(Imatge superior, Churchill, Roosevelt i Stalin a la conferència de Ialta al febrer del 1945)

En el sempre migrat món de l'assaig històric en català sobre temes universals, els treballs sobre els conflictes bèl·lics han estat sempre escadussers i en aquest sentit la Segona Guerra Mundial n'és un bon exemple. Una recerca per catàlegs, biblioteques i botigues dona una curta llista d'obres originals o traduïdes al català que ara es veu ampliada gràcies a la recent publicació de La guerra no té cara de dona de la premi Nobel de Literatura Svetlana Aleksiévitx.

Les raons que expliquen aquesta manca d'oferta al mercat poden ser ben diverses, econòmiques, lingüístiques o de massa crítica de lectors o bé totes plegades, però la bona notícia és que, alhora, les poques obres que s'han traduït al català tenen prou qualitat com per tenir-ne prou en dotze assajos i memòries -si més no, per començar- per explicar el més important conflicte bèl·lic del segle XX. (Es ressenyen les edicions més recents).

1. 'La Segona Guerra Mundial', Winston Churchill (L'Esfera dels Llibres, 2004-2005)

Obra bàsica per entendre la Segona Guerra Mundial explicada per un dels seus principals protagonistes -i no ho oblidem, premi Nobel de Literatura-. Exhaustiva, metòdica, incisiva i, lògicament, plena de reflexions de qui va ser primer ministre de la Gran Bretanya des del maig del 1940 fins el juliol del 1945 i per tant, un dels artífexs de la victòria aliada sobre el nazisme.

2. 'Història d'un Estat clandestí', Jan Karski (Quaderns Crema, 2011)

El destí de Polònia va ser dels més tristos de tots els països que van participar al conflicte. Atrapats entre els nazis alemanys i els comunistes soviètics, Jan Karski explica com la resistència, juntament amb el govern polonès a l'exili va muntar un protoestat amb l'objectiu de recuperar el poder passada la guerra. Un projecte que va fracassar davant l'ofensiva de l'Exèrcit Roig i els pacte de Ialta que van deixar Polònia en l'esfera soviètica. Karski, a més, va ser un dels primers a donar a conèixer l'existència de l'Holocaust, infiltrant-se en un camp de concentració.

3. 'La vil·la, el llac, la reunió', Mark Roseman (La Magrana, 2002)

La 'solució final' a la situació dels jueus, eufemisme per no dir-ne exterminació massiva i sistemàtica, va ser concretada en una reunió que va tenir lloc el 20 de gener del 1942 en una vil·la als afores de Berlin. La reunió la va presidir Reinhard Heydrich i la va organitzar Adolf Eichmann. Mark Roseman explica com des de la fredor més absoluta, una desena d'alts funcionaris van preparar un pla per assassinar milions de persones.

4. 'La Segona Guerra Mundial: història de les víctimes', Joanna bourke (Empúries, 2003)

Se sol dir que la mort d'una sola persona és una tragèdia, però que un milió de morts és una estadística. Amb ànim de trencar aquest estereotip, Joanna Bourke deixa de banda la història de les grans operacions militars i els seus protagonistes per mirar a l'altra cara de la moneda, les víctimes, no només els morts, sinó també els ferits i les seves seqüeles, els que van perdre la llibertat, les que van ser violades i els que mai més van tornar a la seva pàtria, condemnats a l'exili per sempre més.

5. 'El sec i l'humit', Jonathan Litell (Quaderns Crema, 2009)

L'autor de la novel·la Les benignes traça en aquest assaig la relació entre la teoria del pensament feixista a partir de les obres del sociòleg Klaus Theweleit i la pràctica encarnada en el líder feixista belga Leon Degrelle, un tipus a qui Hitler voldria tenir com a fill i que, per cert, va morir plàcidament a Andalusia després de viure anys a Torremolinos sota la protecció primer del franquisme i després, del règim que el va substituir.

6. 'Últims testimonis. Un solo de veus infantils', Svetlana Aleksiévitx (Raig Verd, 2016)

Seguint el mateix model que el recent La guerra no té cara de dona, la Nobel Svetlana Aleksiévitx recull centenars de testimonis de nens que van viure la guerra en territori soviètic per teixir un retrat coral de les vivències d'una generació que va perdre la infància entre bombes i penalitats. Els seus testimonis, que tenien entre 2 i 12 anys durant el conflicte, rememoren d'adults el que va significar per a ells la guerra.

7. 'París, 1940', Sebastià Gasch (Quaderns Crema, 2001)

Testimoni de primera mà, el crític d'art Sebastià Gasch va viure i veure el 14 de juny del 1940 el que gairebé tothom donava per impossible: els alemanys ocupant París. 'Ils sont là!' va ser el crit que el va despertar i el va animar a escriure un llibre de memòries que recull les seves reflexions sobre els primers temps de l'ocupació nazi de la capital francesa.

8. 'Els catalans als camps nazis', Montserrat Roig (Edicions 62, 2017)

La gran obra de Montserrat Roig i de fet, la gran aportació catalana a la historiografia de la Segona Guerra Mundial és aquest complet estudi sobre la difícil supervivència dels deportats catalans al sistema concentracionari alemany. A través d’una cinquantena de testimonis i extensa documentació, l'obra és el millor estudi fet fins al moment de les víctimes catalanes de la barbàrie nazi.

9. 'El procés de Nuremberg', Carles Sentís (La Campana, 1995)

Carles Sentís va ser l'únic periodista català que va cobrir informativament les sessions del Tribunal de Nuremberg que l'hivern del 1945 va jutjar les atrocitats nazis. Les seves cròniques com a enviat especial per a ABC i La Vanguardia, traduïdes al català, suposen un testimoni clau dels esdeveniments, completats per les reflexions del mateix autor a cinquanta anys de relatar els fets.

10. 'K.L. Reich', Joaquim Amat-Piniella (Club Editor Jove, 2013)

El manresà Joaquim Amat-Piniella és l'exponent català de la literatura concentracionaria gràcies a aquest relat del seu pas pel camp de concentració de Mauthausen, a on van anar a parar milers de republicans espanyols. Amat-Piniella és un dels que va sobreviure-hi per poder-ho explicar.

11. 'Si això és un home', Primo Levy (La Butxaca, 2008)

Supervivent d'Auschwitz, el jueu italià Primo Levy va deixar escrit aquest colpidor relat de les difícils condicions de vida que va haver de suportar en el tram final de la guerra i, alhora, una reflexió sobre la capacitat de l'ésser humà per a sobreviure en situacions límit inimaginables.

12. 'Diari', Anna Frank (De Bolsillo, 2009)

El diari d'una adolescent jueva dels Països Baixos és, probablement, el testimoni més personal i esgarrifós del que va suposar viure en la clandestinitat sota l'ocupació nazi. Anna va ser assassinada al març del 1945 al camp de Bergen-Belsen, però el seu diari ha quedat per a la posteritat.