Sembla que l’onada del mestissatge català que ens ha atropellat durant més d’una dècada, que ha estat la banda de sonora d’una generació i d’una època, està començant a amainar. Doctor Prats, un dels grans grups referència, ha decidit fer un pas més enllà amb el seu nou disc, Pel cantó bo (Música Global, 2022), apropant-se a sonoritats més fresques, amb un discurs més personal i una producció actualitzada. Parlem amb Mark-e Riera, cantant i principal ens creatiu del grup, d’aquest nou disc i molts altres temes.
Pel cantó bo és el vostre quart disc. Per què heu decidit titular-ho així?
Ens costava molt titular el disc que estàvem fent, bàsicament perquè les temàtiques han vingut d'una època que han passat moltes coses i el món està fet una merda. Per això, d'alguna manera també ens agradava molt el missatge que les coses poden estar fatal, però depèn de com t'ho miris es poden veure molt diferent. Per tant, som nosaltres els que hem de capgirar-ho tot i tirar cap endavant.
Aquesta idea també encaixa molt amb el concepte gràfic de la portada, oi?
Totalment. Amb el concepte del got mig ple, depèn de com ho visualitzis. En la nostra portada el got també està girat del revés. És com un efecte òptic que reflecteix que la vida també està plena d'efectes òptics.
La vida també està plena d'efectes òptics
Aquest disc neix després d’una pandèmia. Com ho heu viscut vosaltres que sou un grup que viu a la festa major, els festivals…?
Sincerament, ha estat molt dur. Qui més qui menys ha conegut gent que ha estat molt afectada. Socialment, l'impacte va ser molt heavy. Vam viure una situació per la qual mai havíem passat. Nosaltres, concretament, no negarem que ho vam viure d'una manera molt dura. Ens dediquem a pujar a dalt d'un escenari, conèixer tots els racons del nostre país, estar amb molta gent nova... Hem passat d'això durant molts anys a no poder fer-ho i estar tancats a casa. A més de tot això, l'impacte econòmic que va suposar. No sabíem com generar diners ni cultura. Ara, en perspectiva, es veu una mica diferent perquè, estem veient que ens estem sortint, però aleshores no sabíem si duraria 1 o 10 anys.
Doctor Prats acaben de publica el seu nou disc, Pel cantó bó. Foto - Arxiu Música Global
I no ens podem oblidar que el Guillem Boltó, exintegrant de Doctor Prats, va crear Stay Homas durant la pandèmia. Com heu gestionat tot aquest procés?
Guillem va deixar Doctor Prats per muntar Stay Homas i va ser un procés amb un sabor agredolç. Per una banda, el projecte li està anant molt bé, i això és increïble per ell. Però, per l'altra banda, nosaltres hem perdut un component del grup. Durant aquests dos anys encara seguia formant part del grup i emocionalment ho hem anat gestionant poc a poc. Tot això, es veu palès en aquest disc.
Guillem va deixar Doctor Prats per muntar Stay Homas i va ser un procés amb un sabor agredolç
La pandèmia, com a tal, va ser un bon moment compositiu per Doctor Prats?
Pensa que aquest disc ha estat composat durant els últims mesos. De fet, durant la pandèmia, almenys jo, com a compositor, estava totalment bloquejat. Conec a molts artistes que el fet de quedar-se a casa els va fer ser molt productius. En el meu cas particular suposo que necessito viure experiències per després explicar-les. Segons s'ha anat resolent el tema i hi havia perspectives d'anar sortint d'aquesta situació, a partir d'aquí, comences a motivar-te, a quedar amb el grup i a escriure cançons.
Entrant en les lletres d’aquest disc, m’ha sorprès que gairebé totes estan escrites en primera persona.
Això el diferencia dels altres discos. Poques vegades havíem parlat en primera persona, nosaltres acostumàvem a parlar en tercera persona, en veu d'un col·lectiu. Parlàvem de la nostra gent, per reivindicar les nostres coses... Tot era molt col·lectiu. En aquest disc, ja no. D'alguna manera tots ens hem tornat una mica més ‘primera persona’.
Si hi ha un canvi evident en aquest disc és a nivell sònic. Abandoneu una mica el mestissatge i us apropeu a sonoritats més actualitzades i mainstream.
Nosaltres mai hem tingut complexes per vestir les cançons de manera diferent. Una cançó pot ser interpretada de mil maneres diferents. Mai havíem tingut complexes, però ara menys que mai. Sí que és veritat que abans sempre fèiem el típic comentari de: "això està molt guai, però no funcionarà en directe", i descartàvem la idea. I amb aquest disc no hi hem pensat, no ens hem fet aquest tipus de comentari. En aquest disc no volíem escriure un nou ‘Caminem Lluny’. Ja el tenim, el ‘Caminem lluny’, i ja el farem als concerts. Hem fet el disc que ens ha vingut de gust. I en el directe ja recalcularem i posarem una cosa o altra per tenir un directe potent.
Fins a quin punt tindria sentit fer un altre ‘Caminem Lluny’ el 2022?
Si nosaltres en plantegem fer un altre 'Caminem Lluny' no sortirà un tema tan bo perquè aquest té una essència concreta i estem a una altra època. És simplement allargar un concepte sonor que ni nosaltres aprenem res, ni aportem res. Pot ser que sigui funcional, però estem realment content amb com està anant el projecte així que tot el que ja vingui de més és com un regal.
Potser és moment de deixar respirar el mestissatge com escena…
Al final, nosaltres som músics però a la vegada oients de música. Tothom necessita estímuls nous, els primers nosaltres.
I seguint amb canvis, la producció també té un toc molt més actualitzat en aquest treball.
És curiós perquè en aquest cas, sí que hi ha hagut una voluntat darrera perquè els processos han estat bastant igual. A dins el grup hi ha el Miki i el Ramón, i jo mateix, que ens cuidem bastant dels temes de producció. Aquest cop també hem comptat amb el David Rossell, el Juanjo Montserrat i en l'àmbit electrònic ens ha ajudat en Manel Bach, que ja ha col·laborat amb nosaltres en treballs anteriors. Simplement, hem intentat canviar una mica la voluntat. Suposo que també hem anat aprenent amb el temps i els referents que tenim també van canviant. Al final, busques una altra cosa. A escala de mescla, el David sempre havia tingut unes coses molt marcades i nosaltres li vam dir que per aquest disc ens oblidéssim de tot. Li vam dir: "Comencem de zero i anem a treballar-ho d'una altra manera".
En aquest disc no volíem escriure un nou ‘Caminem Lluny’
I no fa por fer aquest canvi de registre en molts aspectes?
Clar que fa una certa por. Però tant nosaltres com el David ho mirem ara i pensem que ha valgut la pena arriscar en aquest sentit. Personalment, considero un risc encara més gran continuar fent el mateix. I més avui dia que el consum de la música és tan immediat i hi ha coses tan ben fetes... Sobretot a escala internacional, hi ha coses que pel que fa a so són brutals. Avui dia tot té un risc perquè hi ha molta oferta. Tant per tant, anem a fer el que ens vingui de gust a cada moment.
Si pares atenció a la temàtica de les cançons hi ha molt amor i encara més desamor.
L'explicació bàsica és que hi ha hagut diversos compositors en aquest disc i cadascú deia una mica el que li passava. Tenim 'Si te'n vas', una balada de desamor de manual, després hi ha altres cançons més d'amor romàntic, altres d'amor a la vida... En general, tot és una mica un discurs d'autoajuda per nosaltres. Jo conec a un fotimer de persones que la pandèmia els hi ha canviat molt la vida tant professionalment com personalment... tot. I en el nostre cas també ens ha passat el mateix i ho vivim com un nou inici. Ens tornarà a tocar picar perdre en algunes coses, però això té aspectes positius.
A la cançó ‘Rockstar’ parleu de com no s’ha de portar la fama. Per què heu decidit dedicar una cançó a aquesta temàtica?
És una mica crítica del concepte que es té ara mateix del que és triomfar a la vida. És una mica genèric, la veritat. Hi ha gent que m'ha arribat a preguntar si anava dedicada al Guillem i, òbviament, no és així (Riures). Estem vivint en un món molt boig. Jo també em dedico al món tècnic audiovisual i treballo amb streamers i aquest és un món molt divertit però també molt curiós. Aquest món genera uns precedents que si no arribes a tants seguidors o tens un gran reconeixement tota la resta és fracàs. La cançó critica a la persona que ho aconsegueix, i que són al 0,01% de les que ho intenten. I en realitat què tenen?
Vosaltres us vau flipar en algun moment?
Jo crec que nosaltres no ens vam acabar de flipar mai (Riures). Sempre hem estat bastant realistes sent conscients que hem tingut una sort extraordinària. Però la sort que hem tingut, per nosaltres, és fer cançons, que la gent ens escolti i poder anar per totes bandes del país i tenir aquest reconeixement. Així i tot, mai hem pensat que siguem més que ningú. També és perquè ens va arribar molt tard. Jo, per exemple, tenia 32 anys quan vam començar amb Doctor Prats i havia tingut altres projectes. M'havia flipat molt més amb 20 i pico anys amb altres projectes que no fotíem res (Riures).