Austràlia és una obra que no deixa indiferent. D’aquelles que quan et pregunten “què tal?” et quedes callada i fas un “molt bé”, amb una muntanya russa darrere. L’obra parla dels vincles familiars, de les maternitats, de la distància. Tres temes amb majúscules. I tres temes, que, prou fàcilment, poden ressonar a les nostres realitats. Si els uneixes creen un combo interessant i difícil de digerir. Amb toc humorístic i casolà, les intèrprets Ester Cort, Meritxell Huertas, Carme Poll i Brian Lehane s’endinsen en aquest cosmos, amb un viatge fins l’altra punta del món, amb un roadtrip pel desert australià i converses familiars amb retrets, exigències i rancor d’anys passats. La direcció i dramatúrgia estan a càrrec d’Israel Solà, fundador de la companyia La Calòrica, que va debutar en solitari per primera vegada amb Austràlia l’any passat. L’obra va ser un èxit a la Sala Flyhard i ara torna encetant l’Espai Texas, del 28 d'octubre al 18 de gener.
Comèdia dramàtica de cap a peus
Austràlia es configura al voltant de tres germanes; l’Elena i la Mercè, que viuen a Barcelona i la Laia, que viu a Austràlia. Quan la Laia li demana a l’Elena, la petita, si li donaria un òvul per poder engendrar un fill amb el seu marit, comença la història. El retrobament a l’altra punta del món, els dubtes, els canvis, les pors o el fet de fer-se gran són temes que viatgen al llarg de l’obra, així com les discussions que només els germans saben provocar, sabent que després seran perdonats, perquè, al cap i a la fi, és família, no? Les angoixes, els referents familiars, el pes que suposa per les dues parts... Tot plegat va configurant l’univers de l’obra, amb el format de diari personal de l’Elena com a fil conductor.
La família, quin tema. I si hi ha distància pel mig, encara més. Tot i viure a una època on les distàncies es poden solucionar amb comunicació via xarxes o trucades, no és fàcil, i l’obra ho plasma de manera realista i humana. És fàcil que avui en dia tinguem algun familiar lluny de casa, i això fa que encara més gent pugui sentir-se representada. Austràlia és una comèdia dramàtica de cap a peus. Rius? Sí. Plores? Potser també. El riure del públic és més fàcil de detectar que no un sentiment de transcendència, però els silencis i les cares valen més que mil paraules, i al teatre de l’Espai Texas veus la meitat del públic a l’altre costat de l’escenari.
Austràlia és una comèdia dramàtica de cap a peus. Rius? Sí. Plores? Potser també
Les aportacions en anglès del marit australià provoca un punt irònic i divertit a la totalitat de la peça. La gran feina d’Israel Solà es plasma amb la facilitat de diàleg i comunicació entre els intèrprets i el públic, que no necessita entendre anglès per poder seguir el fil. Si li sumes que la germana gran, la Mercè, no parla l’idioma, el seu personatge encarna el to còmic i irònic del què parlàvem abans. L’obra parla de maternitats i les pressions, del què diran i els neguits. Trenca els silencis i provoca preguntes. Acaba l’obra, aplaudeixes, i quan respons el “molt bé” tens una pregunta ballant pel cap: donaries un òvul a la teva germana gran?