Élite mai ha estat una sèrie excessivament brillant, però sí que tenia la principal qualitat que fa que una ficció funcioni a Netflix: la capacitat de capturar l’atenció de l’espectador i de mantenir-la intacta al llarg dels episodis. Ara bé, tal com sol passar amb totes les sèries que s’allarguen més per motius econòmics - és una de les produccions de parla no anglesa més vistes de la plataforma - que no per motius narratius, la màgia s’acaba perdent. I és que la cinquena temporada sembla una imitació del que havien estat les primeres, però sense aquell pes dramàtic que enganxava l’audiència, que ara té més motius que mai per abandonar l’institut.
El truc d’escapisme que ens intenten fer els guionistes de la sèrie no cola. Van canviant els protagonistes inicials, dels quals només queden el Samuel (Itzan Escamilla) i l’Omar (Omar Ayuso), per incorporar-ne de nous, com l’Iván (André Lamoglia) o la Isadora (Valentina Zenere), i així poden reciclar trames ja utilitzades en el passat disfressant-les de novetat amb la presència de nous personatges. El problema aquí no és només que ja ho hàgim vist abans, sinó que aquella vegada ens interessava més perquè els personatges estaven més ben desenvolupats. Hi havia moments per l’emoció i la profunditat i ara només queda superficialitat.
Resultats qüestionables
Tot i la repetició, sí que hi ha trames que suposen una novetat en aquesta temporada, però amb resultats molt qüestionables. D’una banda, la sèrie s’interessa pel tema dels MENAs (menors estrangers no acompanyats) a través de la incorporació d’Adam Nourou en el paper de Bilal, però sembla que se n’oblidi a mitja temporada per acabar utilitzant el personatge com una simple excusa per crear drama en l’amistat entre en Samuel i l'Omar. D’altra banda, als guionistes se’ls acudeix fer tota una trama sobre l’escarni públic que pateix Phillipe per haver comès una agressió sexual. Una decisió valenta o ignorant? Sembla que més aviat la segona opció, perquè, evidentment, col·locar al violador com a víctima ha aixecat força polèmica. Tampoc hi ajuda que l’actor que l’interpreti sigui Pol Granch, que també ha estat assenyalat per actituds masclistes, i això que el càsting de la sèrie acostuma a ser força encertat.
L’única trama que podríem dir que sí que funciona és allà on Élite sempre s’ha sentit més còmoda: l’assassinat. Els estudiants de Las Encinas estan sent investigats per la mort de l’Armando a la quarta temporada, i aquest és potser el principal al·licient per digerir la cinquena. Ara bé, tal com dèiem a l’inici, no deixa de ser un reciclatge del que havia passat en temporades anteriors. Sí, la resolució del cas és diferent, però quantes persones més poden morir en aquest institut? Al final, amb tants assassinats, el que hauria de fer és tancar les portes, de la mateixa manera que ho hauria de fer la sèrie, falta d’idees i de la capacitat d’atraure interès pels personatges que tenia a l’inici, tot i que això no li impedirà tenir una sisena temporada, encara sense data confirmada.