Impossible no caure colpit per la dolça cadència de la música de Maria Jaume. La cantautora mallorquina establerta a Barcelona va debutar de llarg el mes de setembre passat amb Fins a maig no revisc (Bankrobber, 2020), un d'aquells discos que tenen alguna cosa indesxifrable, màgica i especial. Indie folk sedós, les seves cançons son com fer l'amor xiuxiuejant la teva parella a l'orella que l'estimes. Avui actua a la Salamandra de L'Hospitalet de Llobregat. Quan la vegis, tu també l'estimaràs.
I ara fa tot just un any que vas acabar de gravar Fins a maig no revisc.
Sí, fa un any ja estava acabat. El disc, de fet, havia de sortir el mes de maig.
Pel títol, imagino.
Sí. Però va arribar el confinament i... Quan ens vam tancar, jo ja havia gravat gairebé tot el disc. Va ser en Pau (Vallvé, productor del disc), que va aprofitar el confinament per acabar la producció.
Però no va sortir el maig, va sortir el setembre.
Vam decidir esperar que passés el més dur del confinament. Publicar-lo el maig hauria estat un acte suïcida.
Què sents quan l'escoltes ara?
Hi ha hagut moments en què he acabat bastant cansada del disc perquè l'he hagut d'escoltar molt més del que m'hauria agradat (perquè vas a la ràdio i per promo posen un, dos, tres temes...). És ara que li estic tornant a agafar l'amor que li tenia al principi. Però va haver-hi una època que em va saturar una mica. El vaig escoltar tant que només li veia defectes.
Quin és el lloc més estrany on has escoltat una cançó teva?
No m'ha passat en primera persona, però l'altre dia el meu cosí petit em va dir que havien posat "Autonomia per principiants" a l'escola a l'hora del patí.
Has sigut una de les grans sorpreses de la nostra escena musical d'aquests darrers mesos
M'ha sorprès bastant. M'ho diuen i encara no m'ho crec. És estrany. No havia pensat mai en aquest moment i em va venir de nou. No tant que agradés, però sí que arribés a tanta gent. I si t'ho pares a pensar, en mig del tot, no sóc més que una artista que ha publicat el seu primer disc. La repercussió, per a mi, és gegant, però a escala global és molt menor. Estic infinitament contenta. És un primer disc, però, que sense totes les circumstàncies que es van donar, molt probablement no l'hauria gravat.
Per què?
Vaig guanyar el Sona 9 (concurs de joves talents) i això implicava haver de gravar un disc tant sí com no.
No el volies gravar?
Els meus plans implicaven gravar un EP i anar rodant. Però aleshores va sorgir això del concurs, la possibilitat de tenir en Pau Vallvé com a productor...
La cantautora malloquina Maria Jaume ha debutat amb el disc Fins a maig no revisc. Foto: Noemí Elías
No estàs pas gens malament.
Va ser una sort immensa, però a la vegada tot plegat va ser com un gran experiment que ha acabat sortint molt bé. Tot i que ara canviaria un munt de coses del disc. És una sensació rara perquè alhora és un disc que també veig amb molta tendresa i amor. Un grapat de cançons que vaig fer ara ja fa molt i que si les hagués de fer ara, no sabria com fer-les.
Per què?
Perquè les vaig escriure quan no tenia ni idea de música.
I segurament, aquesta frescor és part del seu encant.
Mai seré capaç de fer res semblant.
Està bé hi hagi coses que només puguis viure una vegada a la vida
I no et fa pena?
No. Estic molt contenta perquè ja ho he fet. I està bé que sigui així, que hi hagi coses que només puguis viure una vegada a la vida.
Ja treballes en el segon disc?
Sí, ja tinc algunes idees. I també tinc una mica de pressió.
Per què?
Perquè el primer ha funcionat molt bé i perquè aquest segon serà una mica diferent. És innevitable que em pregunti si el que faré ara agradarà o no.
Tu què creus?
Jo tinc el convenciment que les noves cançons no només son millors sinó que exposen més clarament la meva veritable identitat artística.
És inevitable que em pregunti si el segon disc agradarà o no
Com sona la nova Maria Jaume?
En menys d'un mes publicaré un tema que no formarà part del disc, però on ja mostro com sonaré a partir d'ara. Un so més pròxim al pop actual que no al de cantautora folk amb què se m'ha associat. Una imatge que em sembla molt caducada.
Tornaràs a treballar amb Pau Vallvé de productor?
No, aquesta vegada em produirà Lluís Cabot, el cantant i guitarrista de Da Souza. És una de les primeres produccions que fa i està aportant idees molt fresques.
Maria Jaume actua aquest vespre a la Salamandra de L'Hospitalet de Llobregat. Foto: Noemí Elías Bacuña
Com t'ha canviat la vida des que va sortir el disc?
Una mica, però jo també he posat de la meva part. Vaig deixar els estudis i he entrat al Liceu a estudiar Música Moderna i Jazz. Ara la meva vida està dedicada íntegrament a la música.
Han estat mesos complicats, però tu, tot i les circumstàncies, has anat fent i actuant.
Vaig tenir la sort que, de sortida, el disc va agradar i que el format en què actuava al principi, jo sola, era fàcilment adaptable a les restriccions. Una música, la meva, que tampoc requereix que la gent estigui dret, ballant i saltant.
No ets Txarango.
No, més aviat estic ben allunyada.
Què és el més bonic que t'han dit de la teva música?
És lleig que ho digui, però he viscut un gran any en què he pogut esprémer totes les coses bones dins de tot el dolent que estem vivint. Em fan molta il·lusió els elogis que han vingut des de Mallorca, quan diuen que he estat una gran irrupció i que he aparegut per quedar-me.