Enric H. March és autor de nombrosos llibres sobre Barcelona: sobre Ciutat Vella, sobre el Clot, sobre el Rec Comtal... Ara l'editorial Viena li publica Barcelona. Anatomia històrica de la ciutat, un volum que a través de detalls de la vida quotidiana dels barcelonins ens analitza el devenir de la ciutat des dels romans fins a l'actualitat... Un llibre que inclou un passeig pels urinaris públics, les presons, els barris de barraques, el transport públic i tots aquells aspectes menys glamourosos d'una ciutat, però que, òbviament, també defineixen què és i com s'hi viu a Barcelona.

Quiosc de begudes de la Font del Gat, 1914 (AFB / Atribuïda a Frederic Ballell, si bé podria ser de Josep Maria Sagarra).

Els orígens

El llibre té una estructura basada en la cronologia i per tant destinarà els primers capítols a un espai molt reduït, el concentrat al voltant de l'actual plaça Sant Jaume, que era tot el que aleshores abastava tota la ciutat de Barcelona. Des del Mont Tàber a la basílica de Sant Just i Pastor, tot passant per la plaça de Sant Miquel, destruïda completament per tal d'aixecar l'edifici Novíssim de l'Ajuntament (l'anomenat "supositori de l'alcalde", construït en temps de Porcioles). En aquest apartat se'ns mencionen les funcions oficials d'aquest espai, però també aspectes molt més tangencials, com la presència d'un capitell de Constatinoble, del segle V, que ningú sap exactament com va arribar a la ciutat.

Membres de la "tribu" aixanti, provinents de l'actual Ghana, durant l'exhibició que es va dur a terme prop de la plaça Catalunya, l'any 1897 (AFCEC / Frederic Bordas i Altarriba).

Una història molt accidentada

El patrimoni històric de Barcelona no només s'ha vist afectat per les lògiques modernitzacions de l'espai urbà (com l'obertura de la Via Laietana), sinó que al llarg de la història ha patit múltiples vicissituds que han provocat pèrdues patrimonials, destruccions massives, modificacions... Les desamortitzacions del segle XIX van anar acompanyades de la destrucció d'esglésies, monestirs i convents i van possibilitar l'espaiament de la ciutat antiga amb noves places. La Setmana Tràgica guerra civil van anar acompanyades d'una nova onada de destruccions (com la dels carrers de l'actual Plaça Nova), que en aquest cas generalment es van veure resoltes amb reconstruccions (algunes d'elles de molt mal gust). L'anatomia barcelonina d'en March no és només una història de construccions (l'Eixample, Can Tunis, la Zona Franca), com també una història de destruccions.

L'Avinguda de la Llum, 1953 (FGC).

Del mercat a les galeries comercials

El text d'en March no podia deixar de mencionar els mercats, centre neuràlgic de la vida ciutadana, però destaca que els mercats, com a tals, van aparèixer al segle XIX i que abans hi havia nombrosos espais, sobretot a les portes de la ciutat, on la gent anava a comprar i vendre. Ara bé, March especifica que només s'hi podia vendre peix amb escata, ja que les normes prohibien la venda de marisc, mol·lusc i altres animals marítims, com la rajada (els arrossos de peix, a l'època, no podien ser gaire sucosos). Però no falten mencions tampoc als mercats de llibre vell, o a les activitats de venda ambulant de jueus i gitanos. També hi ha un apartat reservat als cafès, que tanta vida social van produir, i un altre dedicat a les botigues històriques de la ciutat. I hi ha un especial record per als passatges comercials i les galeries que van tenir el seu moment d'èxit però que a finals de segle XX van viure una ràpida decadència.

Can Valero i el bar Noche y Día, 1967 (MHIC/ Tomàs Riva).

Contra les llegendes urbanes

March intenta fer una història documentada dels petits fets de la ciutat, i per tant, combat algunes afirmacions que circulen molt però que semblen no ser reals (com la que afirma que les carasses d'alguns edificis antics de la ciutat tenien com a objectiu assenyalar prostíbuls). March busca informacions de les grans històries de la ciutat per oferir un llibre seriós i aconsegueix fer una obra que depassa l'anècdota sense caure en la història rovellada.

Mercat de la Boqueria, l'any 1865, encara sense coberta metàl·lica (Arxiu particular de Jorge Álvarez).

Barcelona, ciutat de repressió

Enric H. March destaca que Barcelona ha estat, també, una ciutat repressiva, i menciona des de les institucions on es tancava a les dones que s'havien dedicat a la prostitució (les "penedides"), com el convent de les Agustines o les Magdalenes, fins a les presons de la ciutat: des de la Galera Vella fins a Wad-Ras, tot passant pels manicomis urbans... També ens parla d'execucions i de càstigs exemplaritzants, com quan es va penjar el cap del bandoler Joan Sala al Portal de Sant Antoni, el 1634. Però al costat dels aspectes més macabres de la ciutat, March ens parla dels espais d'oci, des del Parc d'Atraccions del Tibidabo (i el seu cèlebre veí, el Casino de l'Arrabassada) fins als berenadors de Montjuïc (com la font del Gat, popularitzada per la cançó). I ni tan sols oblida els humiliants zoològics humans que, també, van passar per Catalunya amb un gran èxit de públic.

Masies, horts, cases barates i residencials i naus industrials a la Zona Franca, l'any 1962 (SACE, Servicios Aéreos Comerciales Españoles; Carlos Rodríguez Escalona / ICGC).

Més que unes imatges boniques

Tot i que aquesta Barcelona. Anatomia històrica de la ciutat incorpora fotografies, algunes d'elles magnífiques, no es tracta del típic llibre regal constituït per molta fotografia amb alguns textos anodins. Aquí, sens dubte, el protagonista és el text, que ens condueix per diferents aspectes poc coneguts de la ciutat, tot i que a vegades funcioni com un calaix de sastre, en què es passa de capítols temàtics a apartats centrats en espais determinats (el que duu a algunes repeticions). Però, a desgrat de tot, el text d'Enric H. March ens porta a descobrir nous aspectes d'una ciutat que té una història que no s'acaba i que molts dels seus habitants desconeixen completament.

 

Foto de portada: El Saló Craywinckel, 1905 (arxiu particular d'Enric H. March).