Fent una vegada més de la música negra la seva particular religió, el solsoní Eduard Gener (una d’aquelles figures semiocultes en el nostre ecosistema sonor que tothom hauria de conéixer, reconèixer i gaudir) acaba de publicar el seu quart disc, Enyoro el teu amor tan dolç (Jezz, 2021). Un treball que mira al soul clàssic (Al Green) però viu en les seves formes més actuals (Nick Waterhouse). Nou temes, entre els quals destaca especialment 'Catalana Second Line'. Una composició d'exultant jazz primigeni que fa de Solsona la nostra particular Nova Orleans. Estrenem en exclusiva el seu videoclip.
La Second Line son les rues i cercaviles amb grans bandes de vent que s’organitzen en les festes populars de Nova Orleans.
El títol no és casualitat. Aquesta és una cançó que parla dels carnavals de Solsona. És el meu particular homenatge als músics de carrer que van participar dels inicis del carnaval, als anys setanta. La música que tocaven era una mescla fascinant de jazz, swing i cançons populars de l'època. Una música molt peculiar que vaig mamar des de molt petit. A Catalunya no hi ha cap carnaval que tingui unes músiques semblants.
D'alguna manera aquesta 'Catalana Second Line' és una versió d'una d'aquelles cançons.
Em van encarregar fer una adaptació d''El ball dels nans', una de les cançons més tradicionals del nostre carnaval, composta per Joan Roura, una figura molt rellevant. Arran d'això vaig adaptar l'harmonia de la cançó i vaig posar una lletra i una tornada nova.
El videoclip és un recull d'imatges casolanes d'aquells primers carnavals.
Son imatges enregistrades pels primers aficionats al vídeo de Solsona. Eren quatre o cinc i ho gravaven absolutament tot el que passava, entre altres coses, el carnaval. Un carnaval molt diferent de l'actual, però on es troba l'origen de tot plegat. Son imatges públiques cedides a l'Associació Festes de Carnaval. Vaig fer una tria, seleccionant les escenes on apareixen músics. Gent que no eren músics professionals. De fet, molts d'ells van aprendre a tocar l'instrument per sortir al carnaval.
El vídeo i la música et transporten directament al Mardi Gras, el carnaval de Nova Orleans.
La música del carnaval de Solsona no és molt del so de Nova Orleans, però jo l'he portat al punt d'origen que crec que el compositor tenia al cap quan la va compondre. La idea era apropar la composició de Joan Roura al jazz arcaic i a la tradició de Nova Orleans que tant m'agrada.
Hi has estat mai, a Nova Orleans.
No encara. És el gran viatge que tinc per fer. Una fixació que va créixer després de veure la sèrie d'HBO Treme i descobrir que és una ciutat on la música ressona per tots els racons. Hauré d'esperar que passi la pandèmia.
Eduard Gener acaba de publicar el seu quart disc, 'Enyoro el teu amor tan dolç'. Estrenem en exclusiva el vídeo del single 'Catalana Second Line'. Foto: Sergi Alcàzar.
De fet, aquest és un disc pandèmic perquè el vas fer durant el confinament.
Jo vaig patir un doble confinament!
I això?
Em vaig trencar el peu el setembre del 2019. Vaig estar immobilitzat dos mesos. No vaig recuperar la meva vida normal fins al gener de 2020. I dos mesos després ens van tancar. En el meu primer confinament, el del peu trencat, va ser quan vaig compondre les cançons. I en el de la pandèmia, va ser quan vaig escriure les lletres i el vaig gravar.
Les lletres comencen parlant de desamor però acaben amb un to molt vitalista.
La conclusió amb què finalitzo el disc és la d'aquest enyor tan dolç que dóna títol al disc. Un enyor feliç. L'amor té un límit i com tot a la vida acaba. Però mentre dura, el més bonic és viure'l amb tota la intensitat i felicitat per després poder-lo enyorar dolçament. Mola poder mirar cap enrere i recordar amb felicitat tot el viscut.
Com et va atrapar la música soul?
Tenim un buit de memòria com a país. Abans de la dictadura, a tots els pobles hi havia orquestres que amenitzaven els balls amb peces de Glen Miller o Duke Ellington. No és estrany, doncs, que el jazz i el swing, puguin ser enteses com unes músiques molt nostres. Passa que amb la dictadura i l'aparició de la Nova Cançó aquesta tradició es va perdre. A casa era el que escoltàvem: Ray Charles, Louis Armstrong, Frank Sinatra...