que autos de metges, oficials y d’Estat Català requisats.

En Companys parlà per ràdio sense dir quasi res y a la tarda en Pi Sunyer digué que l’alimentació quedava assegurada. Del setge d’Espanya digueren que a Madrid la vaga era general y molts tirotejos amb morts y ferits. A Astúries s’havien aixecat els miners y marxava l’exèrcit a sufocar-ho.

Vaga a molts llocs y notícies de matances de guàrdies civils y rebel·lions de tropes que es veien eren tendencioses com el to general de les notícies.

El dissabte 6 al matí tampoc sortiren els taxis y serveis públics. Además, pararen tots els trens de Catalunya, correus y telègrafs y quasi parats els telèfons interurbans. De manera que se sàpigues res d’enlloc. Tothom estava desorientat, sense saber què tenia que passar. Als despatxos es treballà, dintre, una estona però es plegà davant les coaccions.

Els de la FAI es veu que veient la dissensió dels dos Governs determinaren tirar-se a fer soroll. Al matí hi hagueren trets que culminaren al paral·lel, on durant dues hores es tirotejà des dels terrats violentament amb moltes víctimes.

A les 12,30 es donaren notícies per ràdio completament favorables a la vaga y després parlà en Dencàs dient que en vista de lo dels de la FAI, les forces de la Generalitat prendrien militarment la plaça y que la vaga anava per dur-los al triomf. Completament subversiu.

6 d’octubre de 1934

El discurs fou radiat en castellà com les notícies y tot el que es feu posteriorment. Aquests discursos foren presos en discos y radiats a tothora.

Sembla que en Companys no era gaire partidari de la vaga però al final consentí però encara no estava decidit a proclamar la República Catalana com volia en Dencàs y deien uns papers d’Aliança Obrera. A partir de les 12 el moviment s’accentuà. Circulaven molts cotxes, doncs foren requisats a centenars per Aliança Obrera y circulaven amb gent amb pistoles. A la tarda sortí al carrer el sometent esquerrà y els d’Estat Català y vigilant els carrers armats y parant els cotxes. S’intensificà el tràfic d’armes; s’instal·laren ametralladores a varis llocs y a l’Ajuntament, Generalitat, Governació, etc. Entrant municions a tot arreu y veient-se els camions d’aquestes en el C[entre] Del E[stat] Català. Corrien camions amb [guàrdies] d’assalt y Estat Català.

Sembla que les discussions entre Dencàs y Companys continuaven. A les 6 es feu consell sembla s’acordà proclamar l’Estat Català en la República Federal Española comunicant-ho en Batet que diu que no s’hi adherí.

A partir de les 6 les ràdios donaren himnes patriòtics y Segadors a tot drap creient molts que s’anava a la Rep[ública] Catalana. Es donà notícies d’Espanya parlant de lo mateix del dia anterior però en forma tendenciosa. També es digué es volia posar l’estat de guerra. Les notícies es donaven en castellà y francès per fer més escàndol.

A les 8 parlà en Companys del Balcó de la Generalitat y digué que vist l’assalt dels feixistes, el Govern trencava tota relació amb les institucions falsejades. Proclamava l’Estat Català de la República federal espanyola y invitava a establir provisionalment a Barcelona el Govern provisional de la República federal. Ja abans es feia notar que es recordés el 6 d’octubre de 1934. La proclamació produí decepció en alguns que esperaven la Rep. Catalana. Després parlà en Gassol, que digué que teníem que estar disposats a morir. A partir d’aquest moment la ràdio dóna contínuament els discursos d’aquests dos barrejats amb discos dels Segadors y crides als espanyols perquè es sublevessin contra Lerroux dit en castellà y contínuament amb gran escàndol. Sapiguda la rebel·lió, el mateix moment en Lerroux declarà l’estat de guerra a tota Espanya y en Batet amb data de les 8 del vespre publicà el ban corresponent pel que totes les forces passaren al seu manament.

En Companys li feu saber sa rebel·lió perquè s’hi adherís. Sembla que la contestació d’en Batet no fou terminant, podent ser una estratagema per a evitar que les forces d’Estat Català es posessin al carrer y hi hagués lluita forta y pogués posar a les forces y bateries al lloc convenient. No obstant, la Generalitat no creient que l’exèrcit sortís y si sortia que es sublevarien les tropes y pensaven que en Batet esperaria uns dies.

No fou així, sinó que en Batet fou rapidíssim gràcies a que les tropes estaven aquarterades de 3 dies. El piquet que sortí a proclamar l’estat de guerra fou tirotejat del Centre de Dependents [del Comerç y de la Indústria, CADCI] y moriren un sergent y caigueren molts ferits. Un altre piquet seguit immediatament per dues bateries d’artilleria de muntanya anà a la plaça de la República y posà el ban sense incidents.

Al arribar les bateries a les 10 la Generalitat defensada per Pérez Farràs, jefe dels Mossos d’Esquadra, no es rendí. Caigué un capità mort y molts ferits. Aleshores començà el canoneig contra la Generalitat y Ajuntament; els d’Estat Català que hi havia a la plaça fugiren als carrers y terrats. La batalla seguí fins les dues intervenint-hi la infanteria. Després d’hora y mitja de paro, noves bateries més eficients foren bombardejant els dos palaus fins que a les 6 1/2  en vista de que no hi havia res a fer es rendiren quedant detinguts Companys y tot el Govern fora d’en Dencàs y unes 70 persones en conjunt. La rendició es feu amb vista de que els d’Estat Català no venien a ajudar-los. La defensa la feu los Mossos d’Esquadra manats per Pérez Farràs, que es limitaren a evitar l’entrada de l’exèrcit al Palau. Aixís només hi hagueren ferits. Des de l’Ajuntament no tirarem sembla; no obstant fou canonejat: el Consistori estava reunit en sessió permanent. Foren detinguts l’alcalde y concejals esquerrans.

Al declarar-se l’estat de guerra, a les 10 la Guàrdia Civil sortí al carrer y procedí a desarmar els somatenistes, que oposaren poca resistència no obstant alguns es resistiren de manera que el tiroteig fou general al centre y Eixample de les 10 [de la nit del dia 6] a les 7 matí [del dia 7]. També es batallà a Gràcia. A la R[ambla de] S[anta] Mònica sortiren les tropes trabant-se un violentíssin combat a la Rambla sent canonejats fortament el Centre de Dependents y la Comandància de Somatens, caient molts morts. L’Aliança Obrera havia construït barricades a la P[laça] S[anta] Anna, Portaferrissa, Archs, etc. Però les tropes no hi anaren. La batalla la feren tirant contra les tropes de la P[laça] S[ant] Jaume. Els d’Estat Català concentrats en els seus Centres y en el Cafè Novetats alguns anaren a la Rambla però la major part es quedaren als centres sense comptar els molts que llençaven les armes y fugien. Al rendir-se la Generalitat de 7 a 9 la G[uàrdia] Civil va anar als dits Centres fugint tothom y trobant-se enormes quantitats d’armes y municions y camions carregats de municions, ametralladores, etc. Que per fortuna no utilitzaren diuen per falta d’organització o massa por. Sembla que els que lluitaren més foren els separatistes de Palestra y U[nió] Democràtica.

Al Govern Civil hi havia el quartel general d’en Dencàs y en Badia; a les 11 hi hagué gran tiroteig entre les tropes y els d’Assalt. Després a partir de les 2 començà el bombardeig des de Capitania que durà fins les 7. Des d’allí es d’on es parlava per ràdio parlant en Dencàs contínuament. Els crits de rebel·lió contra Lerroux en castellà y els de triomf, més tard es començà a demanar ajut dels rabassaires, y dels socialistes y comunistes y de tots els ciutadans. Cada moment es deien més disbarats y es notava més desesperació, tot barrejat amb discos patriòtics y molta parla en castellà. Al final des de la Generalitat es donà la notícia de la rendició. En Dencàs, Badia, Menéndez y Pérez Salas fugiren per la cloaca. Els demés es rendiren poc després; es trobaren bombes, armes y de tot en quantitat fabulosa.

Els demés es rendiren poc després; es trobaren bombes, armes y de tot en quantitat fabulosa.

Les forces de Policia de la Generalitat es pot dir que no intervingueren en el moviment; la major part dels jefes es presentaren a Capitania y les forces s’anaren presentant. Els efectes a Estat Català es volgueren defensar a la Comissaria d’Ordre Públic però al final fugiren. Dominada la situació foren transportats al “Uruguay” els consellers y concejals d’on passaren al “Ciudad de Cádiz” servint els dos barcos pels detinguts que arribaren de seguida a 1.000 y passaren molt més.

A les 11 del dia 7 es llegí per ràdio el band d’Estat de Guerra y a les 12 una petita al·locució del general Batet.

Aixís tan desastrosament com visqué, morí l’Esquerra. Sempre concedint-ho tot es creà grans conflictes com el dels rabassaires y l’Estat Català, aquests anaren alcançant influència y dominant per coacció als demés. Un conseller sol, Dencàs, valia més que tots els altres. Aquest fou el que precipità els aconteixements: declarà la vaga sense consentiment, tragué les forces al carrer sense consentiment y al final en Companys acudí a la rebel·lió com única possible escapatòria que fallà y posà en greu perill l’Estatut. y al final s’escaparen en Dencàs, Badia, Menéndez y P. Salas.

En realitat el moviment era completament separatista y per la R[epública] Catalana; però es dissimulà per tenir l’ajut de la resta d’Espanya. No obstant a no ser la providencial intervenció de Batet lo que hagués vingut era l’anarquisme y comunisme.

Durant tot el dia y fins a fer-se fosc es tirotejà molt des de terrats contestant la força amb ametralladores y es tingué que bombardejar els Magatzems Comercials y algo Belles Arts; de manera que el soroll fou incessant. La nit va èsser tranquil·la.

El dilluns 8 sortiren tramvies, autobusos y metros y s’obrí bastant però a partir del migdia començà el saqueig a tot el casco y hi hagué pànic gros y el soroll durà de 12 a 4 tancant-se tot. Després es pot dir que quedà tot acabat. A la nit sortiren diaris. L’endemà 9, dimarts, es pot dir que quedà tot normalitzat treballant tothom.

Fou nomenat alcalde el Tinent Coronel Martínez Herrera y President de la Generalitat el mateix grau Jiménez Arenas. Aquests almenys normalitzen la qüestió administrativa. El dia 9 desembarca una bandera del Terci per venir a ajudar. La situació és greu a molts pobles. Les víctimes són bastant numeroses militars: 10 morts (d’ells 1 policia, 1 guàrdia civil) y 48 ferits; paisans: 25 morts y 80 ferits sense comptar els molts curats a casa seva. Quasi tots caigueren la tràgica nit del 6 al 7. El dimecres 10 s’efectuà l’enterrament dels militars y assistí el bisbe y tancà el comerç. Els fets foren tals com no s’han vist del 1909; tot per la incapacitat y bogeria de l’Esquerra. Lo mateix es pot dir del reste de Catalunya.

En general, a tot arreu s’havia declarat la vaga més absoluta y el vespre del 6 es pot dir a tots els pobles es proclamà l’Estat Català o per l’Ajuntament o ahon aquest era de dreta per un Comitè que destituí a l’Ajuntament. Als pobles rabassaires es detingué als propietaris. D’aquests pobles sortiren en camions cap a Barcelona; alguns foren detinguts aquí; la major part se’n tornaren y al saber la rendició fugiren de l’Ajuntament. En alguns llocs s’aguantaren fins que arribaven tropes. En els llocs amb força abundant es proclamà l’estat de guerra la mateixa nit.

A Girona hi hagué forta lluita entre l’exèrcit y els d’Estat Català: moriren el comandant y cinc persones més y molts ferits. Més tard es detingué en Santaló. A Lleyda hi hagué aquella nit gran lluita y foren assaltats convents y ferits religiosos; morts y ferits. A Manresa es declarà l’estat de guerra: fort tiroteig. A Vilafranca els rabassaires incendiaren totes les Iglesias y grans batalles. A tot el Panadés y Camp es cremaren algunes esglésies y mort el rector de Morell. A vora Sitges s’assassinà uns propietaris. A Navàs es matà al rector. A la regió de Manresa s’incendiaren vàries esglésies. Lo mateix a a Lleyda. A molts llocs els de la FAI s’apoderaren de l’Ajuntament així passà a Badalona y l’Hospitalet, havent-hi grans tirotejos. A S. Cugat els comunistes s’apoderaren de l’Ajuntament y hi hagué forta lluita y moriren quatre. Els disturbis foren generals a S. Boi, Cornellà, Molins, etc. A Mataró es cremà una capella. A Granollers hi hagué gran lluita el dia 7 després entraren els de la FAI y mataren algú, incendiaren convents y al final el dia 9 les tropes destruïren l’Ajuntament a canonades. A la vall del Ter s’aguantà en rebel·lió fins que el dia 10 volaren avions. A Puigcerdà el 10 encara les tropes lluitaren amb gent procedent de França. Es pot dir que a tots els llocs de Catalunya la commoció fou molt grossa. S’anà destituint els Ajuntaments d’Esquerra y s’incautaren de les Armes del Somatent y en  molts llocs es reorganitzà el Sometent antic. Es feren detencions a tot arreu de modo que a fi de setmana hi havia 3.000 detinguts a Barcelona y molts a Tarragona. El Terci anà a alguns pobles però no trobà resistència.

Aixís tan desastrosament com visqué, morí l’Esquerra. Sempre concedint-ho tot es creà grans conflictes.

El dia 11 dijous acabà la vaga a quasi tot Cataluñya y el diumenge 14 la normalitat era ja absoluta. Fins aquest dia no s’acabà de normalitzar els correus y ferrocarrils que havien estat parats 4 o 5 dies. El total de víctimes és equivalent al número de Barcelona.

El dia 9 fou detingut al vespre l’Azaña al carrer Claris. Fou transportat al barco. El dia 10 dimecres el seu consell de guerra sumari al comandant Bosch del Sometent: cadena perpètua. El 12 contra el comandant y capità Pérez Farràs y Escofet y altres dos: els dos primers a mort y els altres a cadena perpètua. (Eren dels Mossos d’escuadra que defensaren la Generalitat). En seguida es feu una forta campanya demanant l’indult dirigida principalment pels radicals. L’ambient és favorable a Barcelona però no a Madrid. El dia 14 és condemnat a mort Ricart, jefe dels d’Assalt.

Els diaris d’esquerra sortiren el 9 y 10 però desprès foren suspesos: són 5 diaris.

Es diu que Martínez Domingo ha pres possessió de la presidència del Parlament. És dissolta la comissaria d’O.P. y l’Escola de Policia y el Govern s’incauta de la recaudació de contribuc. El dia 14 sols es veien soldats a la Generalitat y l’endemà tornaren els Mossos. Tot normal".