Els metges forenses provoquen fascinació. El fet que algú, amb tan sols l’exploració d’un cadàver, aconsegueixi saber tant sobre la vida d’una persona i sobre la seva mort és una mostra dels progressos d’una ciència que, per a conèixer-nos, ja no ha de seguir-nos contínuament, sinó que fins i tot pot llegir el nostre cos com un llibre obert. L’Àfrica també genera una gran fascinació, però d’una forma absolutament contrària: des d’Occident el continent africà es veu com el reducte de l’autenticitat, del misteri, de les coses naturals, de la natura desbordant... Aquests dos elements, tan fascinants i tan contradictoris, es donen cita a L’enigma de l’ocell blau, de Nii Ayikwei Parkers (Club Editor). L’autor, justament, ha estat a Barcelona aquest dimecres per presentar el seu llibre.
Nii Ayikwei Parkers. Foto: Montserrat Serra.
L'inevitable xoc
El protagonista de la novel·la és en Kayo, un metge que ha estudiat medicina forense a Anglaterra i ha col·laborat amb la policia anglesa en investigacions d'assassinat. Torna a Ghana decidit a incorporar-se a la policia ghanesa. I mentre espera una incorporació que es revela molt més complexa del que esperava, rep l'encàrrec d'investigar un misteriós cas: la troballa en un poblat d'unes restes sospitoses. Ben aviat es posarà de manifest que la ciència oferta per l'investigador entra en contradicció amb les dinàmiques de la policia ghanesa, però també amb les tradicions locals de les poblacions on apareixen les restes. Kayo es trobarà en la conjunció entre el món de la ciència, la tecnologia i la modernitat, i el món de la cultura tradicional, la superstició i el misteri. A la fi, la novel·la d'Ayikwei (un intel·lectual que ve del món dels estudis tècnics), es pregunta sobre el problema que suposa que per aprendre determinats coneixements científics, a la fi les persones desaprenguin d'altres coneixements: "en el moviment cap a la ciència, cap a la modernitat, cap a la uniformitat, perdem molts coneixements", diu l'escriptor ghanès, qui afirma que no només es refereix al continent africà, sinó a d'altres coneixements que també podien tenir les societats tradicionals europees.
Dos mons
L'obra transcorre, per una banda a Accra, i per l'altra a un poblat a l'interior de Ghana. D'aquesta forma hi ha contínuament un contrapunt entre la modernitat de l'una i la tradició de l'altre. Ayikewi explica: "A molts llocs del món pots viatjar en el temps en qüestió de quilòmetres, cobrint la diferència entre la ciutat i un poble. Hi ha pobles que sembla que estiguin parats en el temps". En el fons aquest llibre és, també, un homenatge a la gent de la generació dels pares de l'autor, que es va aculturar, però va mantindre cert vincle amb la tradició (el seu pare mateix combinava la seva afició a tocar jazz amb el seu saxo, amb l'interés pel món de la música tradicional).
Sense crítica social
L'enigma de l'ocell blau té una trama amb molts elements de novel·la negra, perquè és el tipus de literatura que apassionava a Ayikwei quan era jove (l'autor cita amb passió a l'autor afro-americà Walter Mosley). Però, a diferència de moltes obres de lladres i serenos africanes, aquesta no pretén ser una novel·la de denúncia social. Inclou un personatge molt corrupte, però la majoria dels ghanesos que retrata intenten fer la viu-viu. Conviuen amb la corrupció sense oposar-s'hi, però tampoc la defensen. "Els ghanesos creixen tot sabent que aquestes coses, passen, tot i que no haurien de passar", explica Ayikwei. Ell es limita a descriure la societat ghanesa tal i com funciona: amb favoritisme, amb nepotismes, amb privilegis... Però també és molt realista: "A Anglaterra també hi ha molta gent que mai podrà publicar un llibre, per l'educació que ha rebut".
El poder al centre
Malgrat tot, el poder és omnipresent a la seva obra: explora el poder que exerceix el qui domina una llengua sobre el que no la domina, el poder que exerceix el pater famílies sobre els membres de la unitat familiar, el poder que exerceixen l'Estat i els seus funcionaris sobre les comunitats locals, el poder que té qui té el coneixement científic sobre el que treballa amb coneixements intuïtius... I mostra la seva incomoditat envers la submissió a que es sotmet a l'ésser humà.
La difícil opció lingüística
L'obra se situa a Ghana, on es parlen 90 llengües diferents, i on bona part de la gent no usa l'anglès en les seves converses quotidianes. Ayikwei pretén posar de manifest la realitat lingüística de Ghana, tot i que escriu la novel·la en anglès. De fet, ha escrit contes i relats en la seva llengua, en ga, però no es considera capacitat per completar una novel·la en aquesta llengua. Ayikwei és conscient de la situació de domini en què se situa l'anglès sobre les llengües locals (de fet, a l'escola el castigaven quan emprava el twi). Però explica que per convertir una llengua oral en una llengua literària, cal un esforç perllongat d'un mestre, com el que va fer Aleksandr Puixkin per al rus o Ngugi wa Thiong'o per al kikuiu... Per això va decidir escriure en anglès, però incorporant algunes paraules twi per a termes clau, i no només per a termes que no tinguin traducció. L'edició anglesa va sortir sense cap glossari. L'editorial catalana ha decidit traduir l'edició anglesa respectant tots els termes en llengua twi, però incorporant un glossari a la fi del llibre (amb l'objectiu d'oferir clarificacions, però no interrompre la lectura). El resultat és una mica feixuc: fins i tot s'incorpora el terme mosca en twi i no acaba de quedar clar perquè algun terme és en anglès i altres en twi, quan s'està referint a converses que es produïen íntegrament en anglès o en twi.
Hereu de la mítica local
L'enigma de l'ocell blau és tributari dels coneixements tradicionals, aquells que no es transmeten a l'escola ni responen a principis racionals. De fet, a l'obra fins i tot hi ha moltes referències a un personatge, Anansi, l'aranya, que és el protagonista de la majoria de contes tradicionals d'aquella regió (encarna la imatge de la intel·ligència i ha esdevingut un personatge mític, també, en moltes històries orals afroamericanes). Però a la novel·la també s'hi reflecteix una absoluta veneració per la gastronomia local: de forma contínua els personatges degusten els plats més típics de la gastronomia ghanesa, a Accra o al poble, acompanyats d'unes cerveses gelades o del sempre ritualitzat vi de palma.
Nii Ayikwei Parkers: un poeta que escriu novel·les
L'enigma de l'ocell blau, que es va publicar el 2009, és la primera novel·la d'Ayikwei, qui havia treballat durant temps amb tecnologies de l'alimentació. Però no és el seu primer llibre: ha escrit poemaris i obres infantils, i és conegut com a recitador de poesia d'Spoken Word. De fet, tot just ara ha acabat d'escriure la seva segona novel·la, que encara no ha publicat. No vol desvelar el contingut de la seva propera obra, però afirma que pensa continuar combinant la redacció de novel·les amb altres gèneres.
Una literatura amb poques sortides
Club Editor no és una editorial que publiqui habitualment literatura africana, però aposta per editar en català "autors emergents" quan comencen a fer el salt a l'exterior. La traducció al català i al castellà de L'enigma de l'ocell blau arriba després que la novel·la fos traduïda a vàries llengües i guanyés diversos premis. No és l'única novetat africana en català: fa poc Quaderns Crema va publicar Els pescadors, de Chigozie Obioma; Periscopi va treure La confessió de la lleona de Mia Couto; Raig Verd ha recuperat els assajos de Ngugi Wa Thiong'o... Però malgrat tot, els llibres africans, en català o en castellà, són molt poc presents a les llibreries locals (però també europees). El mateix Ayikwei explica que quan es va presentar amb un manuscrit a un editor anglès, aquest se'l va treure de sobre tot argumentant que "ja havia publicat una novel·la africana". Però tampoc és fàcil vendre llibres a l'Àfrica, el continent amb menys tradició lectora. El mercat editorial ghanès és molt petit, però Ayikwei ha arribat un acord amb el seu editor anglès perquè els seus llibres es venguin més barats a Ghana, tot i que el preu continua essent massa car per a molta gent. Afirma, malgrat tot, que a l'Àfrica s'hauria de publicar més. Ayikwei encoratja la gent a llegir i a escriure: "Jo no puc fer més", assegura.
Un crim que ens passeja per la Ghana profunda
L'enigma de l'ocell blau comença com una novel·la negra, però va molt més enllà que la resolució d'un simple enigma policíac, perquè es planteja una complexa relació entre cosmovisions enfrontades. Supera l'àmbit de la realitat palpable i entra en contacte fins i tot amb les realitats màgiques en què creuen tants i tants pobles africans. Una novel·la que resultarà sens dubte atractiva per al públic europeu, perquè el portarà per una Àfrica diversa, que passa per les grans ciutats i pels poblats tradicionals; per les pràctiques científiques i per les tradicions ancestrals; per la cultura escrita i per les llegendes orals... Malgrat que en alguns moments el protagonista resulti poc creïble, per la seva ingenuïtat, la trama d'intriga es sustenta molt bé i es complementa amb uns personatges molt sòlids i treballats que permeten combinar el desenvolupament de la història, amb una discussió sobre els grans problemes de l'Àfrica, però també del món contemporani.