L'Acadèmia del Cinema Català escalfa motors de cara a la gala de lliurament dels premis Gaudí, que tindrà lloc aquest diumenge al Fòrum. En el marc de les "Converses de l'Acadèmia" ha convocat a quatre joves directors amb pel·lícules nominades a la categoria estrella: Belén Funes, directora de La hija de un ladrón; Carlos Marquès-Marcet, director d'Els que vindran; Lucía Alemany, directora de La innocència; i Neus Ballús, directora de El viatge de la Marta. Ha moderat la trobada el crític Àlex Gorina, qui ha deixat clar que valorava molt positivament aquestes pel·lícules a desgrat que la presidenta de l'Acadèmia, Isona Passola, proclamés fa uns dies que "Estem en el pitjor moment de la producció audiovisual de Catalunya".

Adaptar-se a les necessitats

Gorina ha volgut deixar constància que "és una sort haver fet aquestes pel·lícules amb la manca de recursos que hi ha en el cinema català". Tots els ponents s'han mostrat unànimes en criticar la manca de finançament de la cultura a Catalunya. Lucía Alemany ha apuntat, malgrat tot, que "forma part de la nostra formació saber adaptar-se als recursos". I Funes, tot i que ha afirmat haver comptat amb l'essencial per fer la seva cinta, i que assegura no plorar per la manca de recursos, reconeix que al rodatge van haver de suprimir moltes coses previstes al guió. És significatiu que tots els directors presents, excepte Marquès, passessin més de tres anys, abans de començar el rodatge, preparant el film i buscant el finançament, la qual cosa que denota les dificultats que tenen els directors per rodar. Malgrat tot, Alemany i Funes han defensat que les pel·lícules es coguin a foc lent i  han apuntat que és normal passar un llarg període de preparació. En canvi, Banús ha apostat per treballar en equip i "fer els processos més ràpids", per adaptar-se a les necessitats del mercat. Tot i que tots quatre directors han arribat als Gaudí amb projectes molt personals, no renuncien a treballar per encàrrec o a assumir projectes d'altres. "Entre fer de cambrera en un bar i fer una pel·lícula per encàrrec, jo ho tinc clar: faig de directora", explica amb sinceritat Lucía Alemany.

Dura reestructuració

Carlos Marquès-Marcet va fer un rodatge extremedament llarg, de gairebé un any, per fer Els dies que vindran. No només va fer un seguiment de l'embaràs dels dos protagonistes, sinó que, a més a més, va rodar algunes escenes addicionals després del part. El secret d'un rodatge tan llarg: van fer-ho en el que ara és el seu pis (de la mateixa forma que Alemany afirma que rodar les festes del seu poble, Traiguera, suposava un estalvi considerable en el rodatge). El director d'Els dies que vindran afirma que no és estrany que moltes de les pel·lícules nominades als grans premis dels Gaudí siguin cintes de baix pressupost, perquè apunta que en temps de crisi cal ser imaginatius per resistir. Lucía Alemany reconeix que per a ella va ser un xoc entrar a la indústria cinematogràfica, perquè tenia "una idea molt romàntica del que és ser autor", però afirma que s'ha sabut adaptar a les circumstàncies. Banús apunta, malgrat tot, de que els directors tenen problemes per rodar certs temes, perquè la indústria no vol fer "coses incòmodes". Afegeix, a més a més, que la manca de pressupost fa que el cinema català tingui dificultats per arribar a la societat.

Renovació generacional

Entre els directors presents, tan sols Marquès-Marcet té una àmplia experiència en la direcció. I tots quatre són excepcionalment joves (Funes i Alemany han estat nominades en la seva primera pel·lícula). Encaren les seves pel·lícules, i la seva presència als Gaudí, com tot un desafiament. Lucía Alemany assegura que va concebre La innocència com "la salvació de la meva vida", en un moment de crisi personal; afirma que la seva gran sort va ser trobar la protagonista, la joveníssima Carmen Arrufat (nominada als Gaudí a millor actriu i al Goya a actriu revelació): "N'estic segura que no podria haver trobat res millor". Neus Banús, per la seva banda, assegura que el rodatge al Senegal, amb un equip multinacional, l'ha transformat completament i li ha demostrat que "es pot treballar conjuntament amb gent de tot arreu". Gorina ha volgut posar de manifest, a més a més, que enguany hi ha moltes dones nominades, a totes les categories, fins i tot en direcció, un camp habitualment reservat als homes, Això i tot, Marquès-Marcet ha recordat que tot i que el nombre de dones al món del cinema s'eixampla, encara són molt poques "entre els que manen de debò", els productors. I potser la feminització de la direcció ha contribuït a que les quatre pel·lícules de les que es parlava a les Converses de l'Acadèmia fossin cintes amb la família com a tema central. I és que, com reconeixien els quatre ponents, "la família ho condiciona tot".