Els Pets han publicat aquest divendres el tretzè àlbum 1963 (RGB), que es defineix com un cant adult a les ganes de viure i a l’optimisme després de la pandèmia. Amb el nou disc l’històric grup de pop rock de Constantí vol mostrar-se “de la manera més honesta possible” amb un retorn a l’”essència” del conjunt. El nou disc té “poc artifici” i per produir-se no ha utilitzat tecnologies actuals. “Un disc sense colorants, on toquem només els membres del grup en una aposta austera amb poca instrumentalització”, ha comentat el cantant Lluís Gavaldà. Amb els temes Els Pets busquen “desdramatitzar” i “trencar l’esperit apocalíptic que ens envolta” després de la covid-19. “Hi ha obsessió per fer agafar por a la gent”, ha lamentat Gavaldà. El bateria Joan Reig ha explicat que al llarg de la trajectòria del grup els ha interessat apostar per fer discs més “barrocs”, “amb arranjaments de cordes” o “amb vent” i que ara els ha vingut de gust fer un treball que anés “directe al gra, a l’essència de la cançó”. “El que importa és el que diu el que canta les lletres i els instruments bàsics del pop rock: la guitarra, la bateria, el baix, el teclat i les segones veus”, ha comentat. Així, Els Pets tornen al seu origen, el 1963, en una reivindicació de la història del pop rock.
Una col·lecció de comiats
El nou treball es presenta com un cant a l’optimisme adult. Per Reig cal buscar l’optimisme per “tirar endavant” especialment després d’una pandèmia de la qual cal passar pàgina. “Hem d’explicar coses amb un optimisme renovat. Ja està bé de llepar-nos les ferides. Parlem dels problemes de tota la vida i recuperem la ironia”, ha plantejat. Per Gavaldà, tenen l’obligació de “donar felicitat a la gent” malgrat mantenir un esperit crític. “A les cançons hi ha pinzellades de crítica social però la idea de fons és que hi ha d’haver un punt de desdramatització de la realitat per molt dura que sigui”, ha comentat. “S’ha traslladat un pànic tan extrem a la població que costarà molt que com a societat siguem capaços de recuperar la sensació de llibertat que teníem”, ha analitzat Gavaldà. Les 12 cançons del nou disc “són curtes” i esdevenen una “col·lecció de comiats” i de “motxilles que et treus de sobre”. “De tancar una porta per obrir-ne una altra, d'adonar-te que hi ha cops que les coses petites t’omplen més”, ha comentat respecte el que volen transmetre les cançons.
És un disc de tancar una porta per obrir-ne una altra, d'adonar-te que hi ha cops que les coses petites t’omplen més
El disc s’ha fet possible en poc més de dos mesos i, per retornar a l’essència, s’ha enregistrat tot en analògic amb cinta antiga i amb instruments de l’època en la qual va néixer el grup. “La manera més tradicional d’enregistrar un disc. No fa servir gaire la tecnologia actual que és capaç de maquillar la cosa més difícil de salvar. Hem fet presses úniques i si t’equivoques tornes a començar. O bé, si no queda bé del tot, però té ànima, es manté”, ha dit Gavaldà. “Havíem de tenir un disc que puguem defensar en el directe”, ha afegit el baixista Falin Cáceres.
Catarsi
La gira del nou disc es presenta amb bona part dels primers concerts amb les entrades exhaurides. Arrenca amb un concert al Festival Strenes de Girona i té altres parades amb poques localitats disponibles a Mallorca, Viladecans o Reus. Els integrants del grup, conscients que tenen un públic fidel amb ganes de sentir-los, han pronosticat una gira que serà una “catarsi” on es podran veure les cares i “saltar i ballar”. “Ens han vingut a veure en les pitjors condicions possibles i ara els volem tornar el regal amb un concert normal”, han expressat.
El proper disc, si el fem, bé i sinó doncs no passa res
Amb el tretzè disc a les seves espatlles, el grup es veu “bé” i “contents” per l’estat de salut de la banda. “Estem en el postpart”, ha ironitzat Gavaldà respecte del moment que viuen. Els integrants han assegurat que tenen unes ganes “boges” de començar a girar. “El proper disc, si el fem, bé i sinó doncs no passa res”, ha assegurat respecte si el disc que publiquen aquest divendres és l’últim de la banda.