Qualsevol que hagi vist El 47 ha tingut clar que el paper d'Eduard Fernández a la cinta era un caramel·let per als premis de cinema, no només per la seva magnífica interpretació, sinó per retratar un episodi social destacat de les lluites veïnals de la ciutat de Barcelona. I dit i fet: l'actor català s'ha emportat el guardó de millor actor als Premis Gaudí pel seu paper de Manolo Vital a la pel·lícula dirigida per Marcel Barrena, la més nominada de la nit amb rècord històric inclòs i la més taquillera en català dels últims 40 anys. Així és com l'actor aconsegueix el seu particular quintet en la història dels premis, aconseguint la seva cinquena estatueta a la gran festa del cinema català. Per superar la meta, Fernández ha passat per davant d'Alberto San Juan (Casa en flames), Enric Auquer (Mamífera) i Alfredo Castro (Polvo serán), i encara podria aconseguir un altre guardó a millor interpretació masculina el proper 8 de febrer als Goya, en aquesta ocasió pel seu paper a la cinta de Marco.
🔴 Guanyadors dels Premis Gaudí 2025: tota la llista d'artistes i pel·lícules
🔴 La dignitat d'El 47 domina els Gaudí i aviva la flama de la lluita per l'habitatge
La cinta de Marcel Barrena s'ha consolidat com la favorita de la nit, aconseguint 8 dels 18 premis als què optava. La segona amb més guardons ha estat Polvo serán (4), seguida de Casa en flames, que ha fet triplet: actriu principal per Emma Vilarasau, guió original i actor de repartiment per Enric Auquer. La millor direcció se l'han quedat Isaki Lacuesta i Pol Rodríguez per Segundo premio, la cinta sobre la història versionada de Los Planetas que també ha acabat la festa del cinema amb tres premis.
Eduard Fernández guanya el Premi Gaudí 2025 a millor actor
Eduard Fernández és un dels actors més prolífics de la seva generació, amb una quarantena de films a la seva esquena i una dilatada carrera tant en teatre com en televisió. A més, ha treballat amb grans directors del cinema espanyol, com Fernando Trueba, Bigas Luna, Mar Coll, Vicente Aranda, Cesc Gay, Agustí Villaronga, Álex de la Iglesia, Belén Funes, Alejandro Amenábar o Pedro Almodóvar. El seu palmarès és un dels més extensos del sector cinematogràfic de casa nostra, amb representació en certàmens internacionals tan rellevants com el Festival de Sant Sebastià —Conxa de Plata al millor actor pel seu paper a El hombre de las mil caras—.
L'estatueta que Fernández ha sumat per El 47 és el cinquè Gaudí que recull en la seva trajectòria. Després de ser nominat a millor actor el 2010 per Tres días con la familia, ho va aconseguir per primera vegada el 2011 per La mosquitera i va repetir el 2013 per Una pistola en cada mano (en aquesta ocasió, com a millor actor secundari). El 2015 també va recollir la millor interpretació de repartiment per El niño, i només un parell d'anys després va tornar a pujar a l'escenari per recollir el premi per El hombre de las mil caras. La carrera d'aquest actor català també ha acumulat guardons als Premis Goya amb tres estatuetes al seu nom —per Fausto 5.0, En la ciudad i Mientras dure la guerra—, malgrat que ha estat nominat en 11 ocasions més, comptant aquesta última pel seu paper d'Enric Marco a Marco, dirigida per Aitor Arregi Galdos i Jon Garaño i que podria valer-li el seu quart guardó en els premis més importants del cinema espanyol. També ha guanyat quatre Fotogramas de Plata, dos premis de la Unión de Actores, un premi Feroz (i 8 nominacions) i tres Biznagas de Plata com a millor actor.
La bona trajectòria d'El 47
La pel·lícula de Marcel Barrena sembla estar predestinada a consolidar-se com una de les pel·lícules més premiades de la temporada. Ha estat la més premiada dels Gaudí, aconseguint vuit estatuetes, i el desembre passat es va emportar el guardó a millor llargmetratge de ficció i el premi a l'educació en valors de la 30a edició dels Premis Forqué, i també és la gran favorita dels Premis Goya 2025 amb 14 nominacions, la més nominada de la nit. A més, i premis a part, El 47 ja ha fet història i s'ha convertit en la pel·lícula en català més vista en els cinemes espanyols en els últims 40 anys. El film, dirigit per Marcel Barrena i protagonitzat per un polifacètic Eduard Fernández, ha assolit els 457.000 espectadors a Espanya i supera les xifres de Pa negre, Alcarràs i Casa en flames.
La cinta explica la història d'un acte de dissidència pacífica i el moviment veïnal de base que el 1978 va transformar no només al barri de Torre Baró, sinó també a la resta de Barcelona, canviant la imatge dels seus suburbis per sempre. Manolo Vital era un conductor d'autobús que va segrestar el bus de la línia 47 per desmuntar una mentida que l'Ajuntament s'entossudia a repetir: que els autobusos no podien pujar les pujades del districte de Torre Baró, deixant els veïns aïllats i en unes condicions precàries i indignes. Amb aquest acte de rebel·lia i moltes altres lluites, es va aconseguir millorar la vida dels veïns del barri, la majoria arribats d'altres parts de la península durant la postguerra i el franquisme.