Què pensaries si et digués que en Doraemon, un dels personatges més mítics i entranyables de la nostra infància, un dia va convertir-se en Adolf Hitler al canal Super3? Probablement em recomanaries que em fes una til·la, anés a dormir, i, per sobre de tot, que deixés de mirar vídeos dels Vengamonjas. El cert, però, és que l'escena que acabo d'explicar sí que va existir. Sense matisos. Les imatges són de l'episodi 506 (152 al llistat de TV3), La màquina de valorar quadres, llançat originalment el 1981 i recuperat el 2009 pel canal infantil de la Televisió Pública de Catalunya.
La conversió momentània del gat còsmic en el Führer és només una anècdota que serveix de punt de partida per a desenvolupar la següent tesi: estem sobreprotegint els nostres infants? Mentre des de la CCMA admeten que "avui en dia és impensable que s'emeti una escena així", Disney envia a la secció d'adults del seu canal oficial pel·lícules com Dumbo, Peter Pan o Los Aristogatos. En el cas del film sobre l'elefant d'orelles prominents, per clixés racistes evidents —un dels personatges s'anomena Jim Crow, el mateix nom que tenien les lleis que van reforçar la segregació racial dels EUA—; en les dues altres, per criteris que són, si més no, discutibles.
A Catalunya, l'encarregat de vetllar per la protecció dels nens en aquest àmbit és el Consell Audiovisual de Catalunya (CAC), que té una sèrie de franges d'edat recomanades —7,10,13 i 18—, hores protegides —entre les 8 i les 9h i les 17 i les 20h dels laborables i entre les 9h i les 12h dels festius— i codis ètics que la CCMA ha de respectar. La qüestió, explica Dani López —fins aquesta setmana, director del Super3 i ara nou cap de culturals—, és que aquests codis "són relativament interpretables". "Tots els capítols tenen un conflicte, el què cal veure és com aquest es resol. Si empoderes la violència, el bullying, l'assetjament o el consumisme però el desenllaç resol la problemàtica, la franja d'edat pot ser més baixa", apunta.
En qualsevol cas, segons ell, la televisió no sobreprotegeix les nenes i nens del país. Al contrari. "En els darrers anys hem abaixat la franja d'edat de molts dels capítols que hem revisat", assegura. Aleshores, doncs, per què ja no hi ha figures irreverents com Shin-chan a la graella? Els qui hem crescut al mateix ritme que la crisi immobiliària —la generació millennial— recordem amb encís sèries com Bola de Drac, Ranma o el mateix Schin-chan, produccions que avui en dia, pel seu rerefons violent o sexual, probablement no encaixarien dins dels marcs de les finestres que s'ofereixen als infants. Segons López, si els continguts de la nostra ara són més family-friendly és per dos motius: en primer lloc, la inexistència d'un canal juvenil on abocar sèries més madures, i en segon, el filtre que les productores s'autoapliquen per tal de poder vendre el seu material arreu del globus. "Les sèries s'han globalitzat i les productores volen arribar a tot el món. Si accedeixen a Netflix o Disney, arriben a tot el planeta, de manera que s'han universalitzat i tenen un codi comú", diu. O dit en altres paraules: la sensibilitat censuradora dominant —la dels Estats Units— sovint estableix els límits del que un nen ha o no ha de veure.
"A més, abans els canals eren generalistes i ara s'han especialitzat. Sí que hi ha algunes sèries irreverents, però hauries de disposar d'un canal juvenil on abocar-les", afegeix López. A Catalunya, aquest espai corresponia al 3XL, desaparegut el 2012. Tot i que la corporació s'ha encarregat d'exterioritzar constantment el seu desig de crear un nou format per donar cabuda a aquest tipus de material, el cert és que, 9 anys després de la dissolució del seu canal juvenil per excel·lència, no s'ha produït cap moviment esperançador.
Dumbo, un innocent elefant que, a la pel·lícula, està envoltat de corbs xenòfobs / Europa Press
Una qüestió de pantalles
La percepció del director del Super3, però, no la comparteix la periodista i escriptora Eva Millet, autora de llibres com Hiperpaternidad, Hiperniños o Niños, adolescentes y ansiedad, qui defensa fermament que la sobreprotecció generalitzada de les famílies vers els infants s'ha traslladat als mitjans. "S'ha frivolitzat el concepte de trauma, sembla que qualsevol cosa pot traumatitzar l'infant. S'estan menystenint els nens i la seva capacitat crítica. Si ens hem de posar a censurar qualsevol cosa, ens quedarem sense continguts", afirma. I afegeix: "Ens pensem que sobreprotegir és estimar, i no és així. Els estem traient eines per a poder exercir la capacitat crítica".
Per Millet, però, el fet més preocupant és que, mentre els mitjans pequen de cautelosos, Internet cada cop guanya més pes com a font d'entreteniment —il·limitada en tots els sentits— dels nens. "Als mitjans tradicionals impera la correcció política i als informals regna la llei del salvatge oest. Mesures com les de Disney serveixen per entendre les nostres contradiccions: censurem Los Aristogatos per les connotacions racistes que es desprenen d'un gat siamès amb trets asiàtics, però en canvi un nen de 4 anys pot veure pornografia o violència en qualsevol pantalla a través d'Internet", diu. Si posem el focus sobre el cas de Disney, l'experta determina que "està bé contextualitzar els continguts", però avisa dels perills de posar una bena als ulls dels petits: "Si no deixes que vegin segons què, després tenen ànsia de transgredir". En aquest sentit, Millet combrega amb la teoria de la universalització dels codis de López: "Als Estats Units tenen una societat molt susceptible, propensa a ofendre's, i aquí estem seguint el seu camí", assegura.
I a les cases, mentrestant, què? Respon Mireia Marès, mare d'una nena i un nen de 9 i 3 anys, i mestra d'educació primària. "Com a mare, t'adones que sobreprotegeixes els infants, però, a la vegada, com a docent veus que estan massa sobreprotegits. Avui en dia, per exemple, alguns pares no els deixen anar d'excursió perquè no els passi res", diu. I pel que fa a l'animació, doncs ni una cosa ni l'altra. "Doraemon és masclista, a Bob Esponja es fan bromes sortides de to i El asombroso mundo de Gumball i altres sèries de Boing —el canal infantil de Mediaset— són difícils de gestionar. Jo m'havia empassat totes les pel·lícules de Disney en què al principi de la trama mor la mare, i ara això és un escàndol. Així i tot, sempre que sigui un contingut que puguis explicar al teu fill, crec que no passa res", afirma. Com Millet, la mestra destaca les contradiccions del discurs censor —"mentre Disney veta, els nens de 6 anys juguen al Fortnite (un shooter)"— i, en aquest cas, també apunta cap als pares. "Censurar és el més còmode. El problema és que les famílies no parlen amb els seus fills i no saben ni les coses que miren per altres canals".
Tornem al vídeo del Doraemon nacionalsocialista. El gat còsmic es pren unes pastilles que, a ulls dels nazis, el converteixen en el Führer. l el soldat uniformat del seu costat, com a bon nazi, fa la salutació feixista per presentar-li els seus respectes. Una escena massa violenta per a un nen? Potser sí, però no ho és més que qualsevol de les imatges que el passat 12-O es van emetre als telenotícies del país, quan un grup de nazis —i aquests de carn i os— van imitar el gest del soldat sota l'estàtua de Colom.