Vivim en una època en què les paraules volen, literalment. Mai havíem tingut tanta informació al nostre abast com avui dia, en tants formats i a tants llocs alhora. Ara bé, malgrat tota aquesta abundància, sembla que hem perdut alguna cosa pel camí: el respecte per la llengua. I aquí, nosaltres, els professionals de la comunicació, en som els responsables. No és que vulgui tirar-nos pedres a la nostra pròpia teulada, però com diria aquell… “algú ho havia de dir”: la qualitat lingüística és el nostre taló d’Aquil·les.

Malgrat tota aquesta abundància d'informació, sembla que hem perdut alguna cosa pel camí: el respecte per la llengua

Una víctima innocent

I ara em diran purista, però la llengua es tracta amb tal deixadesa als mitjans de comunicació… que em sap greu i em fa mal! Tenim el poder de transmetre idees, d’informar, d’entretenir i, sí: també de formar i de divulgar! I… si no som capaços de respectar la llengua, de què serveix tot aquest esforç informatiu? Mirem-ho de prop. En qualsevol telenotícies, diari o revista, la llengua es converteix sovint en una víctima innocent. Errors gramaticals, absència de pronoms febles, barbarismes, frases fetes mal utilitzades, i tot un seguit de perles que farien mal a qualsevol amb una mica de consciència lingüística. I no parlem dels rètols i títols que s’emeten en pantalla, moltes vegades traduccions automàtiques, o fins i tot dels subtítols, que sovint semblen fets per un extraterrestre amb un diccionari d'idiomes de tercera mà o pel mateix ChatGPT.

Amb l’excusa de la immediatesa, la llengua es converteix en una barra lliure d’imprecisió i d’incorrecció

I què em dieu de les xarxes socials? On, amb l’excusa de la immediatesa, la llengua es converteix en una barra lliure d’imprecisió i d’incorrecció. De fet, la precisió i la claredat haurien de ser els nostres millors aliats en la lluita contra el caos lingüístic. Ja ho deia Ovidi Montllor: “qui perd els orígens, perd identitat”. Qui us penseu que som nosaltres? Carai, els guardians d’aquests orígens! I sí, és clar que tenim una responsabilitat lingüística! Som professionals de la comunicació, no pas mercenaris de les paraules. La nostra feina no és només vomitar contingut, sinó fer-ho amb cura, amb respecte per la llengua i amb un sentit de la responsabilitat cap als nostres lectors, espectadors i oients. Som nosaltres els que podem decidir si contribuïm a la degradació de la llengua o a la seva preservació.

Som nosaltres els que podem decidir si contribuïm a la degradació de la llengua o a la seva preservació

I no es tracta només de nostàlgia o d'un amor romàntic per la llengua. Es tracta d'identitat, de cultura, i fins i tot de democràcia. Quan la llengua es maltracta, es trenca el fil que ens connecta com a societat. I, encara més important, quan la llengua es maltracta en els mitjans, es minva la qualitat del debat públic. Les paraules són la matèria primera del nostre ofici, i si aquestes són pobres, imprecises o directament incorrectes, el resultat final serà inevitablement de baixa qualitat.

La qualitat lingüística

En un món ideal, els nostres errors lingüístics no passarien desapercebuts, serien detectats i corregits, i ens permetrien millorar. Però la realitat és que sovint es queden allà, flotant en el no-res i amplificats per la potència dels nostres altaveus mediàtics. I, tot i que ens costi d'admetre, aquests errors acaben arrelant en l'imaginari col·lectiu, normalitzant-se i, a la llarga, degradant la llengua. És cert, ningú és perfecte i tots podem cometre errors. Però una cosa és cometre un error, i una altra cosa és no fer res per evitar-lo. Aquí és on entra la qualitat lingüística: hauria de ser una obsessió, un mantra, un objectiu a perseguir sense treva. I això requereix formació, revisió i, sobretot, una actitud de respecte cap a la nostra feina.

Els mitjans de comunicació som els primers a defensar la llibertat d'expressió, però, irònicament, sembla que ens oblidem de defensar la qualitat de la llengua amb la qual expressem aquestes llibertats

Els mitjans de comunicació som els primers a defensar la llibertat d'expressió, però, irònicament, sembla que ens oblidem de defensar la qualitat de la llengua amb la qual expressem aquestes llibertats. Ens queixem quan les institucions maltracten la llengua, quan el govern no fa prou per protegir-la, però caldria fer autocrítica i preguntar-nos: i, nosaltres, què fem amb la llengua des de la nostra trinxera mediàtica? És hora de despertar, de reconèixer que tenim una responsabilitat més enllà de l'audiència i dels clics. La qualitat lingüística és, i hauria de ser, una part central del nostre compromís amb la societat. No es tracta només de “sonar bé” o de “complir amb les normes”, es tracta de ser fidels a la nostra feina, de respectar els nostres orígens i, al mateix temps, d’assegurar-nos que aquesta llengua, que tant estimem i que ens permet guanyar-nos la vida, continuï sent viva, rica i precisa.

Així doncs, fem-nos un favor a nosaltres mateixos, i també als que ens escolten, ens llegeixen o ens miren: cuidem la llengua. No deixem que la rapidesa, la immediatesa o la mandra ens facin perdre el rumb. Al cap i a la fi, som comunicadors. I si nosaltres no defensem la llengua, qui ho farà?