Semblava que la calor donaria treva però és arribar el Cruïlla a la ciutat i puja, puja la temperatura. Feia un fogot de juliol desproporcionat al Fòrum i els caps van començar a brillar conformes a l'època, amb milers de gotetes saltant al compàs dels ritmes caribenys, en un altre dijous que va agrupar a les masses llatines al voltant d'un macro espectacle de foc i que no va cessar en la reivindicació de polis multicultural que aquest festival de Barcelona porta plasmat al front. Fa anys que el Cruïlla consolida la seva aposta per gèneres i estils heterogenis que puguin representar a diferents segments de la població, i ha pujat a la cúspide complint amb la comesa sense incórrer en l'expropiació barata. Així va ser com diversos noms propis es van tornar a teixir en una singular xarxa de musicalitat per exportar les seves arrels amb gràcia i encant, amb aquest accent suau que tant caracteritza els del sud americà.
Chucho Valdés va ser l'encarregat d'inaugurar la segona sessió del certamen i amb les seves mans acostumades al deliri ja es va poder presagiar per on anirien els trets de la jornada. El pianista cubà, fill de l'imprescindible Bebo Valdés, va liderar la banda amb folgança i facilitat malgrat els seus 82 anys i va ratificar pertànyer a la generació d'artistes que només sortiran de l'escenari amb els peus per davant. Ni la seva identificable boina ni els dibuixos estampats a la seva camisa blanca no van desviar l'atenció del so del seu instrument, que va captivar a la multitud en un no res amb aquest jazz llatí que beu d'Irakere, la banda que va marcar un abans i un després fusionant la música ritual afrocubana amb les músiques populars de Cuba i altres gèneres. I a l'escenari, Ramon Alvarez a la veu i gairebé una desena de músics armats —entre ells Julián, el fill de Valdés, a la percussió, estenent l'estirp— van defensar aquest projecte homenatge 50 anys després de la creació de l'orquestra original, deixant-se l'ànima en cada nota.
La sanefa llatina va seguir a l'escenari principal amb l'essència d'Olga Tañón i les seves ganes de demostrar per què se la coneix com a La Mujer de Fuego, com si amb haver venut milions de discos no en tingués prou per revalidar la seva posició de cantautora passionària. La porto-riquenya va trepitjar el Cruïlla per primera vegada amb aquesta veu potent que té i va enlluernar als presents sense gairebé parpellejar, visiblement emocionada. Abans la van precedir la salsa dels colombians Grup Niche i el veneçolà Yadam, referent del queer i compositor de cançons que visibilitzen els drets LGBTI en un univers llatinoamericà encara amb moltes ments per obrir.
Anava passant l'estona, i pel Fòrum es passejaven milers de transeünts buscant el seu escenari favorit, cervesa en mà i amb el somriure posat, mentre el sol s'amagava per deixar pas a la nit tropical. El talent català també va treure el cap amb la gràcia genuïna d'Albert Pla i la seva innegable capacitat d'imaginar universos. El cantant va oferir una altra gresca catalana sota el nom de Rumbagenarios, el seu nou espectacle al costat de The Surprise Band, i va posar a moure els malucs a un bon grapat de cortesans. Amb més de mig segle de trajectòria a la seva esquena, Pla continua alimentant la seva faceta d'inconformista i de revolucionari, amb un tarannà a sobre de l'escenari que el converteix en un ésser gairebé mitològic, d'un altre món.
Ladilla Rusa va posar el colofó a un dijous laborable amb el seu xarneguisme canalla, exportant l'explosió de barri a tot arreu. No va faltar Kitt y los coches del pasado, segurament la seva cançó cabdal, i es van deixar la pell en demostrar-li el Cruïlla que hi ha molta dignitat i orgull en l'extraradi. I La Plazuela, nouvinguda del seu Granada natal amb Manuel Hidalgo i Luis Abril al timó, es va acabar de consolidar com un dels grups emergents més interessants del panorama espanyol, amb una proposta que barreja pop, rumba, funky i flamenc i que és plat de bon gust per a tot el moderneig de la ciutat, com es va fer notar entre l'eufòria del públic. Just després, el veneçolà Oscar D'León va tancar la segona jornada del Cruïlla, que va tornar a presumir de ser una experiència vital recomanable i de tenir un selectiu gust musical adaptat a tots els públics.