Enrique Vila-Matas ha presentat aquest dimecres a Barcelona la seva darrera novel·la, Montevideo (Seix Barral), on torna a aprofundir en els límits entre la realitat i la ficció. "És, sobretot, un tractat sobre l'absurd de la modernitat", ha asseverat l'autor. Inspirant-se en l'habitació d'hotel que Julio Cortázar va fer protagonista del relat 'La puerta condenada', el narrador de Vila-Matas és un escriptor que ocupa aquesta cambra, i que comença a observar senyals que el comuniquen amb París, Reikiavik, Bogotà i el mateix Montevideo. Tot plegat el condueix de forma irrefrenable a reprendre l'escriptura, que tot just havia abandonat. "Volia mirar de saber el de sempre: si realitat i ficció són el mateix, o gairebé", diu Vila-Matas.
Una modernitat ambigua
Enrique Vila-Matas ha provat d'explicar el contingut de la seva darrera novel·la, quelcom gens senzill tenint en compte que l'ha descrit com un "tractat sobre l'ambigüitat moderna actual", per exemple respecte els punts de trobada entre realitat i la ficció, si és que no són "el mateix, o gairebé". Tant és així que l'autor admet que, per la manera com que ha "jugat amb el risc de fer-la tan ambigua", en certs moments temia per la pròpia conclusió de l'obra. "Sempre he escrit ficció des d'un espai que solen ocupar els assagistes, amb un jo literari visible", ha recordat acte seguit.
Sempre he escrit ficció des d'un espai que solen ocupar els assagistes, amb un jo literari visible
En aquesta ocasió, "l'avatar" de l'autor que narra la història és, com ell, un escriptor. Un escriptor en plena crisi i procés de reflexió vital que fa una estada en una habitació de l'hotel Cervantes, a Montevideo, aquella on Julio Cortázar va situar el protagonista del seu relat 'La puerta condenada'. No és casual sinó plenament volgut. "Vaig posar en marxa una investigació difícil, anar a l'habitació de Cortázar, mirar la porta annexa–el lloc exacte on irrompia allò fantàstic en el seu conte- i mirar de saber el de sempre: si realitat i ficció són el mateix o gairebé", ha exposat Vila-Matas.
El seu llibre més lliure
La novel·la parteix doncs d'aquesta observació, feta en persona per Vila-Matas, que va voler visitar l'hotel i l'habitació (malgrat que els seus gestors no recordaven que Cortázar hi hagués estat). A partir d'aquí, i tal com ha explicat l'autor, el seu jo i el del narrador es dilueixen en un relat que viatja fins a indrets com Reikiavik, St Gallen, Bogotà i –finalment- París l'any 2015 durant els atemptats a la sala Bataclan. El narrador va observant esdeveniments, i "senyals", que li van retornant poc a poc les ganes d'escriure que l'havien abandonat.
Com a rerefons, la molt 'vila-matiana' impressió de la impossibilitat de l'escriptura per explicar la vida, i alhora la inevitable pulsió d'escriure per eixamplar els límits de la novel·la
"Com a rerefons, la molt 'vila-matiana' impressió de la impossibilitat de l'escriptura per explicar la vida, i alhora la inevitable pulsió d'escriure per eixamplar els límits de la novel·la, com a gènere capaç de contenir tots els altres", n'han dit des de l'editorial. És el seu llibre més lliure i alhora més coherent, amb una idea lúdica de la literatura", han incidit des del segell. "Està en estat de gràcia, l'experiència de lectura és extraordinària". El llibre, d'altra banda, està dedicat a la seva dona, Paula de Parma. Una dedicatòria molt sentida, entre altres motius perquè fa tan sols uns mesos ella va fer donació d'un ronyó a Vila-Matas, segons ha volgut explicar aquest dimecres l'escriptor.