Potser el vau descobrir com a part del repartiment de la sitcom de TV3 Benvinguts a la família o actuant a Elite, una de les sèries més populars del catàleg de Netflix, però la veritable vocació de Leïti Sène és la música. Afiliat a les sonoritats del rap i del trap, va debutar dos anys enrere amb l'EP Joel, treball que va tenir continuïtat amb la mixtape Tatimu. Ara torna a l'acció amb 'T-Rex', single, pròleg del seu pròxim llarga durada, que el posiciona en la part alta de la nostra escena de música urbana. 

Acabes de publicar el single 'T-Rex' i ho has rebentat. 
Estem a tope, currant molt. Encara hi ha la incertesa del coronavirus, i no sabem ben bé com ens sortirem d'aquesta, però estem creant, que això és el més important. Ara trauré una mixtapte amb el millor que hem fet aquest any. 'T-Rex' és el tema més net que tenia. Una representació perfecta del que sóc ara. Abans tot era més rebentat. Tot eren drogues. Ara m'interessen moltes més coses. Ara tenim el nom, Cutemobb.

Què és Cutemobb?
El col·lectiu de músics, productors, dissenyadors, artistes... que hem muntat i amb què anem creant per pura passió. Ara tenim el nostre propi local i això també ajuda. Abans ho fèiem des de casa meva i tot era molt més punky.

De fet, vivíeu tots junts. 
Sí, al meu pis del carrer Princesa, al Born de Barcelona. Era brutal però massa... bohemi per als tipus de projectes que volem fer ara. Tenia el seu rotllo, la seva gràcia. Ho havíem de viure, però ja. Vam crear la base però ara ens havíem de professionalitzar. 

Estàs centrar exclusivament en el món de la música?
Estic centrat en la música, en la interpretació, en el disseny de moda... Estic centrat a crear. Si em truquen per actuar en una sèrie estic obert, però no faré res que no trobi interessant. 

Està a punt d'estrenar-se la nova temporada d'Elite. Hi participes?
No, només hi vaig treballar a la tercera temporada. Vaig ser jo, qui va demanar sortir només una temporada. 

Per què?
És una sèrie que arrossega un fenomen fan molt heavy. De seguir endavant em restaria un temps que vull invertir en altres projectes. 

I Benvinguts a la família?
Allò va ser una passada. Vaig acabar batxillerat per la meva mare. Tot just el vaig acabar que em van cridar per participar en la sèrie. Va ser la bomba: era jove, tenia pasta, vaig poder pillar el pis, vaig poder invertir en música...

Quines sèries mires?
Em flipen coses com Vikings o Peaky Blinders, que és brutal. És la història d'un clan, que al cap i a la fi és el que som la Cutemobb: un clan amb les seves jerarquies. 

En aquesta jerarquia tu ets el cap?
Sí. Però des de la filosofia de vida cute. No vull ser un cap que instaura el seu lideratge amb por. Però els codis son els mateixos. 

En el món del hip hop hi ha una pel·li que és tot un referent per això mateix: Scarface, amb Al Pacino. 
És aquesta la mentalitat: o espaviles o et mengen, o marques tu les normes o te les marquen. Més en aquests ambients en què ens movem, de penya que no teníem res i de sobte comencem a moure pasta, a tenir fama, drogues...

O espaviles o et mengen, o marques tu les normes o te les marquen

Has hagut de lluitar molt per aconseguir tot el que tens?
Sembla que no, però sí. Els últims 3 o 4 anys han estat molt intensos però portava currant molts anys. Sóc una persona que creu molt en el destí i que tot acaba passant per alguna cosa. Hi ha certs filtres que has d'aplicar. No han estat coses traumàtiques, però sí que han passat coses per arribar aquí. 

Com!?
Tot i agradar-me el rotllo Peaky Blinders, jo no enganxo la gent per por. No sóc tan cabró ni estic tan traumatitzat. El meu jo interior és molt més pur i lluminós. Crec molt més en el destí: tal faràs tal trobaràs

Quan parles de carrer és real. 
És real. Jo, amb 15 anys ja treballava. Feia classes de ball. Això sí, vinc d'un poble, Tiana, i allà el concepte de carrer és un altre. Allà cultivàvem maria, però no ho veiem com res dolent. 

Traficaves amb l'herba que venies?
No. Però ha hagut de lluitar, especialment a partir dels 15, però aleshores ja guanyava pasta amb els bolos que teníem amb la companyia de ball i amb les classes que feia. Em podia treure uns 800 euros al mes. Però si hem de parlar de carrer, aquí Catalunya el Morad té molt més carrer que jo. 

El ball va ser un salvavides?
Totalment. De petit era molt gamberro. Sóc diabètic i de nen alterava les màquines amb què em mesurava el sucre. Per això m'ingressaven a l'hospital. 

No hi ha ous a ficar-se amb un negre de dos metres

Ara estàs més tranquil. 
Sí. He après a gestionar millor els recursos. Però també tinc més pressió: vull crear una família. Em faria vergonya no ser responsable. He guanyat molts diners i me'ls he gastat. A partir d'ara vull estalviar, vull comprar-me una casa, viure a la muntanya, tenir molts fills...

El teu pare és senegalès, la teva mare catalana. Has sigut víctima del racisme?
Sí, però el català és molt covard. No teu ous de dir-te les coses a la cara. 

Tu ets català. 
Sóc un cantant de trap català negre i indepe. De fet, si no som independents és perquè som covards. Quan va arribar el moment ens vam cagar. No només ens vam cagar sinó que ens van mentir, igual que els espanyols. En el meu cas, a Catalunya no hi ha ous a ficar-se amb un negre. A Madrid el tema ultra és més perillós, a Catalunya tot és molt més polite. 

Quan vas pillar el micro i comences a rimar?
Amb la companyia de ball va començar a girar per tota la península: Vitoria, Vigo... Jo era el fil conductor de l'espectacle, perquè era el que pillava el micro i em comunicava amb el públic. D'aquí vam passar a fer versions d'Eminem i gent així. Un dia, em vaig venir amunt i vaig contactar per Instagram amb l'Hacha, el productor de la PAWN Gang. Els respecto moltíssim. 

El rap i el trap també és ego. 
És molt ego. La PAWN son un referent en molts aspectes, sobretot en ser uns jetes. Jo també sóc un jeta però ells van ser els primers a passar-se de voltes. Molaven perquè van ser els primers a fer a casa nostra el que justament en aquell mateix moment s'estava fent als Estats Units. 

Parlàvem de les teves primeres produccions amb l'Hacha.
El fet és que a l'Hacha el meu missatge li va fer gràcia i em va convidar a passar-me pel seu estudi, a casa seva, a la Trinitat Nova. Allò era un món totalment diferent del que venia. Em flipa. Vaig estar molt a gust, d'allà van sortir els meus primers temes, que eren en català. 

Per què vas deixar de rimar en català?
Al principi només em flipava rapejar, no volia ser una estrella. Amb el temps vaig voler arribar a més gent. 

I en català no podies arribar a més gent?
Abans de morir-me tornaré a gravar en català, segur. I serà el millor que hauré fet mai. Però volia provar de cantar en castellà i en anglès. I la veritat és que ha estat una aposta guanyadora. M'està anant de pel·lícula. Estic arribant a molta gent i ja tinc ofertes de segells discogràfics importants.

Al principi només em flipava rapejar, no volia ser una estrella. Amb el temps vaig voler arribar a més gent

Ho vaig corroborar fa un any, quan vas actuar a les Nits del Primavera Sound, al Fòrum. 
La vam liar molt parda. 

Vosaltres vau ser els culpables de la segona onada de la Covid!
Després del nostre concert es va cancel·lar el cicle. Tots teníem moltes ganes de festa. Era necessari. De fet, jo no em crec això del virus. 

Creus que el coronavirus és una gran mentida?
Existeix un virus que està matant a molta gent, però mediàticament s'ha generat una una gran farsa. Ens han usat i manipulat. Abans ens imposaven la por amb la religió, ara és amb la ciència. Ens han tancat a casa per tenir-nos controlats. Estem vivint la guerra dels nostres temps. Estem vivint un canvi global de paradigma.