Vivim envoltats de paraules. Algunes destaquen per la seva precisió, d’altres ens fan de pont entre idees, i unes quantes només serveixen per disfressar el discurs. Entre aquestes últimes hi ha un verb que ressona a tot arreu i que cada vegada es diu més: gestionar. Aquest verb, que inicialment tenia un significat molt concret —fer-se càrrec d’un afer, administrar-lo— ha patit una inflació tan gran que avui dia sembla que serveixi per a tot. I quan una paraula serveix per a tot, deixa de tenir utilitat. Gestionem conflictes, projectes, emocions, equips, reunions, frustracions, objectius… I, fins i tot, crisis existencials! Tant en l’àmbit polític, empresarial, com en l’àmbit més íntim i personal, gestionar ha envaït el nostre llenguatge. El profe diu que el conflicte “s’ha gestionat de la millor manera possible”; el psicòleg ens convida a “gestionar les emocions”; i a l’oficina tothom “gestiona alguna cosa” (gestiona la reunió, gestiona la comanda, gestiona el pagament, etc.).

Quan una paraula serveix per a tot, deixa de tenir utilitat

Un compromís amb la claredat

Aquest abús del verb gestionar no enriqueix el discurs, el debilita. Es podria dir que gestionar és una paraula escut, ja que en moltes ocasions serveix per evitar dir coses incòmodes o bé disfressar incerteses. Un verb eufemístic. Quan un projecte fracassa, es diu que “no s’ha gestionat correctament”, en lloc de reconèixer l’error i explicar l’error del fracàs. Quan una decisió s’endarrereix, es parla de “gestionar els tempos”. És un llenguatge que sona eficient, però que en realitat no explica res. Una societat que valora més sonar bé que pensar bé corre el risc de perdre la seva pròpia credibilitat. I gestionar no està sola! Empoderar, visibilitzar, posar en valor, dinamitzar, implementar, redefinir, transformar... En fem un ús abusiu i a vegades fins i tot erroni. Empoderar, per exemple, va néixer com a concepte profund i polític pel que fa a l’empoderament de la dona. Era una qüestió relacionada amb el feminisme i amb la lluita de gènere. Avui dia, tot empodera: una app, una dieta, un curs. El verb ha perdut força i s’ha convertit en un eslògan. Altres casos com posar en valor, també en són un bon exemple, ja que sovint substitueixen verbs més clars i precisos com promoure o reivindicar.

Avui dia, tot empodera: una app, una dieta, un curs. El verb ha perdut força i s’ha convertit en un eslògan

Aquest ús inflat del llenguatge té un efecte pervers: evita el compromís i la responsabilitat. El discurs que evita responsabilitats sempre comença amb allò de “ho gestionarem de manera transversal i coordinada”, i, au!, ja ens l’han fotut. És un discurs suau, difús i indeterminat… Que no aporta res, però que ens deixa molt tranquils. Tanmateix, aquest discurs triomfa. És el llenguatge valorat en informes, plans estratègics i debats. Sonar sofisticat s’ha convertit en sinònim de prestigi! Aquest fenomen no és exclusiu del català. Però aquí, sovint, es veu amplificat per la fascinació que tenim pels anglicismes i pel llenguatge empresarial. Ens agrada dir que definim targets, que despleguem una content strategy i altres coses així perquè definim objectius i que tenim una estratègia de continguts ens sona poc modern i poc efectiu. I és una llàstima! El català té un lèxic riquíssim. Podem organitzar una trobada, no cal gestionar-la. Podem fer una trucada, no cal que la gestionem. I podem ajudar algú, no cal empoderar-lo. Podem fer visible una realitat sense visibilitzar-la! Des del meu punt de vista, recuperar aquestes formes no és una qüestió de purisme lingüístic: és un compromís amb la claredat. Perquè no només ens hi juguem el llenguatge, sinó també el pensament. Un llenguatge que es refugia en paraules buides renuncia a pensar amb rigor. No es tracta d’eliminar paraules, sinó de recuperar el gust per dir les coses pel seu nom. De parlar com qui vol ser entès, no com qui vol impressionar (o confondre, ves a saber!).