Arribar a l'escenari principal de l'Alma és com una petita gimcana per tot el Poble Espanyol en què el gran premi final és gaudir a la plaça major del concert de l'artista del dia. Aquesta vegada la recompensa ha estat disfrutar d'una nova visita dels The Divine Comedy del sempre fascinant Neil Hannon, la banda nord-irlandesa que des de finals dels 80 ens fa la vida una mica més bonica amb la seva personal reverberació del llegat de The Smiths i Electric Light Orchestra, Scott Walker i The Beach Boys, Jacques Brel i Burt Bacharach.
Un grup d'una certa edat
Vells coneguts de casa nostra, a The Divine Comedy els hem vist en tota mena d'escenaris i formats, des dels més afins als estàndards del rock, a les ocasions més intimistes en què Neil Hannon s'ha presentat tot sol amb l'únic suport d'un piano. Aquesta vegada, en una visita que no responia a cap gira promocional: el seu darrer disc, el recopilatori de grans èxits Charmed Life – The Best of the Divine Comedy, data de 2022; i el seu darrer treball d'estudi, Office Politics, de 2019; s'han presentat en un format híbrid, una banda bàsica que embellia la seva proposta amb certs trets orquestrals, destacant la presència d'un acordionista. La cosa ha sonat espectacular.
La vetllada, constantment empeltada del característic humor irlandès d'un Hannon que, tan vintage com rabiosament modern, vestia el seu habitual uniforme oficial de crooner: vestit i corbata, ha començat amb tot un incunable del seu repertori com The Certainty of Chance. A partir d'aquí el concert ha estat un viatge per les seves ja tres dècades de creació d'himnes pop. De sortida asseguts, quan ha sonat Generation Sex hem decidit alliberar-nos i gaudir d'un espectacle que no per molt conegut deixa de seduir-nos. I és que la revolució només ens interessa si la podem ballar.
Parant especial atenció al seu disc de 1996, Casanova, el concert ha assolit un dels seus instants més culminants amb el sonar de Something for the Weekend, tema que obria aquell àlbum i el seu senzill més destacat. I mentrestant, Hannon anava desplegant en paral·lel un espectacle humorístic explicant anècdotes delirants com aquesta en què ha assegurat que arribava al concert tot just després que dies enrere li haguessin extret quatre dents. I aleshores, precedida d'una entusiasta Your Daddy's Car, ha arribat A Lady of a Certain Age, encarant una recta final en què han desfilat Songs of Love, When the Lights Go Out All Over Europe, Our Mutual Friend (confeti sonor), National Express i Tonight We Fly. Prèvia a uns bisos que, ara sí, ens han regalat el seu gran himne, Charmed Life, tema de pop pluquamperfect amb què The Divine Comedy han posat ànima a l'Alma.