"Crec que la idea original de tot plegat va sorgir en una conversa de fa uns quinze anys amb el també periodista, amic i vilanoví Marc Bala. No recordo ben bé com va anar, però ens vam adonar que hi havia moltes dones protagonistes de cançons de les quals només sabíem el seu nom i que algun dia estaria bé posar també cognoms, cara i saber quina història hi ha al darrere. Al cap d’uns anys, poc abans de la pandèmia, em va tornar a rondar la idea i vaig fer una llista molt llarga de cançons catalanes amb nom de dona. La meva parella em va animar molt a tirar-ho endavant, vaig parlar amb una editorial per fer-ne un llibre i s’hi van interessar. Vaig començar a investigar i em van sortir tres possibles capítols, vaig fer entrevistes i els vaig escriure. Tot plegat es va quedar en un calaix: amb tota la crisi per la Covid, l’editorial es va desinteressar pel projecte i jo tampoc vaig buscar altres opcions. Tres anys després, i gràcies a la confiança de la direcció de Catalunya Ràdio, he pogut convertir en un pòdcast aquella idea que tenia per un llibre". Si parlem de periodisme musical a casa nostra, Blai Marsé és una de les veus sempre imprescindibles. Conductor del 5Songs, aquella petita gran joia amagada en la programació d'iCat FM que s'emet els diumenges entre les deu i dos quarts d'onze la nit, on els músics ens expliquen la seva vida a través de les cançons que més els han marcat; avui estrena Dones, flors i violes. Un pòdcast, amb títol robat del disc de Maria Aulèlia Capmany de 1980 sobre el paper de la dona en la cançó, en què durant vuit capítols ens descobrirà algunes de les millors cançons de la nostra banda sonora col·lectiva amb nom de dona. "Són vuit històries de dones que tenen en comú ser les protagonistes d’una cançó, i també algunes curiositats i històries secundàries que apareixen", ens apunta Marsé. "Històries de dones que van des de l’Olívia, la neboda dels Tyets, que té 2 anys; fins a l’Anna Nubiola (Ombra d’Anna de Toti Soler), que en té 93. A cada final de capítol (a excepció de l’últim) sentim també notes de veu de cantants que parlen de cançons amb nom de dona que són fictícies o que no s’inspiren directament amb cap personatge. Aquí hi apareixen la Paula Valls, la Sandra Monfort, els Figa Flawas, el Guillem Gisbert, Lax’n Busto o Joan Dausà".
Set cançons d’amor i una de guerra
El primer dels vuit capítols de Dones, flors i violes, espai que durant la temporada d'estiu també es podrà escoltar a Catalunya Ràdio, duu per títol Olívia i les Buguenvíl·lies i està dedicat a la popular cançó de The Tyets Olivia. Posteriorment, arribaran Anna, cabells d’arcàngel (Toti Soler - Ombra d’Anna), La Manela, la Clara i en Narcís (La Ludwig Band - Manela, no vull currar per vostè), Teresa i la sàlvia (Ovidi Montllor - Homenatge a Teresa), L’Eva, la Jana i la Ginesta (Ginestà - L’Eva i la Jana), Marjorie, perles i cigarrets (Núria Graham - Marjorie), Els geranis de la Mireia (Judit Neddermann - Mireia) i Coloma i Carme, un anell i un clavell (Marina Rossell - Morir a Ravensbrück). Una tria de repertori que ha partit d'una premissa: totes les cançons havien d’agradar i emocionar en Blai i, per tant, que el periodista tingués curiositat per saber què s’amaga darrere d'aquelles històries i les seves protagonistes. "En segon lloc, que la lletra tingui contingut i hi hagi una bona història per explicar. M’he adonat que si hi ha una persona que t’inspira tant com per fer-li una cançó, allà hi ha d’haver una bona història. Un cop triada la cançó, hem hagut de fer un vestit a mida per cada capítol, sobretot pels que ha estat impossible entrevistar la dona protagonista: l’Olívia, perquè només té 2 anys; i la Teresa, Coloma, Carme i Marjorie, perquè ja són mortes". Una tria en què sorprèn que tots els artistes siguin o bé dels anys 70 o bé de l'escena actual. "No me n’havia adonat! És fort! I moltes de les que tinc en cartera per futurs capítols també són dels 70", confessa entre rialles. " A L’Eva i la Jana mencionem Júlia de Lax’n’Busto, que també surten a Olívia per parlar del Roc com a precedent d’Olívia. A part d’això, a la primera llista que vaig fer també hi havia Núria d’Els Pets o Cristina dels Duble Buble. M’agradaria fer-les en un futur, també".
M’he adonat que si hi ha una persona que t’inspira tant com per fer-li una cançó, allà hi ha d’haver una bona història
Més enllà del comú denominador que totes les cançons que protagonitzen el pòdcast tenen nom de dona, totes elles també expliquen històries d'amor en totes les seves formes i accepcions. "Aquesta és una de les reflexions que he fet aquests dies, quan ja els he tingut tots gravats, amb el muntatge fet", admet en Blai, que es mostra satisfet perquè que s’hi reflecteix una pluralitat amorosa més enllà de la prototípica cançó que un home fa per la seva dona o la seva musa. "És més, l’únic capítol clàssic en aquest sentit és el d’Ombra d’Anna, però clàssic d’una manera inusual, ja que és una cançó que un home compon a la seva dona després de llegir un poema que porta el seu nom. La resta són cançons d’amor a una neboda (Olívia), a una àvia (Marjorie), a una germana (Mireia), d’una dona a una altra dona (L’Eva i la Jana) o d’un nen a un personatge d’un poble (Teresa), una vinculació equiparable també a la de la Manela amb La Ludwig Band. De fet, l’Ovidi Montllor sempre deia que Homenatge a Teresa era una cançó d’amor". En definitiva, Blai Marsé ens descobreix set cançons d’amor i una de guerra (Morir a Ravensbrück) que és l’única que no té nom de dona al títol, i que en el fons també és cançó d’amor, ja que narra un moment amorós en els segons previs a la mort per culpa del nazisme i la barbàrie. Vuit cançons, quatre interpretades per homes, i quatre per dones. Una repartició gens casual. "Totalment, volíem fugir del tòpic d’home o poeta que escriu una cançó per la seva musa. També hi ha muses que són àvies, germanes, nebodes o mestres. En un moment com el que vivim, hem de reivindicar tant com puguem les dones compositores. En el món de la cançó, la dona ha quedat relegada al paper de cantant o de musa, i en molts casos, musa anònima i desconeguda, amb una història que el seu compositor, potser per pudor o bé per respecte a la intimitat, no ha volgut compartir".
En el món de la cançó, la dona ha quedat relegada al paper de cantant o de musa, i en molts casos, musa anònima i desconeguda
Per què... Hi ha una manera diferent d'expressar l'amor entre els homes i les dones? Per respondre aquesta pregunta Blai Marsé recorre a Joan Garriga cantant allò de “Volant, volant he vist que eren mentida les lleis dels homes. Volant, volant he vist que eren veritat les cançons de dones”. I sentencia que segurament és cert. "És difícil generalitzar, però la mirada és diferent. Ho podem comprovar amb la gran triomfadora de la música catalana actualment: una de les coses que fa diferent la Mushkaa és la seva mirada, que fa cançons d’amor a dones amb un llenguatge totalment actual. Encara no ens hem acostumat a escoltar cançons d’amor d’una dona a una altra dona. En aquest sentit, la Mayte Martín va obrir camí, i crec que la Mushkaa en recull els fruits. Per cert, m’encantaria entrevistar-les en una pròxima temporada, si n’hi ha". I clar, ara és inevitable preguntar-li si n'hi haurà, de segona temporada. "La idea és que sí! Espero que agradi i la gent s’ho escolti. De fet, seria una llàstima no seguir perquè ens ha quedat material i gestions iniciades per fer nous capítols. Ha estat un pòdcast que hem fet en només tres mesos i amb la productora, la Carla Verdés, vam començar diverses gestions a la vegada perquè no sabíem què sortiria, així que ens han quedat cosetes per fer més endavant, una d’elles una entrevista ja gravada a la protagonista indirecta d’una cançó llatinoamericana molt coneguda".