“Què se n’ha fet d’animacions com Bola de Drac o Inuyasha?” “On puc trobar les pel·lícules Disney en català per a les criatures?” “Sabies que existeix un doblatge al català d’Els Simpson?” Les plataformes com Netflix, HBO o Disney+ s’han convertit en l’elecció principal quan seiem al sofà a veure alguna cosa, canviant el paradigma del consum audiovisual en els últims anys. I menys en alguna excepció, la presència del català és gairebé nul·la.
Només cal fer un recorregut ràpid per les principals plataformes de streaming per veure que el català és gairebé inexistent, fins i tot en pel·lícules o sèries que ens hem fet un fart de veure en català i que han contribuït a la normalització lingüística. Al febrer de l’any passat, Plataforma per la Llegua va posar-hi xifres amb l’exemple de Netflix: 326 pel·lícules i documentals que formen part del seu catàleg tenen una versió doblada o subtitulada, però només en quatre hi és disponible. Aquestes són La propera pell i Incerta Glòria, en versió original, el documental anglès Little Miss Sumo, subtitulat per al BCN Sports Film, i el documental Dues Catalunyes, produït i subtitulat per Netflix.
A aquest informe de l’ONG s’hi va sumar un segon del Consell Audiovisual de Catalunya (CAC), que alerta que del total de 3.512 obres, incloent-hi les sèries, solament nou estan disponibles en català. Però aquesta situació no és exclusiva de Netflix, és un patró que es reprodueix a la resta: HBO, Amazon Prime o Disney+, i del que només Filmin n’és l’excepció.
El maig del 2020, només hi havia nou obres disponibles en català a Netflix. Font: CAC Gràfica: Maria López Moya
Qui paga pels doblatges i subtitulacions?
El pes de les institucions públiques ha estat sempre fonamental pel que fa a incentivar contingut audiovisual en català. Els doblatges i subtitulacions a Catalunya s'han fet, i es segueixen fent, bàsicament de dues maneres: o a través de TV3, i del seu servei de doblatge, o dels ajuts i subvencions que la Direcció de Política Lingüística posa a disposició d’estudis i distribuïdores.
Gran part dels doblatges més coneguts dels últims anys havien estat en mans dels primers, TV3, que tenia el seu propi servei. Seguint el mateix exemple, dels 326 films que Netflix no té en català, 257 van doblar-se a través de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) i 69 gràcies als ajuts de Política Lingüística. Aquest servei, però, va desaparèixer el 2015 per reconvertir-se en una línia de subvenció específica de Política Lingüística per a contingut audiovisual amb sortida en Blu-Ray, DVD o plataformes de streaming, i ara la cadena només en realitza de puntuals. Així ho explica Ester Franquesa, directora general de Política Lingüística: “El Servei de Doblatge era una unitat interna que es va reorganitzar, i per això vam obrir una línia per subvencionar explotació posterior, més enllà de l'estrena en sales de cinema. Ens corresponia a nosaltres fer la feina de cara enfora, amb les distribuïdores i les plataformes”. L'any 2020 es van dur a terme uns 1.600 continguts audiovisuals doblats o subtitulats a través de Política Lingüística.
Fer-se amb doblatges ja existents pot tenir un cost per a la plataforma de 20 a 200 euros si es tracta de material antic que s'ha de convertir. En cas que no sigui així, el cost és zero
Per què no arriben a les plataformes?
“El que diuen per donar les subvencions de doblatge és que s’ha d’acreditar que es faran les gestions necessàries perquè hi hagi una posterior explotació, sigui en Blu-Ray o DVD com en plataformes de streaming”, explica el Miquel. Ell és la persona que hi ha darrere del compte de Twitter de @doblatgecatalà, amb més de 10 mil seguidors, des d’on recupera i defensa la necessitat del català en l’audiovisual. Havia tingut un blog feia molts anys sobre doblatge, fet que el va portar a conèixer molta gent del sector.
En concret, en les bases dels ajuts s'especifica que “s’haurà de disposar del compromís de la distribuïdora d’incorporar-lo en, com a mínim, un suport de distribució”. El problema, amb el que coincideixen des de Plataforma per la Llengua, és que això queda en “paper mullat”, ja que qui accedeix a la majoria de subvencions són les distribuïdores, empreses diferents de les plataformes, i aquestes no poden obligar ni controlar el que fa la plataforma amb el material.
'El senyor dels anells: la germandat de l'anell' (2001) és una de les millors versions catalanes de la història. Es va doblar a Sonoblok sota la direcció del desaparegut Ernest Aura. La brillant traducció és de Lluís Comes. Aquí en teniu un dels fragments més mítics. pic.twitter.com/5oyFCQDY2w
— Doblatge en català (@DoblatgeCatala) June 17, 2020
Això ha portat que existeixin doblatges i subtitulacions en català als quals l’audiència no pot accedir online. Franquesa apunta que “no es poden exigir les bases de les ajudes al material fet amb anterioritat” i que, per això, “negocien directament amb totes les plataformes perquè l’incorporin”. Incorporar metratges antics pot ser més complicat, ja que s'han de fer conversions perquè els formats siguin compatibles amb els actuals, com explica Franquesa. Plataforma per la Llengua, però, calcula que el cost d’aquestes conversions podrien oscil·lar entre els 20 i els 200 euros. Quan es tracta de doblatges més recents, compatibles, el cost és zero (o el que li pugui suposar a la plataforma a nivell tècnic incorporar-ho). TV3 cedeix de forma gratuïta tot el material, sempre que qui els demani tingui els drets de l'obra, així com haurien de fer-ho les distribuïdores.
La presència d’aquests doblatges, per tant, acaba quedant en dues vies possibles: la proactivitat de l’empresa per demanar-los a qui els va fer en el seu moment, o que la distribuïdora a qui hagin comprat el material els hi faci arribar i ho acabin penjant. Des de Filmin, no consideren que sigui tasca difícil. Juan Carlos Tous, el seu CEO, afirma que “intenten que aquests doblatges circulin” i que, “excepte en casos puntuals, la predisposició és molt bona”. El 2017 van llençar FilminCAT, que disposa d'uns 1.500 títols en català, amb el suport de Política Lingüística.
“En el cas de Disney+ la situació s’agreuja, ja que molts cops ha estat Disney mateix qui ha rebut els diners públics per fer els doblatges anteriorment, però no els ofereix a la plataforma de stream que ha creat”, expliquen des de Plataforma per la Llengua. Aquesta última ha incorporat recentment el català, amb quatre pel·lícules disponibles, Soul, Espies Disfressats, Frozen 2 i Raya i l’últim drac, fruit d’un acord amb la Direcció de Política Lingüística.
"Raya i l'últim drac" ha estat l'última incorporació d'un film doblat en català per part de Disney+
Les conseqüències: consum en castellà i pirateria
Enmig d’aquest context, hi ha unes xifres que preocupen específicament, que són les del consum en infants i adolescents. Segons un estudi de la Direcció de Política Lingüística, les plataformes superen clarament la televisió convencional entre els joves de 16 a 29 anys, i aquest mateix estudi afirma que un 50% dels catalans ha vist sèries en català, però en castellà arriba a un 90%. En el cas de la televisió pública, l’audiència del Club Super3 es troba en un 0,6 de share, quan a principis dels 2000 estava al voltant del 6% i el 7%.
Evolució de l'audiència del Club Super 3 els últims 10 anys
Fruit d’aquest cúmul de factors, han nascut iniciatives com MiqueletsTV, un servei de streaming que emet sèries i pel·lícules en català a través de Twitch. “Tu pots anar a TV3 i demanar el doblatge: pagaràs, te’l donaran i hauràs de signar un document que no el distribuiràs i el podràs veure a casa”, explica el Miquel. Però no tothom compleix no distribuir-lo.
MiqueletsTV va néixer el setembre passat, amb la voluntat de donar sortida a aquest contingut existent, que es pot trobar també en pàgines com mecanoscrit.cat o totsrucs.cat. “Volíem omplir el buit que va deixar el tancament del 3XL el 2012, ja no només per a nosaltres com a consumidors que érem d’aquests doblatges, sinó per una generació que sembla que no té contingut de qualitat”, expliquen des de l’anonimat. Pujar i emetre aquestes produccions no és legal, ja que infringeix la llei de propietat intel·lectual. “No ho hauríem de fer així i no podem estar eternament en aquesta situació, però ara mateix no hi ha alternativa, i ja estem patint les conseqüències en l’ús dels parlants”, afegeixen. El seu canal supera els 9 mil seguidors i hi han entrat 83 mil espectadors únics.
Bon dia! ja acabem la repesca de One Piece aquest cap de setmana! i com a compensació pels esdeveniments d'aquesta setmana volem emetre en estrena uns capítols de Kenan i Kel i les Tortugues Ninjes que ens ha fet arribar molt amablement @fary208 ! 1/2https://t.co/wopdFCAHVg pic.twitter.com/01fJv0ZcAR
— MiqueletsTV (@MiqueletsTV2) March 12, 2021
I ara, s’està doblant?
“Avui en dia gairebé tot és en castellà”, sentencia Albert Trifol. Ell és doblador, forma part de l’Associació de Doblatge Unida de Barcelona (DUB), i explica que treballa un 95% per doblatges en castellà i un 5% en català, però que abans de la crisi del 2008 havia arribat a tenir un 70% de feina en català. “Estem treballant per a Netflix, HBO, Amazon...".
"La sensació és que el mercat ha canviat radicalment i nosaltres encara treballem amb paràmetres de fa 20 anys, és molt preocupant. La normalització lingüística a aquest país l’hem fet a través de les sèries... on és el català a les que veu tothom?”, afirma Miquel.
Solucions: “Més recursos i una nova legislació”
Arribats a aquest punt, Trifol considera que “el problema amb les plataformes és que les plataformes no deixen de ser una empresa privada que es mourà per diners. Per tant, la Generalitat ha de posar tota la força per fer-los entendre que funcionarà, que hi ha un públic darrere i que els sortirà a compte”. Des de Plataforma per la Llengua animen a Política Lingüística a convertir tot el material antic, actualitzar-ho i distribuir-lo on faci falta. Si és necessari, amb obligacions legals perquè els doblatges apareguin a les plataformes. O amb propostes diferents, com “la creació d’una plataforma de continguts en català on hi hagués sèries, pel·lícules, documentals, programes o youtubers”, assenyalen des de l’associació de dobladors.
“Hi ha una part que és evident: tenim un sector molt gran i amb molta força davant, i nosaltres comptem amb instruments més dèbils”, assegura Franquesa. La directora reconeix els reptes a què s’enfronten: “Necessitem aportacions potents per poder doblar sèries, línies de subvencions directes per a les plataformes i un canvi en la legislació”.
A principis d’aquest any, el Consell Audiovisual de Catalunya va aprovar un informe per donar el tret de sortida a un nou decret llei del Govern, que pretén modificar la llei de l’audiovisual de Catalunya. Entre altres mesures, s’inspira en la directiva europea que incorpora l’obligació d’un 30% de reserva d’obres europees en les plataformes digitals. El projecte de llei del Govern contempla que d’aquest 30%, un 50% —o sigui, el 15% de la reserva— haurà de ser en català.
Foto principal: Imatge promocional de la sèrie "Sakura, la caçadora de cartes", disponible a Netflix en català.