Estem el 2023 i continuen sorgint proves que corroboren que la llibertat d’expressió encara no és una realitat. Imaginart Gallery acull l’obra de l’artista Rada Akbar (Jawzhan, 1988), exiliada a França des de la conquesta dels talibans l’agost del 2021. A partir d’una sèrie de fotografies en blanc i negre, denuncia la privació de llibertat cap a les dones de l’Afganistan. L’exposició Invisible Captivity, és la primera mostra antològica de l’artista que aterra a Catalunya i es pot visitar fins al 30 de març.
Esborrant la personalitat de les dones afganeses
Són una quinzena de fotografies que amaguen capes i capes de missatges que ens retenen a contemplar-les. A simple vista, detectem que són dones oprimides pel simple fet d’haver de dur el burca, un vel que només deixa entreveure els ulls. Està fet amb una tela negra brodada amb tanta delicadesa que és pertorbador pensar que hi ha una voluntat d’embellir aquesta peça de roba. Tot seguit, les mires a elles; no tenen rostre, però pots endevinar que t’estan mirant. El retrat en la història de l’art sempre ha sigut el màxim recurs per definir la identitat de la persona representada. Rada Akbar mira de seguir aquesta línia, el problema és que els talibans esborren la personalitat de les dones de l’Afganistan.
L’obra d’Akbar mai mostra feblesa; en una d’aquestes imatges la màscara de guix es troba al pit, un símbol reivindicatiu clarament femení
L’artista tapa el rostre d’aquestes dones amb unes màscares de guix que duen un missatge imprès. Algunes d’elles porten escrits passatges de l’Alcorà dedicats al comportament de les dones. Aquestes línies formen el dibuix d’una empremta, per tant, una vegada més, mostra la usurpació de la identitat que han exercit damunt les dones. En aquest cas, és la religió qui mana com ha de ser el seu comportament i dicta un tracte desigual cap a la dona. Ara bé, l’obra d’Akbar mai mostra feblesa; en una d’aquestes imatges la màscara de guix es troba al pit, un símbol reivindicatiu clarament femení.
Un negoci corrupte i criminal
L’altra màscara que posa Akbar en les seves protagonistes està coberta amb dibuixos i inscripcions extretes dels talismans. A l’Afganistan hi ha una forta confiança en les pràctiques supersticioses, que sempre són exercides per homes i es paguen a un alt preu. L’artista vol denunciar aquesta activitat que s’aprofita de la vulnerabilitat de la dona i que no és res més que un negoci corrupte i criminal. En aquestes imatges també veiem cames i braços embolcallats amb guix per protestar contra la concepció de la dona com una escultura més, així com manifestar-se contra la iconoclasta que s’està vivint a l’Afganistan.
En aquestes imatges també veiem cames i braços embolcallats amb guix per protestar contra la concepció de la dona com una escultura més
Dipositar tanta confiança en la superstició o tenir a la meitat de la població anul·lada semblen fets llunyans de la història, però malauradament no és així. Crec que seria un detall significant deixar clar que les fotografies van ser preses el 2015 per evidenciar que són obres d’una actualitat vertiginosa i que això ens fa testimonis d’una realitat tan crua i tan propera. Són dones que els han negat l’educació, els han negat la vida social, els han negat fer esport i davant de la llei, una dona equival a la meitat d’un home. Així doncs, finalment, entens per què són imatges en blanc i negre; els ho han tret tot, fins i tot (o sobretot) el color a la vida.