"De bon rotllo, però m'agradaria començar un beef entre Barcelona i Madrid", em confessa en Xiri (Oriol Romani), guitarrista d'Alavedra, la banda de rock convergent (el seu nom, sí, el van treure del que va ser un dels homes de confiança del molt honorable) que voldria adoptar Ayuso. "Sempre estan amb la moguda aquesta que Madrid és una ciutat més rock que Barcelona, que aquí no tenim grups de guitarres. Ja n'estic fart. És mentida!". Em sumo a la tiraera. Ells tenen Malasaña, nosaltres el Carmel. Ells tenen Carolina Durante i Los Punsetes. Nosaltres Mujeres, Nueva Vulcano, Diamante Negro, Aliment, Power Burkas... i Alavedra. Sobretot tenim els Alavedra, el grup de rock més excitant i estimulant del nostre subsòl sònic. Dissabte vinent, 20 d'agost, actuen a les festes de Gràcia dins del programa del Festigàbal. Aneu a veure'ls. "Vas a flipar, palabra!"
🎸Primavera Sound 2022: Alavedra és el millor grup del cartell del festival
Alavedra són el baixista i cantant Dani (Daniel Belenguer, a qui potser també coneixeu per Bearoid, el seu projecte de música electrònica); el guitarrista i cantant Genís Pena (també responsable de la programació de les Gallery Sessions); el guitarrista i cantant Xiri (Oriol Romaní) i el bateria i cantant Ret (Albert Rams) (parella, aquesta última, que en el passat van militar a Mine!, un dels secrets millors guardats del nou pop català sempre a reivindicar). En algun lloc on conflueixen el llegat de The Strokes i Siniestro Total, Arctic Monekys i Els Surfing Sirles, és on ens trobem aquest quartet barceloní que acaba de publicar l'EP La Canyada (The Yellow Gate Records, 2022), nou títol en una obra fonogràfica cada vegada més curulla d'incunables. No, Madrid no ens passa la mà per la cara.
Anècdota 1
"Al Dani el vam conèixer quan tocàvem a Mine!. Ell és de València i tocava en un grup que es deia Cash Machine. Era molt fan de Mine!, un putu freaky del grup", descobreix en Ret. "Temps després va venir a Barcelona a estudiar i va muntar el projecte Bearoid, del qual jo li feia de tècnic de so". D'aquesta amistat acabaria sorgint Alavedra. "Jo currava al Primavera Sound i vam programar a Bearoid en un esdeveniment, La Terraza Martini, que muntàvem. Ni jo ni ell havíem de ser allà, però ens vam fer molt col·legues", revela ara en Genís. "Anàvem coincidint aquí i allà xerrant per xarxes. Un dia va publicar a Facebook un post en què explicava que acabava de publicar el primer EP del seu nou grup, Alavedra. El vaig escoltar i em va semblar una cosa ultra boja però guapíssima. Vaig escriure'l per dir-li que m'havia molat molt i a l'instant em va escriure explicant-me que acabava de deixar-los el guitarrista i que l'endemà gravaven un videoclip. Era una gravació en directe. I que si volia, si m'aprenia el tema, em podia unir al grup". El Genís es va passar tota la nit aprenent-se la cançó. La resta d'Alavedra van dedicar la tarda anterior al rodatge a anar a comprar... una màscara! Per si el possible nou fitxatge no encaixava en el grup. "Al Dani el coneixia de coincidir unes poques vegades amb ell i al Ret i al Xiri no els coneixia. Els vaig conèixer aquell mateix dia, però vaja, que va haver-hi un bon rotllo brutal entre nosaltres des del primer moment". La gravació era en una nau de Sant Quirze del Vallès, un matí a les 9. En Genís no va haver de posar-se la màscara. "Aquell dia va néixer realment Alavedra", sentència en Xiri.
La tàctica Rajoy
El Genís treballa pel barri. El barri és el Poble Nou. I ens porta a una cafeteria d'especialitat que més que una bar dels de sempre, espai diàfan pintat de blanc nuclear, s'assemblen més a la sala d'espera de la consulta d'un dentista. Són dos quarts de quatre. Tots nosaltres ens demanem un cappuccino, menys en Ret, el més nostrat del grup, que es demana un cigaló i clama al cel quan li diuen que allà no fan rebentats. "Maig i juny han estat mesos molt bons per a Alavedra", destaca en Genís, que liquidat el seu cafè, durant tota la conversa, com un vident cercant pistes de futur, anirà removent en cercles el fons de la tassa. La cosa pinta bé. "Hem picat molta pedra i s'agraeix que les coses comencin a funcionar. Amb la broma ja fa quatre anys que estem junts. En l'altre extrem, sent sincers, tampoc hem invertit ni molts recursos, ni molts sacrificis, ni molts diners. Hem anat pas a pas". En Ret s'abona a la teoria del seu company. A diferència d'altres grups anteriors on les fites eren altes, a Alavedra han fet servir la tàctica Rajoy: deixar que les coses passessin per si soles. "Potser aquest és el secret", incideix el bateria. "No preocupar-se per res i si ha de passar ja passarà".
Anècdota 2
"Allò de la jaqueta al concert de València va ser molt top", rememora en Genís. "Actuàvem allà i vam sortir de festa després del concert. Tots dormíem a cases diferents, tret del Xiri i en Dani. El fet és que el Ret va perdre la jaqueta. La resta no sabíem on estava perquè tampoc portava mòbil, que estava a la jaqueta. Ens va escriure a través de Facebook el pare d'un noi que havia vingut al concert, que tenien la jaqueta del Ret i el seu mòbil. Però és que vivien a Gandia! Amb tota la ressaca del món, en lloc de tornar cap a Barcelona, vam haver de baixar a Gandia i trobar-nos amb aquest paio que tenia pinta de contrabandista. Semblava una pel·li de traficants passant-se un maletí ple de droga. Vam quedar a un polígon de Gandia. En arribar ens vam baixar les dues parts dels respectius cotxes, ens van donar la jaqueta, ens vam donar la mà i vam marxar. Vam dir que faríem una cançó d'això, però encara no l'hem feta".
La mort del so Carmel
"El so Carmel el vam crear i el vam matar", admet en Ret. "De fet, Pantocrator té una cançó preciosa que es diu 'Requiem (La muerte del sonido Carmel)'. Va ser una etiqueta que ens vam treure de la màniga perquè els mitjans ens fessin cas. Sembla que si formes part d'una escena la teva proposta ha de ser més interessant". Va funcionar. Una etiqueta, fictícia (o no tant), que té el seu origen en el local d'assaig que Alavedra compartien amb Pantocrator i Diamante Negro al costerut barri barceloní. "Més que escena era endogàmia, perquè tots som molt col·legues". En la seva particular visió del poliamor, en Genís i en Xiri a més de militar a Alavedra també toquen amb Pantocrator. "Però a Pantocrator els temes els escriu la Marta (Delmont)", puntualitza en Xiri. "Jo l'ajudo en temes de producció, però els temes són seus. En Dani té el projecte Bearoid i en Ret mil-i-un projectes". L'Albert necessita un article per a ell sol. Músic hiperactiu, més enllà d'Alavedra toca amb Dan Peralbo i el Comboi i amb Somebody. Encara hi ha més, perquè fins fa relativamement poc, també liderava el projecte Falciots Ninja, una aventura que diu que està en coma, i quan li sobrava una mica de temps publicava en solitari sota els noms de Capità Moore o Borrissol, entre d'altres. "Ara estic orfe de projectes de cançons pròpies. Estic donant-li voltes a un disc en solitari, però no sé sota quin nom fer-ho".
Anécdota 3
"Després d'un concert a Talavera de la Reina vam acabar en una mena d'after que era a la vegada era com un karaoke gegant", rememora en Xiri. "El local, un soterrani, es deia Manhattan i de tant en tant, l'encarregat anava traient tapes de pa amb xoriço per a tothom. Eren dos quarts de cinc del matí, t'estaves fotent un ron amb cola i t'apareixia aquest senyor amb montaditos de xoriço. Tenia una pantalla gegant connectada Youtube i la gent, allà tothom fumava, quan volia cantar es posava la cançó que volia. Si feia molta estona que ningú cantava, l'encarregat pillava el micro i cantava ell. Ho feia que flipes. Se semblava molt a l'actor Bradley Cooper, i tenia súper assajada 'Shadow', la cançó de la pel·li amb la Lady Gaga. Cantava des de darrere de la barra i mentre ho feia era capaç de seguir cantant i anar servint i cobrant. Una màquina".
Antimoderns moderns
Alavedra són la metabanda del segle XXI, els postmoderns elevats a la màxima potència, els antimoderns ultramoderns. Influencers involuntaris amb un perfil d'Instagram que un deliri fascinant. Un grup amb unes cançons que són píndoles d'efervescència pop i un imaginari que és pura quotidianitat millennial amb relats plagats d'aquella mixtura emotiva tan seva del sí però no, del no però sí. O com canten a 'La jota del poliamor', un dels seus himnes més recents: "Todos mis amigos tienen novia menos yo / Por qué se me ha ocurrido ahora hacerme del poliamor / Todos se están besando / Como en fin de año / He buscado en Tinder alguien que me dé calor / Pero todo son tías con Izal como canción / No es que sea exigente / Pero que asco de gente". "Has de jugar una mica a això per aconseguir captar l'interès de la gent, però tenint molt clar que és una cosa molt superficial i que tampoc ens representa del tot", se sincera Genís ("va estar dos dies sense mòbil i el veies perdut, es quedava mirant les parets", riu en Xiri). "Nosaltres ho fem des de l'humor, rient-nos de nosaltres mateixos i amb una única regla irrompible: no fer cap acudit que poguessin fer Mojinos Escozíos. Si encaixa dins del seu humor, ens autocensurem". Fins ara, diuen, això només ha passat una vegada. "En el disc Uf venga, el que vam treure l'any passat i que és el nostre àlbum més llarg, també ens vam autocensurar", admet en Ret. "Però aquesta vegada no per l'humor, sinó per la intensitat d'algunes de les lletres".
Anècdota 4
"Tenim la teoria que al nostre voltant sempre es crea el 'Equipo A'. Els més especialets de cada lloc són els que vénen als concerts d'Alavedra", torna a riure en Xiri. "Durant la pandèmia, com estàvem junts, per passar el temps vam crear un joc de taula amb personatges que havíem conegut en els nostres concerts", explica en Genís. "La llista era interminable. Cada personatge tenia un superpoder. Hi havia dos bàndols: 'Liados', que era la gent curiosa amb què havíem coincidit de bolo, i 'Aliados', que eren els nostres amics. Els primers, que són els que quan acabes el concert et vénen a fotre una xapa insuportable, ens volien matar; els segons, ens protegien".
El tòpic més gran
"És el més gran tòpic de tots els tòpics de la història, però Alavedra som, sobretot, una banda de directe", diu en Genís. Literal. Els concerts d'Alavedra són fantasia i focs artificials esquitxats de cervesa vessada en mig de pogos i rialles. "Ara les nostres cançons comencen a tenir reproduccions a les plataformes. Però al principi la penya ens descobria als concerts. No sabien qui érem però flipaven". Recorreguda casa nostra i bona part de la resta de la península, el somni, un dels únics que es permeten tenir, seria girar per Amèrica del Sud. "Dubto que passi, però seria espectacular tocar a països com Mèxic. Com a grup d'aquí, el més semblant a ser una estrella del rock que et pot passar és anar a tocar allà. A mi que no m'agrada viatjar, si no és per tocar, no aniré mai a aquests llocs". Ara per ara, divendres vinent 20 d'agost actuen al Festigabal, el festival dins la programació de les festes de Gràcia que organitza la sala Heliogàbal. Ja us ho hem dit, flipareu. "Després marxarem els quatre junts de vacances. Som un grup de rock, però sobretot som col·legues. Sense la nostra amistat Alavedra no tindria sentit".