Douglas Stuart és escocès. De Glasgow, però fa anys, molts anys, 20 o 25, que viu a Nova York. És dissenyador de moda: en la seva llista de clients figuren marques com Calvin Klein, Ralph Lauren, Banana Republic o Jack Spade; però l'any passat va publicar una de les novel·les més aclamades de la temporada, La història d'en Shuggie Bain (Edicions de 1984). Tot i això, no va ser fàcil que arribés a les llibreries. Fins a 44 editorials van rebutjar el seu manuscrit. Com acostuma a passar, va ser quan l'autor va estar a punt de rendir-se que va rebre la notícia de veu del seu representant: havia trobat un segell que l'editaria, Grove Press, firma reconeguda per haver estat la llar dels autors de la generació beat: Jack Kerouac, William Burroughs, Allen Ginsberg...
Poc després un jurat format per Margaret Busby, Lee Child, Sameer Rahim, Lemn Sissay i Emily Wilson li va concedir el prestigiós premi Booker Prize 2020. I aleshores va arribar la pandèmia per coronavirus i el consegüent confinament. Stuart va trigar mesos a veure el seu debut literari a les llibreries i a poder intercanviar parer i opinions amb els seus lectors. Ens vam trobar amb ell al seu fugaç pas per Barcelona coincidint amb la Setmana del Llibre en Català. "No m'esperava l'èxit. Tampoc el premi. Vaig sentir-me extraordinàriament feliç, però va ser extremadament estrany per la situació".
La història d'en Shuggie Bain, la magnífica novel·la de debut Douglas Stuart
Una novel·la molt real
Als anys vuitanta a Glasgow, antigament una ciutat minera pròspera, les polítiques de Thatcher fan disparar la desocupació i les famílies es veuen obligades a fer filigranes per sobreviure, resa el text de la contraportada de l'edició catalana de La història d'en Shuggie Bain, un relat traduït al nostre idioma per Núria Busquet Molist i publicat per Edicions de 1984.
L’Agnes Bain és una dona sense sort que sempre ha aspirat a més: somia en una casa bonica i una vida acomodada que no hagi de pagar a terminis. Quan el seu marit, un taxista faldiller, l’abandona, es troba sola al càrrec de tres fills en una ciutat devastada per la crisi econòmica. Mentre la beguda es converteix en la seva gran aliada, els nens fan mans i mànigues per ajudar-la, però d’un en un l’abandonen per salvar-se a si mateixos. Tots menys en Shuggie, el més petit de tots, que es nega a rendir-se. Ell és diferent.
L'escriptor Douglas Stuart en la seva visita a Barcelona. Foto: Sergi Alcàzar
Tot i tractar-se d'un text de ficció, La història d'en Shuggie Bain és un relat (colpidor) que parteix de l'experiència vital del seu autor. "Moltes de les coses que explico -admet Stuart- són reals, però és una novel·la, no són unes memòries".
El pilar de la societat
Com el seu Shuggie Bain, Stuart va ser un nen homosexual que va créixer en una llar regida per una mare alcohòlica, en una ciutat, Glasgow, amb greus problemes socials. "En aquella època, Glasgow era un indret violent, alcoholitzat, homofòbic i misogin". En aquest entorn hostil a la seva condició, Stuart, com el seu personatge, va créixer sol, aïllat de la resta d'homes de la seva comunitat.
La història d'en Shuggie Bain podria connectar en molts aspectes amb la prosa crua d'Irvine Welsh i novel·les com Trainspotting: mateixa època, els anys vuitanta; mateix indret: Escòcia; mateixos problemes: atur, alcohol, drogues, violència, famílies desestructurades de classe treballadora que malviuen i sobreviuen gràcies als subsidis estatals...
"El més fàcil és establir aquesta connexió, però tot i els paral·lelismes la meva història presenta una perspectiva diferent d'aquella època: és una novel·la eminentment femenina. Mentre que a la majoria de les novel·les se centren en figures masculines jo volia donar veu a les dones, que durant aquells anys van ser el pilar de la nostra societat. Mentre els homes eren els que anaven als piquets de les vagues i després al pub, eren les dones: les nostres mares, àvies, germanes... les que sostenien les famílies". També és el primer relat que dona veu protagonísitca a un personatge homosexual. "Fins ara els homosexuals havien quedat fora de la història de la classe treballadora escocesa".
L'home que estima Glasgow
La història d'en Shuggie Bain també ha estat, d'alguna manera un exercici terapèutic per al seu autor. Douglas Stuart ha fet les paus amb la seva ciutat i el seu passat a través de l'escriptura de la seva primera novel·la. "És un llibre que només podia haver escrit des de la distància que m'ha donat Nova York. La llunyania és útil, ajuda, aporta claredat. Escriure des de la distància em va ajudar a entendre'm a mi mateix".
Mural dedicat a Shuggie Bain al centre de Glasgow
Anys després de marxar, Stuart ha tornat a casa. "Estimo Galsgow però no sé si Glasgow m'estima a mi". Molt probablement, sí, Glasgow també estima Douglas Stuart. I si no a ell, si al seu personatge Shuggie Bain que ara llueix orgullós en un immens mural en el centre de la ciutat.