Un document insòlit revela "l'inici del final" de la cacera de bruixes a Catalunya, segons ha demostrat Josep Capdeferro, professor d'Història del Dret de la Universitat Pompeu Fabra (UPF). D'acord amb la recerca, als voltants del 1620 es va produir un debat entre partidaris i detractors de les acusacions entorn dels suposats crims de bruixeria.
❓ Catalunya, origen de les caceres de bruixes a l'edat mitjana?
És ben sabut que Catalunya és un dels indrets pioners pel que fa a l'aparició de les legislacions específiques documentades contra els crims i els processos de bruixeria, com ho demostra la recent celebració del sisè centenari de les Ordinacions d'Àneu (1424) —el primer instrument jurídic a Europa que va regular minuciosament aquest àmbit—. Però el que ens importa aquí és que dos segles més tard, ja en plena Edat Moderna, l'ambient intel·lectual va començar a canviar.
Capdeferro analitzava a l'Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic una col·lecció amb més de 180 volums d'impresos jurídics entre els segles XVI i XIX sense catalogar i va ensopegar amb un document insòlit: Iuris responsum pro Catherina Frexer et de Prat, termini Artes, parochiae Sanctae Mariae de Horta, diocesis Vicensis, uxore Iacobi Frexer. "Mai no havia pensat que enmig d'impresos jurídics com aquests, que se solien presentar a tribunals de primer ordre, un dia hi trobaria un document sobre bruixeria", ha explicat l'investigador.
Signat per catorze dels juristes més prestigiosos de la Catalunya Moderna (Pere Antoni Jofreu, Jaume Càncer i Pere Fontanella), es tracta d'un escrit d'al·legació en defensa de Caterina Freixa. Freixa era una dona jove de classe benestant que vivia a la parròquia de Santa Maria d'Horta, al terme d'Artés (actualment, al municipi d'Avinyó, al Bages). S'havia casat amb un petit propietari rural quan va ser acusada de bruixeria, inicialment per una veïna, que la culpava d'haver extirpat part del fetge d'un infant mitjançant arts diabòliques i sense deixar cicatriu. "Aquesta al·legació a Freixa és tècnica, ben fonamentada jurídicament, irritada i alhora irònica contra els supersticiosos", ha apuntat el professor.
L'escrit encaixa i complementa un altre document que encara no havia estat analitzat, però que amb la troballa de Capdeferro adquireix tot el sentit: la rèplica a l'al·legació anterior, feta per Felip Vinyes (advocat i fiscal acusador), centrada en el testimoni de catorze dones (presumptament, bruixes confesses). Totes elles havien testificat i inculpat l'acusada en cadena, "segurament amb declaracions obtingudes sota tortura", amb l'objectiu que el procés contra Freixa es completés i conduís a una condemna de mort.
En casos com aquest, el catàleg de delictes es podia ampliar amb acusacions, com ara provocar calamarsades que devastaven camps o mataven animals, renegar de la fe, fer adoració i un pacte amb el dimoni, heretgia... En qualsevol cas, l'al·legació de rèplica es titula Iuris responsum pro Procuratore Fiscali Baroniarum Mensae Episcopalis Vicen, contra Catherinam Frexa delatam de crimine lamiatus, seu strigiatus i és "tècnicament molt més pobra, obscurantista, a estones sembla un 'tractat de demonologia' i porta un dictamen incorporat, on un doctor en medicina conegut a l'època (Joan Francesc Rossell) afirma que es podia seccionar part de l'òrgan d'una persona i que seguís vivint unes hores o dies", ha explicat l'investigador.
El 10 de gener del 1619, el jesuïta Pere Gil havia lliurat un document al virrei duc d'Alburquerque en contra de la cacera de bruixes. Però Freixa fou detinguda el 8 de novembre d'aquell mateix any, amb un alt risc que fos condemnada després d'un procés carregat d'arbitrarietats i confessions sota tortura d'altres acusades de bruixeria. Això va fer que l'advocat Jofreu i companyia fessin un pas endavant: "Prou! Hem de contribuir a aturar aquesta barbàrie que des de fa massa temps fonamenta gent supersticiosa i s'executa en tribunals menors, sense garanties judicials!", ha emfasitzat el professor. Si l'escrit en defensa de Freixa estava signat per catorze juristes importants, vinculats a la Generalitat i possiblement influïts per la Companyia de Jesús, és perquè en grans debats jurídics o polítics d'aquella època (principis del segle XVII) era habitual que l'advocat que portava un cas busqués el suport de companys per fer més pressió sobre el jutge o l'opinió pública.
Segons Capdeferro, el debat que hi va haver entre el 1619 i el 1622 devia ser com el que ara anomenem "guerres culturals". "O veies claríssimament una cosa, o l'altra", ha resumit. Com a exemple, a principis del 1620 hi va haver quatre bisbes declaradament contraris a les persecucions de bruixes i dos manifestament favorables (entre ells, el de Vic), dins de la diòcesi en la qual estava detinguda Freixa. De moment, l'investigador encara no ha pogut trobar cap document explicatiu de com va acabar el cas, però ell continua la recerca. A hores d'ara, l'únic que se sap és que el 1622 fou traslladada d'Artés a Barcelona.