Fa catorze anys, quan el món no era com és avui i quan a Catalunya ni tan sols havien començat les consultes populars sobre la independència, Enric Vila va publicar El nostre heroi Josep Pla amb un editor que tampoc sospitava en aquell moment que un dia seria president de la Generalitat. Aquell llibre va servir per radiografiar Pla des d'una òptica gairebé inèdita fins aleshores, però sobretot va servir perquè moltes persones que mai a la vida s'havien apropat a l'escriptura planiana s'atrevissin a obrir un llibre de l'empordanès. Una d'aquestes persones resulta que era qui escriu aquestes ratlles, per això ara que Enric Vila ha decidit reescriure el llibre, editat per Bonport, he volgut asseure'm una hora amb ell i parlar de Pla, de Catalunya, de l'ofici d'escriure, del periodisme a casa nostra, del paper dels catalans a la història i, evidentment, d'Enric Vila. El resultat és aquest podcast que pot escoltar-se clicant aquí, aquí o també aquí.
Quan escriure un llibre sobre Josep Pla et marca la vida
Són les onze del matí d'un divendres quan arribo a casa d'Enric Vila i em sento com Lluís Racionero devia sentir-se la primera vegada que va entrar a Mas Pla, a Llofriu, per entrevistar Josep Pla. En el meu cas, però, no he vingut al Masnou per escriure un llibre que es tituli Converses amb Enric Vila, sinó per gravar l'últim capítol del podcast El cafè de la granota. Igual que Racionero amb Pla, però, jo també sóc un fidel lector del meu entrevistat, també sóc més jove que ell i també sento una infinita curiositat per descobrir què hi ha darrere la imatge d'un articulista amb la llengua esmolada i la fama de no callar-se res al fang de Twitter. La primera pregunta de la conversa és senzilla i directa: per què Josep Pla és un heroi?
"A mi, particularment, Pla va canviar-me la vida i va permetre'm entendre la majoria de coses importants sobre Catalunya: sobre com sobreviure dins la teranyina del poder, sobre el periodisme a casa nostra i, evidentment, sobre la nostra història", em diu Vila. Li explico que no només va canviar-li la vida a ell, sinó a algunes persones que van llegir aquell llibre i que van descobrir un Josep Pla molt diferent del que venia la historiografia oficial o els cànons educatius de fa dues dècades. Sense anar més lluny, un servidor va conèixer l'obra de Josep Pla quan estudiava la secundària de la següent manera: la professora de Català va ventilar-se l'autor d'El quadern gris en escassos deu minuts i resumint que Pla era un misògin, un col·laboracionista amb el franquisme i un carcamal que sempre estava enfadat.
La prosperitat de Catalunya està escrita en el passat
Curiosament, catorze anys després de la publicació d'El nostre heroi Josep Pla, moltes de les tesis que el llibre conté s'han acabat acceptant d'una manera tan lògica i normal que fins i tot fa tres anys es va publicar un inèdit de Pla, Fer-se totes les il·lusions possibles, en el qual l'editorial remarcava a la coberta que es tractava del llibre més nítidament antifranquista de Pla. "Pensa una cosa, els qui em deien boig quan vaig escriure el llibre sobre Pla són els mateixos que ara em diuen que tinc raó", em diu Vila mentre riu i puntualitza que ell, senzillament, es va limitar fa anys a afirmar que Pla era un senyor català que aspirava a viure amb llibertat i escrivint en la seva llengua. "Per això no m'agrada entrar en debats absurds de si Pla era o no era nacionalista català, ja que el que importa és que els llibres de Josep Pla expliquen la història de nosaltres, els catalans, i sense Història no som res".
Parlar de Catalunya amb Enric Vila és tan apassionant com inevitable, penso, ja que principalment els seus articles i llibres giren al voltant de la política i la història del nostre país. "Catalunya ha canviat molt des que vaig escriure el llibre de Pla, per això calia reeditar-lo, però també jo he canviat i madurat com a escriptor, per això calia reescriure'l i afinar-ne millor l'estil", em diu mentre li pregunto què ha canviat en l'Enric Vila que tinc al davant en tot aquest temps. Després passem a parlar més del futur que del passat, de per què els nostres polítics funcionen amb codis d'un segle XX que el coronavirus ha enterrat definitivament i li confesso que, personalment, visc amb cert ensopiment la situació política nacional. "Sou tots uns catastrofistes!", em respon rient mentre l'alerto que ja som al tram final de l'entrevista. "Potser Catalunya desapareixerà de la Història, però mai no ho faran els catalans", em diu abans d'acomiadar-nos mentre de sobte, com en un esprint final, ens posem a parlar de la Barcelona medieval com a capital mediterrània i ciutat inviolable. I també de Jaume I. I fins i tot de quan a la cort de Nàpols saludaven dient 'bon dia'. I dels millors llibres de Pla per entendre qui som. I, en definitiva, del fet que a casa nostra, si es vol construir el futur per esbossar qui volem ser, mirar enrere en el temps i descobrir qui vam ser no és que sigui recomanable, sinó imprescindible.
Podcast El cafè de la granota
· Escolta'n aquí tots els episodis a Spotify
· Escolta'n aquí tots els episodis a Ivoox