Després d'un any pràcticament tancats a casa –confinats domiciliariamanent, perimetralment, comarcalment...– qui no somia en marxar a passar una temporada en un casalot arran d'un mar de tots els colors possibles del blau, on descobrir uns altres costums, una altra cultura, una altra llengua, però sense renunciar als hàbits i als caràcters de sempre?
Doncs això, més o menys, és el que va fer Louisa Durell, vídua amb quatre fills, l'any 1935, que va deixar enrere Bournemouth, a Anglaterra, per establir-se a la paradisíaca Corfú, a la mar Jònica. Una illa escenari d'alguns dels esdeveniments més coneguts de la mitologia grega i carregada d'història, que després dels venecians i els francesos, durant el segle XIX havia estat controlada pels britànics, fet que explica l'aire cosmopolita que respirava aquest elegant emplaçament mediterrani.
Basada en la trilogia de Corfú del benjamí de la família, el futur naturalista i escriptor Gerald Durrell, Els Durrell ha fet les delícies del públic anglès i ha esdevingut un dels majors èxits del boca-orella a casa nostra. La mateixa reina Isabel II es compta com una de les fans d'aquesta producció de la ITV britànica amb quatre temporades disponible a Filmin –en versió original subtitulada en un català millorable, això sí–, ambientada en l'illa on va néixer el seu marit, el príncep Felip. De fet, el longeu consort reial va néixer a Mon Repos, residència d'estiu de la monarquia grega, que a la sèrie s'ha usat per ambientar-hi el palau de la comtessa Mavrodaki. I encara un últim detall monàrquic: els fans de The Crown tindran una alegria de tornar veure l'actor Josh O'Connor, el Príncep Carles a la tercera i quarta part de la sèrie reial, interpretant el paper de Lawrence Durrell, el cèlebre autor del Quartet d'Alexandria.
La senyora Durrell i els seus fills
Fins aquí qualsevol vincle entre l'excèntrica família i els royals, perquè, tot i que influïts per l'ancestral atracció cap al Mediterrani de les capes més cultes de la societat britànica, els Durrell van arribar a aquell Corfú sense ni un penic, i van haver de fer de tot per sobreviure-hi. De fet, bona part de les quatre temporades tenen a veure amb la precària supervivència de la família en una illa que, paradoxalment, els llibres dels Durrell van acabar de mitificar.
Mentre fa mans i mànigues per tirar endavant, a nivell econòmic i sentimental, Louisa Durrell –una magnífica Keeley Hawes– haurà de trampejar els intents de Lawrence per esdevenir un escriptor d'èxit –i la seva relació amb el sexe i amb les dones, tema de bona part de la seva producció literària–, l'afició per les armes i per ficar-se en problemes de Leslie –l'únic fill que no va escriure cap llibre sobre els anys de Corfú–, els coquetejos i la frivolitat de Margo i l'amor pels animals de Gerald, que li convertirà la casa atrotinada en un zoo, amb tota mena de bèsties, des de pelicans a llúdrigues, passant per conills o rucs.
El metge, naturalista i poeta Theodore Stephanides, amic i mentor del jovenet Durrell, el protector taxista Spiro i l'entranyable minyona Lugaretzia formen el trio grec –sempre a un pas de la caricatura benvolent– que envolta la peculiaríssima família en la seva vida a l'illa. Una vida a Corfú que es va estroncar amb l'esclat de la II Guerra Mundial i que va quedar en la memòria de la família Durrell com una etapa de felicitat perduda. Com la felicitat que et queda després de veure-la i que et provoca, d'una banda posar-te a mirar vols cap Corfú per quan es pugui viatjar, i de l'altre recuperar La meva família i altres animals, de Gerald Durell. Els editors farien bé d'aprofitar el ganxo d'aquesta sèrie de culte per recuperar-lo. Pel que fa a l'hotel, una de les cases en què va viure la família Durrell està disponible.
