Henriette Theodora Markovitch va néixer el 1907 a París, filla d'un arquitecte croat i una mare francesa, encara que va créixer a Buenos Aires, ciutat a la qual va emigrar la família per fer fortuna traçant i elevant edificis en una capital argentina que en aquell temps no parava de créixer. Dora Maar, pseudònim que va començar a utilitzar a finals dels coneguts com Années Folles (dècada de 1920), quan va tornar a París, va morir el 1997 als 89 anys al seu apartament parisenc, refugiada en la religió, aïllada, destruïda per la relació tòxica que dècades enrere havia patit amb Pablo Picasso. Ens deixava una de les fotògrafes que sempre es va apropar a l'objectiu amb una mirada única. Una artista sublim l'obra de la qual sempre va quedar injustament eclipsada per la seva vinculació amb el pintor malagueny. Un llegat que ara la sala de subhastes Artcurial de París s'ha proposat reivindicar. Així, els pròxims 27 i 28 de juny sortiran a licitació més de 750 clixés repartits en 400 lots: la gran majoria d'aquestes fotografies són inèdites. Retrats en els quals podem apreciar el gust de Dora Maar per les creacions surrealistes i d'avantguardes, així com escenes de carrer i caràcter social de la Barcelona dels anys 30.
Fotografia surrealista
Va ser a través d'André Lhote que Dora Maar va descobrir el moviment surrealista. L'artista havia tornat a París per formar-se en la Union Central des arts décoratifs, l'École de Photographie, l'acadèmia Julian i l''escola de Beaux-Arts. Lhote era un pintor admirat per haver aproximat les formes clàssiques a les desconstruccions cubistes. Artista, crític i professor amb un planter de deixebles entre qui trobem Henri Cartier-Bresson, nom que juntament amb Emmanuel Sougez i André Breton es convertirien en inseparables d'una Maar que no tardaria a erigir-se en un dels màxims exponents de la fotografia surrealista.
La fotògrafa i el pintor
Dora Maar i Pablo Picasso es van conèixer per primera vegada en el rodatge de Crime de Monsieur Lange de Jean Renoir. No va passar res. Van tornar a coincidir a mitjans de 1936, a l'Aux Deux Magots, la famosa brasserie del centre de París, poc abans de l'inici de la Guerra Civil Espanyola. Ella estava acompanyada de l'artista Paul Éluard, que al seu torn era amic de Pablo Picasso, que aquella vetllada, com era habitual en ell, també s'havia deixat caure pel cafè. Va ser Éluard qui els va tornar a presentar. En aquell temps el pintor encara estava casat amb la russa Olga Khokhlova, mare del seu fill Paulo, i mantenia un idil·li amb la sueca Marie-Thérèse Walter, mare de Maya. La fotògrafa mantenia una relació intermitent i tempestuosa tant amb el filòsof Georges Bataille com amb l'actor Louis Chavance. Va ser una atracció instantània en el passional i en l'intel·lectual. Durant un temps els seus mons es van reduir a ells sols, retroalimentat el seu art mútuament. Uns anys convulsos en el social, pletòrics creativament en el particular. D'aquella època és especialment interessant la plasmació documental que Dora Maar va fer a través de les seves fotografies de la creació del Guernica.
La mirada del segle XX
Pablo Picasso va abandonar Dora Maar el 1943. Ell se'n va anar amb Françoise Gilot. Ella va iniciar un descens als inferns amb repetides reclusions en hospitals psiquiàtrics. Quan la tancaven, intentaven curar-li la tristesa a cop d'electroxoc. Mai no va aconseguir unir totes les peces del seu cor esquerdat. Abandonada pels seus vells amics —amb l'única excepció, potser sentint-se culpable d'haver-la unit al pintor malagueny, de Paul Éluard—, Dora Maar va viure exiliada del món al seu pis parisenc. De tant en tant expressava els seus impulsos artístics a través de la pintura, però no va tornar a agafar una càmera fotogràfica mai més. Injustament eclipsada per la figura de l'home que no la va saber estimar, avui dia ja ningú no pot dubtar que a través de la seva mirada avantguardista, Dora Maar va retratar com poques altres lents van aconseguir, l'esdevenir del segle XX.