El poeta Enric Casasses (Barcelona, 1951) és el nou Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, guardó atorgat per Òmnium Cultural des de 1969 anualment a una persona que, "per la seva obra literària o científica en llengua catalana, i per la importància i exemplaritat de la seva tasca intel·lectual, ha contribuït de manera notable i continuada a la vida cultural dels Països Catalans". El premiat rebrà 20.000 euros i un guardó fet expressament per Ernest Altés, durant el transcurs d'un acte creat expressament per l'ocasió que se celebrarà el 8 de juny.

El nou guardonat ha merescut el premi, segons el Jurat, per "la seva contribució a la llengua i literatura, l'originalitat del llenguatge, la qualitat de la seva obra en poesia, narrativa, edició o assaig, l'estil propi i transgressor a l'hora de dir i fer poesia i la seva tasca de renovador de la poètica catalana", i ha destacat la seva implicació en projectes culturals i socials innovadors. 

Casasses ha exclamat que amb aquest premi, "em sento patumitzat", i ha recordat el vincle amb Òmnium i el premi d'Honor de les Lletres Catalanes del seu pare, membre del jurat del guardó durant els anys 80. "Diuen que sóc un cas únic, així ho espero, però em sento part d'una plèiade de casos únics, de poesia i creació literària en català" ha afegit. L'a partir d'avui Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, que succeeix a poetes com Pere Quart, JV Foix, Vicent Andrés Estellés o Marià Manent, ha confessat que amb el guardó haurà de "conjuminar la meva idea de pirata amb la de bon noi, com he fet tota la vida" i com ja deia en un dels seus poemes.  

Casasses també ha mostrat la seva indignació per la presó de Jordi Cuixart i no ha ocultat, un dia després de la constitució de la taula de diàleg, la seva indignació amb els polítics que continuen fent política com si res, "jugant als escacs amb un contrincant que fa trampa" ha assegurat. "Si fossin una mica assenyats, faríem una bogeria". En aquest sentit, ha recordat que té el "mono" de viure com si l'endemà fóssim independents, lamentant-se que "les úniques vegades que he votat he guanyat i continuen manant els altres". 

Un transgressor que veu de la tradició

Fill del químic Enric Casasses i Simó i germà de la traductora Anna Casasses, és un dels poetes catalans més influents de la seva generació, autor d'una obra genuïna i transgressora, que també s'ha bolcat en la recuperació de la tradició de poesia oral, de la poesia trobadoresca al surrealisme psicodèlic i d'autors com Jacint Verdaguer, Francesc Pujols, Juli Vallmitjana o Caterina Albert. En la seva faceta de traductor, Casasses ha portat al català autors com Conan Doyle, Nerval Blake i Max Jacob. Guanyador de nombrosos reconeixements, l’any 2012 va rebre el Premi Nacional de Literatura per la seva trajectòria literària i artística i el 2011 el premi Crítica Serra d’Or.

És autor d'una vasta obra que inclou poesia, narrativa i dramatúrgia, i en la qual destaquen títols com La cosa aquella (Empúries, 1982), T'hi sé (Edicions 1984, 2013), A la panxa del poema en prosa que no hi neva ni hi plou (Tria, 2013) i, recentment, 'El nus la flor' (Edicions Poncianes, 2017), guardonat amb el Lletra d'Or al millor llibre publicat en llengua catalana. Un guardó que s'afegeix al Premi de la Critica per No hi érem (Empúries, 1993), el Carles Riba el 1996 per Calç (Proa, 1996) i el Premi Joan Alcover de 1998 per Plaça Raspall (Edicions 62, 1998).