Aquest dilluns les televisions d’arreu de Catalunya van retransmetre un fet històric: TV3 va ensenyar una menjada de petxina en horari family-friendly. Els sembla escandalós? Doncs preparin-se perquè ara ve el que és bo: l’escena de la neteja de baixos no només mostrava sexe explícit, sinó que a més ho feia en castellà. Sí, sí, parin màquines. La lengua de los tercios a la nostra. 

El cas és que TV3 va estrenar Drama i el planeta Terra, encara que a alguns els costi de creure, ha seguit orbitant al voltant del Sol. La sèrie, coproduïda per RTVE i El Terrat, explica les peripècies millennials de tres amics, l’Àfrica (Elisabet Casanovas), la Scarlett (Júlia Bonjoch) i en Jordi (Artur Busquets); tot i que la trama principal –el Drama– és que la primera té un embaràs no desitjat. 

Sona bé, oi? Doncs si sona bé és perquè està bé, encara que a centenars (o milers) d’espectadors se’ls fes una bola a l’estómac en comprovar que, contra tot pronòstic, el seu canal de referència no donava veu a les mateixes persones –no cal ni anomenar-les– que circulen per Sant Joan Despí des del 1983.

Sobre Drama es poden dir moltes coses i la veritat és que, després de veure els dos primers capítols, només se me n’acudeixen de bones. Una qüestió positiva, per exemple, és que parla obertament sobre l’avortament, un tema que continua sent tabú en moltes llars del nostre esplèndid, eficaç i superior país. Si no s’ho creuen, aquí tenen una dada: l’any 2018, el 80% de les barcelonines no sabia que avortar és gratis.

L’esplèndid, eficaç i superior espectador de TV3, però, es va fixar en un detall molt més important: la sèrie és bilingüe. Tot i que en un país com Catalunya (i en una ciutat com Barcelona) el català i el castellà es mesclen de manera irremeiable constantment, ahir, durant l’estrena de la sèrie, un exèrcit d’usuaris va titllar d’intolerable, molest i fins i tot denunciable que la protagonista utilitzés la llengua de Cervantes mentre fotia un clau. Fet que em fa pensar dues coses: o bé els espectadors de TV3 només follen amb resurreccions de Daniel Cardona, o bé tots ells encara es creuen la faula de la normalització lingüística. Coneixent l’alarmant tendència dels catalans a cultivar dogmes no correspostos, m’inclino per la segona opció.

Aquestes senyores i senyors, però, poden dormir tranquils. Que TV3 emeti una sèrie bilingüe no provocarà que els joves del país deixin d’utilitzar el català. I el motiu és ben senzill: els joves del país no miren TV3. 

Després de passar-se dècades emetent contingut per a persones boomers creat per persones boomers –no ho dic jo, ho diu Vicent Sanchis–, alguns no entenen per què el seu fill, aquell que es va llegir els set llibres de Harry Potter en català i que estava subscrit a la revista Cavall Fort, ara prefereix mirar Élite en lloc del No pot ser.

El que aquesta gent potser no sap és que, tot i que Drama es va estrenar a TV3 la nit passada, milers de postadolescents de la terra ja fa setmanes que han vist els sis capítols de la sèrie. Els han vist perquè se senten interpel·lats i perquè la sèrie és bona. Tant, que no els va importar haver d’anar-los a buscar a Playz, el canal digital per a gent jove de RTVE. Potser, al cap i a la fi, la qüestió no radica en la llengua –sigui català, castellà o suahili– sinó en la capacitat (o les ganes) d’oferir contingut de qualitat a un públic que encara no s’ha prejubilat.