Deia la ballarina russa Anna Pavlova (1881-1931) que “la felicitat es com una papallona que apareix i ens delecta per un breu moment, però aviat voleteja lluny”. Podria referir-se a la felicitat esporàdica que un sent quan beu un cafè calent en ple hivern rus o a l’excitació efímera de quan et donen una bona notícia que no esperes. O potser a l’embriaguesa de pujar a l’escenari i calçar-se les puntes, i mirar i remirar els ulls d’un públic emocionat durant la mil·lèsima de segon que dura una pirouette. Mai ho sabrem però vull pensar que sí, probablement seria això últim. Perquè el ballet és un art màgic amb un sabor intens que es desfà en record (potser) massa ràpid.
Moviments àgils i veloços, salts dinàmics, passes delicades. Tot a un ritme frenètic que pot capturar-se per regalar un moment, un instant: homenatjar algú a través de la dansa és un acte preciós d’amor perquè t’assegures que una mà alçada invisible faci un retrat que passarà a la història. Això volen aconseguir Monica Hamill i Iratxe Ansa amb la gala especial de dansa Ballet under the stars que es farà el proper 23 de juliol al Festival Castell de Peralada. Un repertori únic per recordar Carmen Mateu, fundadora del festival i gran impulsora de les arts i la dansa que va morir el 2018.
Repertori clàssic i dansa moderna
Seran cinc ballarines les protagonistes de posar moviment a la música, totes elles membres d’algunes de les companyies de dansa més importants del món: Lucía Lacarra (ballarina principal del Bayerisches Staatsballett del 2002 al 2016 i Premi Nacional de Dansa 2005), Dores André (ballarina principal del Ballet de San Franscisco), Ada González (solista del Ballet de l’Òpera de Bucarest), Maria Khoreva (solista del Ballet Mariïnski) i la mateixa Iratxe Ansa, Premi Nacional de Dansa 2020. Una mescla entre estrelles actuals i futurs prodigis del món del ballet que es mouran al uníson per interpretar extractes espectaculars de peces de dansa moderna, com coreografies recents de Christopher Wheeldon i Miles Thatcher, i grand pas de deux del repertori clàssic conegut, virtuós i mundialment famós, com Giselle o El llac dels cignes.
Aquestes cinc ballarines no només volen mostrar l’enorme poder de la dansa com a eina transformadora i impuls cultural, sinó també la figura de la dona com a protagonista, com a ésser autònom per dur les regnes del seu destí. En el ball, sí, però també en la vida. Ser ballarina de ballet clàssic no és cosa fàcil; es necessita paciència, perseverança i molta, molta força de voluntat. Però les cinc no actuaran soles. Ho faran amb quatre ballarins que també han ballat en companyies com el Royal Ballet o el Ballet de Basilea. Són Matthey Golding, Xander Parish, Jorge García Pérez i Igor Bacovich.
Jorge García Pérez damunt l'escenari.
No hi ha estiu sense Peralada
Trenta sis anys fa que el Festival Castell de Peralada va fer el seu primer pas per acabar consagrant-se com un dels esdeveniments estiuencs més populars del país. Fins i tot amb la covid-19 pel mig, l'any passat van programar fins a 6 espectacles livestream que van tenir uns 90.000 espectadors. Aquesta 35ª edició – va començar el dia 16 i s’allargarà fins l’1 d’agost - promet ser un regal i una reivindicació perquè puguem celebrar la cultura amb totes les parts del nostre cos. Les puntes dels dits dels peus i l’harmonia d’uns braços perfectament sincronitzats, en aquest cas.