La costa dels Mosquits és la primera exposició dedicada a l’obra de Santi Moix (Barcelona, 1960) i ja es pot visitar als Espais Volart de Fundació Vila Casas fins al 16 de juliol. La mostra, comissariada per Enrique Juncosa, presenta obres de les dues últimes dècades i inclou més de vuitanta peces, entre pintures, aquarel·les, ceràmiques, escultures i intervencions efímeres a les parets.
La costa dels Mosquits és la primera exposició dedicada a l’obra de Santi Moix i ja es pot visitar als Espais Volart
Certament, Moix és un artista distingit a casa nostra per haver viscut tants anys als Estats Units i per haver exposat sis vegades a Tòquio durant la dècada dels anys vuitanta, entre altres coses. Se l'ha arribat a encasellar com a pintor neoexpressionista malgrat que el seu estil és reflexiu, com el de Luis Gordillo, Carroll Dunham o George Condo, per exemple.
L'art de Moix és a mig camí entre la representació i l’abstracció. I és que fa servir un llenguatge expressionista per, en lloc de reflectir estats emocionals, crear un món imaginari ple de formes abstractes barrejades amb d'altres reconeixibles com ara insectes, flors, ases, ulls, rodes, trens o ponts. Aquestes representacions, de colors cridaners, ens condueixen a un món fantàstic, fins i tot grotesc en algunes ocasions. Un planeta paral·lel que té registres molt amplis i que desperta emocions molt diverses.
La costa dels mosquits
L'exposició ha estat batejada amb el títol de La costa dels mosquits en honor a la novel·la de Paul Theroux que duu el mateix nom. Aquesta novel·la relata com un excèntric inventor decideix emigrar amb la seva família a la selva centro-americana per viure-hi un somni utòpic que molt difícil de complir.
L'exposició ha estat batejada amb el títol de La costa dels mosquits en honor a la novel·la de Paul Theroux que duu el mateix nom
Així doncs, de manera similar, Moix ha creat un món paral·lel on les imatges que pinta es transformen i obeeixen a un ordre caòtic, imprevisible, pertorbador i alhora seductor.
El Quixot
Santi Moix ha il·lustrat llibres de grans escriptors com Miguel de Cervantes, Mark Twain, Umberto Eco o François Rabelais. I l'exposició La costa dels mosquits ho aprofita per acostar als visitants el procés d'il·lustració del Quixot. Concretament, pel Quixot, Moix va realitzar un conjunt de gravats i esbossos s'hi exhibeixen.
La bellesa de les flors
En els darrers set anys, les flors s'han convertit en un tema cabdal en l’obra de Santi Moix. Ell mateix explica que el seu interès pels insectes i la botànica va sorgir durant un llarg viatge pel riu Napo a la selva de l’Equador. Allà, va poder observar de prop la fragilitat dels ecosistemes i va quedar meravellat.
A més de la seva bellesa, les seves formes, colors i perfums tenen un evident sentit simbòlic i al·legòric, cosa que queda demostrat a l'obra a vanitas. Val la pena visitar l'obra si hom vol quedar meravellat per la bellesa de les flors. I és que Moix ha creat imatges de flors que reordena de diferent forma quan les enganxa a les parets. Sens dubte, són imperdibles.
La versatilitat de Santi Moix
La costa dels mosquits també dedica un espai a l'audiovisual, amb el recull de diversos materials d’èpoques diferents. Així, hi trobem imatges de l’artista treballant als tallers de pintura i ceràmica, i també treballant en instal·lacions, com ara la realitzada per a una de les botigues Prada a Nova York.
La costa dels mosquits també dedica un espai a l'audiovisual, amb el recull de diversos materials d’èpoques diferents
D’entre les filmacions, en destaca sens dubte la que documenta la realització dels frescos per a l’església de Sant Víctor de Saurí, al Pallars Sobirà.
Cercles d'influència per combatre la mort
El psiquiatre Irvin D. Yalom és el creador del rippling, un concepte segons el qual les persones creem uns cercles d’influència que ens envolten. Yalom fa servir aquesta idea per combatre l’angoixa que pot provocar la mort. Per a Yalom, la influència de les persones continua després de la seva mort, mitjançant l’impacte que han tingut (representat per aquests cercles) sobre altres persones.
El psiquiatre Irvin D. Yalom és el creador del rippling, un concepte segons el qual les persones creem uns cercles d’influència que ens envolten
Doncs bé, seguint el concepte rippling, Moix ha pintat una sèrie de quadres de fons blanc amb el títol de "Rippling". I sobre aquest fons blanc, hi veiem fileres de cercles de colors que s’estenen en totes direccions. Aquestes obres són una mena d’autoretrats, o retrats simbòlics, que cartografien aquests cercles d’influència de què parla el professor Yalom en el seu llibre Staring at the Sun. Overcoming the Terror of Death (2008).
Santi Moix no només és pintura
En darrer lloc, a l'exposició hi podem trobar nombroses escultures, ceràmiques i porcellanes. Pel que fa a les escultures, destaquen les creades amb cautxú, inspirades en un viatge que va fer al Marroc.
I sobre les seves ceràmiques i porcellanes, escau subratllar que, en les creades en col·laboració amb el ceramista Joan Raventós, hi apareixen flors, ocells, insectes i també formes abstractes que remeten a escenes de còmics i dibuixos animats. De fet, a l’última sala es troba L’ase d’or (2021), un mural de porcellana de gairebé set metres de llargada fet amb Raventós.
Bé, ja pots gaudir de la màgia de Santi Moix als Espais Volart de Fundació Vila Casas. Tens temps fins al 16 de juliol per veure-la, però no badis que el temps vola!