Era la favorita i ha aconseguit arribar al reconeixement més alt del cinema català després de protagonitzar un dels fenòmens cinematogràfics de l'any a casa nostra. Emma Vilarasau s'ha endut el guardó a millor actriu als Premis Gaudí 2025, estrenant-se en aquest podi i fent-ho l'única vegada que ha estat nominada. Ho ha fet per ser la matriarca de Casa en flames, la pel·lícula de Dani de la Orden que competia amb 14 nominacions, que radiografia les relacions entre una família de casa benestant mentre passen unes vacances a la Costa Brava i que va convertir-se en la pel·lícula en català més taquillera, superada després per El 47. Amb aquest paper, Vilarasau ha desbancat les actrius Patricia López Arnaiz (Los destellos), Maria Rodríguez Soto (Mamífera) i Ángela Molina (Polvo serán), i després de dècades sent una de les cares més conegudes del teatre i la televisió catalanes li ha valgut la consolidació al món del cinema més enllà de casa nostra, i és que també podria endur-se un Goya a millor actriu el pròxim 8 de febrer.
🔴 Guanyadors dels Premis Gaudí 2025: tota la llista d'artistes i pel·lícules
🔴 La dignitat d'El 47 domina els Gaudí i aviva la flama de la lluita per l'habitatge
La cinta de Marcel Barrena s'ha consolidat com la favorita de la nit, aconseguint 8 dels 18 premis als què optava. La segona amb més guardons ha estat Polvo serán (4), seguida de Casa en flames, que ha fet triplet: actriu principal per Emma Vilarasau, guió original i actor de repartiment per Enric Auquer. La millor direcció se l'han quedat Isaki Lacuesta i Pol Rodríguez per Segundo premio, la cinta sobre la història versionada de Los Planetas que també ha acabat la festa del cinema amb tres premis.
Emma Vilarasau guanya el Premi Gaudí 2025 a millor actriu
A Casa en flames, Vilarasau interpreta el personatge de la Montse, que està emocionadíssima per poder passar una setmana amb tota la seva família a la casa que tenen a Cadaqués. Està divorciada, els seus dos fills van per lliure i la seva vida és un constant estar per tot que no sempre és correspost. Aquest clixé de família de classe mitjana-alta és el punt de partida per parlar de l'amor, els sacrificis o la maternitat, temes que Dani de la Orden ha explorat amb aquesta sàtira que rebossa humor i comèdia negra, però també altes dosis de dramatisme i una gran empatia cap als seus personatges. De fet, les interpretacions brillen, i és que les quatre categories interpretatives principals han tingut representació en les nominacions dels Gaudí: Alberto San Juan (millor actor), Enric Auquer i Maria Rodríguez Soto (actor i actriu de repartiment).
Probablement es tracta d'una de les actrius més estimades de l'escena interpretativa catalana, però a Emma Vilarasau encara li faltava sobrepassar la meta de triomfar a la gran pantalla. Habitual de sèries televisives i gran referent del teatre i la dramatúrgia, l'actriu de Sant Cugat va iniciar-se al teatre d'adolescent i va cursar estudis a l'Institut del Teatre, i de seguida va tenir l'oportunitat de treballar amb grans noms de l'escena. El seu primer gran treball professional va ser al costat de Carme Portacelli amb Món, dimoni i carn. Poc després va treballar amb Lluís Pasqual fent un Molière al costat de noms com Mercè Arànega, Andreu Benito o Núria Comas. A principis dels 80 va entrar al Teatre Lliure, on durant una dècada va treballar amb directors com Fabià Puigserver, Sergi Belbel, Pere Planella, Mario Gas o Manel Dueso. Ha estat la Carme de L'Hèroe de Santiago Rusiñol, la Marta de Terra baixa d'Àngel Guimerà o la Blanche Dubois d'Un tramvia anomenat Desig, de Tennessee Williams. També ha protagonitzat algunes de les sèries catalanes més recordades de TV3, com Secrets de família, Nissaga de poder, Majoria Absoluta o Ventdelplà.
Però, tot i que amb Casa en flames ha arribat als Premis Gaudí per primer cop en tota la seva trajectòria, l'actriu catalana ha participat en una quinzena de pel·lícules al llarg de la seva vida professional, com Els sense nom (1999), Utopia (2001) o Para que no me olvides (2005), de Patricia Ferreira, que li va valer el Premi Sant Jordi i la nominació als Goya com a millor actriu. Després d'aquesta fita, va participar en quatre cintes més abans de treballar sota les ordres de De la Orden: Mujeres en el parque (2007), Cruzando el límite (2010), Desclassificats (2012) i Els nens salvatges (2012). També pot presumir d'haver rebut el 2015 la Creu de Sant Jordi "per la trajectòria de conjunt que la distingeix en els àmbits del teatre, el cinema i la televisió" i per obtenir el Premi Nacional de Cultura el 2017.