Avui s'han anunciat les tres pel·lícules que optaran a representar Espanya en la pròxima edició dels premis Oscar de cinema. Dels tres títols, dos tenen clar accent català. La primera és Segundo premio, la cinta d'Isaki Lacuesta sobre el grup d'indie Los Planetas. La segona és Marco, film dirigit per Aitor Arregi i Jon Garaño que, protagonitzada per Eduard Fernández, narra la vida d'Enric Marco, l'home que durant 27 anys es va fer passar per presoner dels nazis als camps de concentració. La estrella azul de Javier Macipe ha estat la tercera pel·lícula seleccionada.
Un personatge de ficció en si mateix
Va enganyar tothom, inclòs el Govern de l'època de José Luis Rodríguez Zapatero. La història d'Enric Marco, l'home que es va fer passar durant 27 anys per expresoner dels nazis, va enamorar el públic del Festival de Venècia, i ara ha estat un dels títols elegits per representar Espanya a la pròxima edició dels premis Oscar.
El film, dirigit per Aitor Arregi i Jon Garaño, creadors de Handía, La trinchera infinita o la més recent sèrie sobre el modista basc Balenciaga, està protagonitzada magistralment per un Handía, La trinchera infinita, que aquesta mateixa setmana ja eclipsarà les pantalles de les sales de cinema amb l'estrena de El 47. Nova classe mestra d'interpretació.
Marco és un personatge de ficció en si, si Enric Marco es va crear un altre Marc i la seva pròpia història, per què no faríem nosaltres el mateix?
Aitor Arregi i Jon Garaño feia 18 anys que eren darrere de la història d'Enric Marco, amb la idea inicial de rodar un documental. Però Marco, tan carismàtic com mentider, també va ser esmunyedís per a ells. Tot i que s'hi van reunir diverses vegades, en tornar d'un viatge a Alemanya els va confessar que ja havia rodat amb un altre grup de cineastes i que havia signat un contracte amb ells, cosa que va deixar el seu projecte en l'oblit, fins que l'any 2010 es van creuar amb ell al Festival de Sant Sebastià. "Estava amb una botifarra a la mà esperant-nos a la sortida del teatre, per a nosaltres va ser un xoc molt gran perquè òbviament no ens ho esperàvem", va dir a EFE Garaño després de la projecció de Marco a Venècia.
Van gravar amb ell una entrevista de 15 hores, però en aquella ocasió tampoc va prosperar. Va ser aleshores quan Javier Cercas va publicar la novel·la El impostor. Quan ja gairebé s'havien oblidat del tema se'ls va acudir la idea de la ficció. "Marco és un personatge de ficció en si, si Enric Marco es va crear un altre Marc i la seva pròpia història, ¿per què no faríem nosaltres el mateix?". La seva estrena a Espanya tindrà lloc durant el Festival de Sant Sebastià i arribarà als cinemes el 8 de novembre.
Los artistas son como los psicópatas
Marco és una de les dues pel·lícules amb accent català que avui s'ha anunciat que aspiren a representar Espanya en la pròxima edició dels premis Oscar en un acte celebrat a l'Acadèmia de Cine presentat per les actrius Malena Alterio, Victoria Luengo i Belén Cuesta. L'altra és Segundo premio, el personalíssim biopic del cineasta de Girona Isaki Lacuesta, dels referents de l'indie estatal, Los Planetas i el turbulent procés d'enregistrament del seu disc més emblemàtic, Una semana en el motor de un autobús.
Quan un artista pateix, ho veus; quan pateixen Los Planetas, pateixen molt més perquè ho diuen
"D'alguna manera, les pel·lícules d'artistes són com les pel·lícules de psicòpates, que viuen les emocions d'una persona normal, però multiplicades per un milió", ens descobria mesos enrere el mateix Lacuesta quan des de Revers el vam entrevistar coincidint amb l'arribada de la cinta a les sales de cinema. "Ells són com una banda de rock normal, però portada a l'extrem més extrem. I això fa que sigui tot molt visible. Quan un artista pateix, ho veus; quan pateixen Los Planetas, pateixen molt més perquè ho diuen. Quan tenen èxit és molt visible, quan es barallen, ho fan en públic.