Auditori de Girona. Un concert de Roger Mas. A més a més de bona música, escoltant aquest tros d’home podem arribar a reflexionar sobre una gran quantitat de temes diversos i gens insignificants. Perquè, si Quim Monzó l’any 2007 a la Fira del Llibre de Frankfurt ja es va quedar amb tots nosaltres amb allò de recitar un embarbussament dalinià "una polla xica, pica, pellarica, camatorta i becarica...", ara Roger Mas canta ‘Amb la polla i amb l’ou’. Un títol sorprenent, intrigant i, com a mínim, suggestiu. I és que en aquest context, senyores i senyors, una polla és una gallina, concretament una gallina jove que encara no pon ous.

Tornem al concert. El cantautor solsoní que totes les mares estimen explica, justifica i contextualitza les cançons amb anècdotes com un autèntic showman. Resulta que aquesta cançó és un homenatge a la Carme Ruscalleda i també resulta que aquesta informació és cabdal per entendre de què va tot plegat. El fet és que mentre n’explica l’origen, Roger Mas continua pronunciant polla amb celeritat i repetidament amb una rialla burleta i sorneguera que el delata. Els qui avui som el públic no podem evitar riure. És una provocació. Poètica, lingüística, reivindicativa, genuïna, però una provocació. Explica que ja hi ha hagut algunes confusions amb la traducció d’aquesta cançó. Aquestes confusions eren... Esperades? Previsibles? Sí. I no ho haurien de ser i potser si no anéssim tan curts de mots, no caldria tanta explicació. En definitiva, el títol és una picada d’ullet rogermasiana que juga amb els mots i que alhora ens els retreu: una polla és una polla i si hi ha malentesos, sorry not sorry.


El cantautor Roger Mas. / Sergi Alcàzar

Ara bé, polla, entesa com a membre viril masculí, no es troba al diccionari. No hi ha cap accepció que en reculli aquest significat. No us penseu, però, que els catalans anem mancats de substantius ben nostrats —i maliciosos— per referir-nos a la cosa. Jean-Claude Carrière va tractar aquest tema a Les mots et la chose i Blackie Books va publicar-lo uns quants anys més tard amb una adaptació exquisida al català de Ricard Borràs. Hi trobem moltíssimes opcions: la vara, el fibló, el dard, el canari, l’estaca o fins i tot propostes pretensioses aptes per als més sibarites, com per exemple la dolçor del sabre de Sant Simó de Mataró. Penis o fal·lus també en són bons exemples, però si us semblen massa formals, us en proposo alguns de més gamberros: tita, pixa, trompa, cigala, eina o cuc. El català és original i únic fins i tot en aquest àmbit, així que utilitzem aquest gran ventall de paraules que ens ofereix i no les canviem per una simple polla.

Roger Mas, si mai llegeixes això, ets la polla i m’agrades un ou.