El grup Da Souza, mallorquí iniciat a Barcelona, fa anys que es belluga dins l'escena indie pop en català. Amb la retirada d'Antònia Font, diverses agrupacions de les Illes Balears han començat a guanyar un espai cada cop més gran i ara aquest grup de Palma s'ha colat fins i tot al Primavera Sound 2022. Col·laboracions amb la televisió balear, amb personatges com Tomeu Penya i relacions estretes amb altres artistes com Maria Jaume o Jorra i Gomorra. Ara, el seu nou EP, Boleros, comença a acumular milers d'escoltes a Spotify i els seus concerts ja compten amb diversos soldouts. A més, tant en Lluís Cabot com l'Àngel Garau han decidit també emprendre projectes en solitari. Ens passegem pel Raval amb en Lluís i parlem i riem per Skype amb l'Àngel.
Enhorabona pel Primavera Sound! Com ho enfoqueu en moments de tanta incertesa?
Lluís: Moltes gràcies. Estem molt contents perquè és un festival molt important i és un bon aparador per arribar potser a gent que no ens coneix. Però bé, com dius, encara el trobem molt llunyà, no hem ni començat a assajar-lo.
Àngel: Realment no hi comptàvem gaire, però estem supercontents de poder-hi ser. A més, toquem el mateix dia que Antònia Font.
És evident que cada cop teniu més acollida a Catalunya, últimament feu molts concerts. A què creieu que es deu això?
Lluís: Bé, a nosaltres ens passa una cosa molt graciosa, i és que som tots de Mallorca, però tots vivíem a Barcelona quan vam començar amb Da Souza. Llavors vam començar com un grup de mallorquins, però que cantaven des de Barcelona. Ens vam començar a moure per l’escena barcelonina i de Catalunya en general.
Però a Mallorca, quan vam començar, no ens coneixia ningú excepte les nostres padrines. Quan ens començava a anar bé aquí, allà encara no ens coneixia ningú. El creixement va ser una mica alhora a tots dos llocs. Realment, som mallorquins, però una mica de Barcelona.
Da Souza torna amb el seu nou EP Boleros / Cedida
El vostre públic inclou fins i tot nens, per què creieu que gaudeixen tant amb la vostra música?
Lluís: Els nins tenen una escolta molt pura de les coses i són crítics bastant ferotges. Sí allò no mola, no mola, i això ho saben els nins petits, que no es deixen endur per segons quines opinions. Ja veuràs, ens convertirem en un grup d'animació infantil. A això li veig futur.
Àngel: A més, ja començam a tenir amics amb família, o sigui que supòs que és culpa dels pares. I com ara en pandèmia els concerts eren més a hores de vermut o de tardes era més fàcil que venguessin nins.
De fet, parlant de pandèmia, com heu viscut les cancel·lacions i concerts amb restriccions?
Lluís: Bé, a mi fins i tot em costa recordar-me de com eren els concerts abans, en plan, com era quan la gent no portava mascareta i estava dreta. Sobretot crec que la distància fa molt difícil els concerts, perquè fa que la gent estigui més silenciosa i no canti tant, falta l’escalfor d’estar tots junts en un concert.
Heu tret un nou EP després de l’èxit de Salsa agredolça: quin és el fil conductor de Boleros?
Lluís: Amb Salsa agredolça vam dir: "Bé, hem fet una cosa que ens mola, però també potser hem trobat una cosa que realment ens representava i era nostre". De fet, Boleros és el més nostre que hem fet mai.
Àngel: Amb Salsa agredolça vam jugar amb el menjar i amb l’estil de música salsa i com seguint un poc amb això ens feia gràcia cercar un estil de música i algun adjectiu més, però al final ens va agradar així Boleros sol. I és veritat que com més a prop hem estat de fer el que ens agrada, millor ha funcionat.
A sobre, al nou EP teniu artista convidat, en Tomeu Penya. Com va ser col·laborar amb ell?
Lluís: Va ser molt curiós. En Tomeu Penya ens va telefonar perquè havia vist un concert nostre per la tele i volia que col·laboràssim en una de les seves cançons, buscava veus joves. En arribar, vam descobrir que en aquesta cançó havíem de fer un rap, quan nosaltres no havíem fet mai rap. Va ser molt divertit i ell va quedar molt content. Ens va donar les gràcies i ens va dir que per qualsevol cosa que fos li telefonàssim. I llavors vam pensar a fer un rap i convidar-lo a cantar amb nosaltres per tancar aquest cercle d’absurd.
Àngel: Sí, perquè mentre gravàvem la cançó d’en Tomeu, RDI Comunitat des Pla, va dir mig en broma mig seriosament: “El rap és lo meu”. I llavors vàrem pensar que si col·laboràs amb nosaltres, havíem de fer-li un rap.
Da Souza va col·laborar amb Tomeu Penya i després ell amb el grup, tancant un cercle d'absurd / Cedida
Ara portem dues parts de La Faula del Falcó, en la segona ha col·laborat en Tomeu Penya. Però, què passarà amb el petit falcó?
Lluís: La Faula del Falcó ja és com una sèrie de Netflix: hi ha diverses temporades, i hi ha previsió de fer-ne fins que puguem. Els guionistes estan fent feina i veurem cap a on tira el pobre falcó. Esperem que li vagi bé, perquè ha tingut una vida força complicada.
Àngel: La idea és anar estirant el fil, no tenim la seva història molt clara, va sortint. El nostre somni és, quan les tinguem totes, fer una pel·li sobre ell.
Lluís: Jo crec que tots ens sentim una mica representats en el falcó, és una mica autobiogràfic, però no només per a nosaltres, sinó per a molta gent, tota una generació.
Al videoclip de la cançó Marina sembla que busqueu alguna cosa, què és?
Lluís: Les estrelletes del videoclip de Marina són una bona metàfora de Da Souza, perquè sí que perseguim alguna cosa, sempre volem anar una passa més enllà, però el més guai de tenir un grup com el nostre és que el camí és el més important i que ja vam trobar el que cercàvem des del primer dia. Igualment, està bé anar perseguint les estrelletes per no quedar-te quiet i conformar-te amb el que tens, sinó cercant noves possibilitats.
El grup mallorquí fa temps que crea cançons i tot i ser cinc integrants —Àngel Garau, Lluís Cabot, Xavier Hernández, Biel Stela y Guillem Portell—, ara tant en Lluís com n'Àngel han emprès projectes en solitari, sempre acompanyats per la resta del grup. Lluís Cabot ara produeix també cançons d'altres artistes mentre manté el seu estil senzill i directe.
Què ha aportat Da Souza a Lluís Cabot i viceversa?
Lluís: A nivell de composició, jo ho veig tot com una mateixa cosa que és fer cançons. Es tracta d'una idea que simplement es desenvoluparà d’una forma o d’una altra. I sí que és veritat que amb Da Souza ha arribat un punt en què els altres s’estan animant a fer cançons, que inicialment només en feia jo, i a poc a poc tant en Xavi com l’Àngel n’han estat fent. L’objectiu és que tots cinc facin cançons i després jo ja deixaré de fer-ne… (riu). És molt guai que hi col·laborin els altres, perquè cada vegada es converteix en una cosa molt més plural pel que fa a la veu i les idees.
Has estat productor de Maria Jaume i us coneixeu amb diversos grups mallorquins. Com veus aquest panorama musical balear a Catalunya i quin futur té?
Lluís: Hi ha la teoria que quan Antònia Font, que era el grup mallorquí, va deixar de produir, a poc a poc vàrem començar a sortir aquests grups i ara ha arribat un punt on hi ha hagut diversos discos destacats d’aquests grups, com na Maria Jaume, en Miquel Serra, Jorra i Gomorra, Saïm, Reïna… Potser vam intentar omplir el buit dels Antònia Font, perquè si els referents no feien la música, algú l'havia de fer.
Per la seva part, l'Àngel Garau va crear durant el confinament de la pandèmia Suenyos Garau, que va consistir en pistes gravades amb una Tascam de cassette mentre estava assegut al vàter del seu pis de Barcelona sense olfacte pel coronavirus. Tot i tenir un projecte molt més llunyà a l'estil de Da Souza, la cançó Branca de romaní va ser creada per ell.
Què et va motivar a fer aquest tema?
Àngel: La idea era que li estava cantant al meu padrí, que és un guru per jo. La seva teoria, que és molt comuna a Mallorca, és separar les coses en bones o dolentes depenent de si van ser abans del Moviment —franquista— o després. I d'aquí surt Branca de romaní.
La idea de posar l'àudio del meu padrí explicant-ho va ser del productor de la cançó, en Jaume Manresa, teclista d'Antònia Font.
Què vol dir la part "i jo vull estar aturat"?
Àngel: Curiosament, va ser perquè estava atabalat del ritme frenètic de Barcelona i necessitava aturar. I va arribar el coronavirus i em va fer el favor. A més, volia homenatjar en Franco Battiato i la seva cançó Centro di gravità permanente.
I la coreografia final és la confirmació que Da Souza ara sou tiktokers?
Àngel: Això també va ser per Battiato, perquè ell als seus vídeos de vegades es pega uns bailoteos una mica friquis (riu). Però, a més, ara soc profe de música en una escola i estic flipant amb el rollo tiktoker. M’agradava combinar les dues idees, no volíem semblar uns boomers, tot i que TikTok ens queda una mica gran encara.
Quin és el fil conductor de Suenyos Garau?
Àngel: Vaig quedar confinat, en ERTE i amb coronavirus i vaig treure el meu calaix de sastre.
A més, nosaltres a Da Souza intentem no prendre'ns-ho tot tan seriosament, òbviament hi ha coses d’amor, però parlem de coses de la vida també. D'això és un bon exemple Branca de romaní.
Suenyos Garau va néixer al confinament del 2020 a sobre de la tapa d'un vàter i amb una gravadora de cassettes Tascam / Cedida
Llavors d'on surt la idea de Suenyos Garau?
Àngel: Fugir una mica de la intensitat i les cançons d'amor i de com de malament està tothom. Fer-ho tot jo i que tingués errors i tot.
El grup mallorquí es consolida ara en el seu propi estil, fugint d'altres referències i mirant cap a dins.
Homenatges a Franco Battiato, Tomeu Penya, Antònia Font i fins i tot als seus familiars fan de l'EP Boleros un acompanyament perfecte per a l'estiu més mediterrani.
I per si no fos prou, l'Àngel i en Lluís s'han sotmès al nostre test de personalitat. Si encara no sou del rollo mallorquí, el seu carisma i bons —o dolents— gustos per les coses més banals us faran anar corrents a escoltar els seus temes i no sortir del bucle mai més —o almenys durant aquest estiu—.
L'Àngel ha acabat defensant sense gaires arguments la pizza amb pinya i és especialista en truites de patates amb ceba.
Per la seva banda, en Lluís ha decidit apostar per la truita de patates sense ceba, però no ens ha volgut explicar la recepta secreta del seu "arròs del Lluís".
Malauradament han hagut de cancel·lar els seus concerts a Reus aquest dijous, el del Monumental Club a Barcelona dissabte i el de Vic diumenge per Covid. Però tornaran a la tardor amb tot el ritme, la Salsa agredolça més pura i uns Boleros perquè tothom gaudeixi amb les seves cançons.