Aquest dijous és Dijous Gras (també anomenat Dijous Llarder) i el calendari gastronòmic fixa unes menges molt determinades per a aquest dia. A les escoles, però també a algunes cases, hi haurà truita i botifarra d'ou, i tal vegada fins i tot coca de llardons, tot i la mala premsa que té en els darrers temps aquest aliment. A algunes localitats s'organitzen berenars per consumir aquests productes. En realitat, antigament, hi havia pobles en què qui podia feia matança el dia abans de Dijous Gras, i així aquest dia podia fer un consum immoderat de carn. Fins i tot antigament hi havia qui organitzava la "Setmana Grassa", en la que el consum de carn i greixos era contínua.
La botifarra d'ou
És típic que els nens duguin a les escoles un entrepà de truita, que a vegades mengen al camp... El més tradicional és la truita "a la francesa", deixada una bona estona al pa amb tomàquet, per amorosir-lo. També hi ha els que prefereixen truites amb patata o amb d'altres productes (per exemple, amb carxofes a algunes localitats del Baix Ebre, o la que es fa a d'altres llocs d'aquella zona amb carn, carxofes i alls tendres). Però el refrany dicta quina és la truita més autèntica per a aquests dies: "Per Dijous Gras, truita amb botifarra". Perquè, indubtablement, l'altra gran protagonista de la festa és la botifarra d'ou, com més groga millor. Tot i que ara es pugui trobar a algunes xarcuteries tot l'any, abans no s'elaborava més que per a aquesta data. "Per Dijous Gras, butifarra fins al nas", diu una altra vella dita... I, òbviament, l'altra gran protagonista és la coca de llardons, que habitualment es prenia acompanyada de vi dolç o de vi ranci. A algunes bandes, el plat de rigor és l'arengada, menjada sola o en coques.
Els vells plats de Dijous Gras
A Barcelona, i a d'altres localitats, com Valls, el Dijous Gras era típic preparar un arròs dolç amb molt de porc. La "cassola" es preparava amb molts tipus de carn de porc diferents: orella, morro, peu, llom i costella (com a mínim). Es culminava posant-li al capdamunt ous batuts amb canyella i sucre i coent-la al forn, de tal manera que formés una crosta sobre l'arròs. Diuen que als forns hi havia cua de gent que portava l'arròs a enfornar. Joan Amades va recollir un poema sobre el tema:
Avui les coques amb llard
que es mengen a cremadent,
avaloten el jovent;
qui se'n pogués fer un fart!
Si un home, pagant la part
que li toca per son torn,
pogués treure el nas al Born,
veuria homes tan mones que,
per dar gust a les dones,
porten la cassola al forn.
Els motius d'una festa
Antigament, durant la Quaresma, la gent s'abstenia de menjar carn i ous. Era un gran període de dejuni per preparar la Pasqua. Però just abans, durant les dates del Carnaval, la gent aprofitava per lliurar-se a la disbauxa i als abusos gastronòmics, per compensar les rígides jornades que els esperaven. El Dijous Gras, és el setè dijous abans del Dijous Sant, i tres dies abans del Diumenge de Carnaval, i obre el període carnavalesc (tot i que en d'altres temps el cicle de Carnaval s'iniciava per Sant Antoni dels burros, una festa que podia celebrar-se amb grans fogueres o fins i tot amb la presència d'animals mitològics).