Editorials, llibreries, autors i col·lectius socials han denunciat aquest dimarts "un procés d'externalització i privatització" de la diada de Sant Jordi. Ho han fet a través d'un manifest, en el qual acusen l'Ajuntament de Barcelona i els aparells gremials del sector del llibre de "tergiversar el seu esperit" i convertir el 23 d'abril en una "fira de pagament". Per tot plegat, demanen que torni "el caràcter popular" de la festa que des del 2022 va canviar el funcionament aprofitant la situació postpandèmica i les restriccions sanitàries. També reclamen l'anul·lació del copagament —amb una gestió que sigui pública i no privada— i estudien "la legalitat" de tot el que s'ha implementat en els darrers anys.
Al manifest, es lamenta que des de fa un parell d'anys s'hagi configurat "un espai fet a mida" pels agremiats de certes entitats i institucions, recordant que el 2022 es va fer un primer comunicat – signat per una vintena d'editorials i llibreries – on ja s'assenyalava "la deriva neoliberal de la diada" i es demanava que es "revertís la situació". Enguany, però, el document lamenta que la situació ha empitjorat encara més, ja que després de setmanes "esperant que s'obrís el procés per aconseguir els permisos d'ocupació de l'espai públic", els gremis es van "despenjar amb una inaudita exigència de pagament basada novament en la divisió entre agremiats i no agremiats i professionals i no professionals". Així ho ha explicat també en una roda de premsa Miguel Martín de Virus Editorial, que ha subratllat que aquesta "divisió" genera formes d'exclusió.
"En alguns casos hem decidit participar, encara que sigui de pagament, perquè no volem que ens expulsin. Hem triat seguint ocupant aquests espais dins el model que proposen, però volem deixar clar que no és el nostre model, i que no volem que es mantingui", ha afegit Martín. D'altres participants, com és el cas de la Llibreria Acció Perifèrica, tenen clar que no pensen pagar i que el seu objectiu no passa tampoc només per "fer caixa". "No volem relacionar-nos amb el gremi si té un sentit neoliberal, tindrem una taula molt petita a Fabra i Puig per ocupar l'espai. Entenem Sant Jordi com una festa per promocionar altres tipus de llibres, i no pas únicament per tenir vendes", ha assenyalat José Antonio Martínez. Per això, lamenta que abans de tirar endavant decisions rellevants no s'hagi tingut en compte l'opinió de les petites llibreries de barri.
El manifest compta amb més d'un centenar de firmes amb entitats com Contraescritura, Ediciones Sin Fin, Bauma editorial-impremta, Ed. Insòlita, La Conxita Llibres i Discos SCCL, La Tribu Llibreria, Pol·len Edicions, Llibreria Murmuri, Horiginal, Lo Diable Gros o Pluri Ediciones; i d'altres com Artibarri, Escola Arcàdia, Sindicat de Barri de Poble-Sec, Ateneu Llibertari de Gràcia, SOS Maristany, ERRO Grupo, Col·lectiu Punt 6 o Assemblea Raval Rebel. Pel que fa als particulars, hi consten noms com el de Marta Roqueta, Blanca Llum Vidal, Dani Vilaró, Ana Polo, David Caño, Bel Olid, Enric Casasses, Carles Roig, Lluís Farré, Francisco Millán, Consuela Abellán, Santi Molera, Marta Minguella o Mónica Solanas, entre altres.
Els signants demanen tres punts principals: revertir aquest procés, anul·lar el copagament amb una gestió pública i tornar a "un Sant Jordi popular"
Els signants demanen tres punts principals: revertir aquest procés, anul·lar el copagament amb una gestió pública i tornar a "un Sant Jordi popular". També esperen que la seva posició generi "debat" per protegir i consolidar una diada "que sigui de tothom", "que es construeixi des de baix" i al marge de certes dinàmiques. Júlia Martínez, de Descontrol Editorial, ha lamentat que en tot aquest temps no s'hagi generat un espai per parlar de tot plegat i que s'hagi optat per dictaminar uns terminis i unes condicions mancades de justificació. Per això, a més d'obrir la porta a fer altres actes que —de moment— els organitzadors han preferit no revelar, ha obert la porta a estudiar "accions legals". "Estem mirant fins a quin punt tot això és legal i veure què hi podem fer", ha afirmat, "en el meu cas no estem agremiades, i tampoc pagarem, hem buscat aliances amb altres entitats i llibreries per estar en espais públics que no estiguin dins de l'esquema del gremi, perquè ara mateix no és una entitat que ens representi".
El primer Sant Jordi de copagament
A finals de febrer, es va anunciar que enguany la diada de Sant Jordi deixaria de ser gratuïta per editorials i llibreries i que les que vulguin posar una parada pels carrers de Barcelona hauran de pagar una quota de servei. La decisió va ser presa per la Cambra del Llibre a petició del Govern i l'Ajuntament de Barcelona, que feia temps que reclamaven una compensació per totes les despeses de la jornada i deixar d'assumir la totalitat del cost de l'organització de manera íntegra. La Cambra va publicar una forquilla de preus per als comerços agremiats entre els entre els 96,8 i els 387,2 euros, mentre que, per als no agremiats, les tarifes s'enfilen dels 121 euros fins als 484 euros. L'entitat estima que amb aquesta mesura, que es fa per primera vegada en la història de la diada, es recaptaran uns 45.000 euros, que és aproximadament un 17% del cost total de Sant Jordi.