Des dels darrers anys Barcelona ha esdevingut un dels principals pols d'atracció d'Europa pels fans de la música electrònica gràcies als grans festivals i la bona oferta musical que s'ofereix a la capital catalana. És per això que ens hem assegut per conversar amb Edu Clarà, CEO & Manager de la sala Input High Fidelity Dance Club de Barcelona, també conegut pel seu nom artistic, Hitch, un dels DJ i productors referència de Catalunya, amb una llarga trajectòria que l'ha portat a actuar a diversos festivals nacionals, internacionals i a fer temporades a Eivissa.
Input High Fidelity Dance Club
Com arrenca el projecte d’Input?
Input neix l'any 2016. Després de provar diversos projectes i models de negoci fallits, vàrem intentar reorientar el negoci elaborant un projecte que partís d'uns fonaments que nosaltres consideràvem essencials i amb els quals tots ens identificàvem. El nostre propòsit no se centrava a crear un concepte avantguardista, alternatiu i diferencial. Simplement, volíem iniciar un projecte on tots els que el formàvem —i seguim formant avui dia— ens hi sentíssim partícips i identificats. I, sobretot, un projecte on el públic gaudís i sentís el club com casa seva sense tenir en compte modes, tendències ni diferències socials o de gènere.
Quin balanç es pot fer any a any des de la inauguració d'Input? Com ha anat creixent la sala?
És cert que hi ha hagut una evolució notable. Tot i que prefereixo centrar-me en la feina del dia a dia i no sóc gaire partidari de fer balanç —i més ara que estem d'aturats—, des d'on venim fins on som ara, o on érem abans de la pandèmia, el canvi ha estat gran. Hi ha hagut una gran evolució, veníem de zero i era una sala que venia "marcada" (per dir-ho d'alguna forma) per antics promotors que havien vingut a aquest espai, però mai havien aconseguit tirar els seus projectes endavant.
Que jo recordi, l'últim projecte guanyador va ser Discoteque on, per cert, jo vaig treballar uns cinc anys (crec que va ser cap a principis de 2000). Malauradament, des d'aleshores cap dels promotors que han passat per aquí per intentar construir un projecte relacionat amb la música electrònica ha aconseguit tenir una certa regularitat.
És veritat que nosaltres no ens tanquem a cap estil, ja que aquí hem fet diversos tipus d'esdeveniments com concerts, esdeveniments corporatius, presentacions de productes per a marques, entregues de premis, etc. Però en termes generals, nosaltres apostem per la música electrònica en totes les seves variants i formes.
Quins són els grans artistes que han passat per la sala que més il·lusió t’ha fet portar? Quins altres artistes, que encara no han tingut l'oportunitat de poder actuar a Input, t'agradaria que vinguessin?
La veritat és que per Input han passat molts artistes i molt bons, però no m'agrada dir noms per evitar favoritismes. A qui ens fa més il·lusió contractar és a aquells artistes amb qui tenim un feedback positiu o que hi ha una certa avinença; no en el sentit amistós, sinó en el sentit que tenen uns principis o pautes de comportament similars als que podem tenir nosaltres i que no ens veuen com un simple client a qui treure-li els diners. No ens agrada que ens vegin com un "euro amb potes". Hem de tenir present que estem parlant d'artistes que molts d'ells són de primer nivell i d'un gran reconeixement internacional; és a dir, ticketsellers que t'ompliran el club. Per tant, posats a escollir, preferim treballar amb aquells artistes i agències que tinguin veritables ganes de venir i gaudir del nostre públic i del nostre espai. Qualsevol artista que vulgui gaudir i passar-ho bé amb el públic és benvingut, no m'agrada dir noms. Per sort, avui en dia hi ha molts grans artistes.
Edu Clarà // Foto: David Benavides
ONíRICA , unmuted, Swing, Locked, J4US, PRIS, UNANNOUNCED... són els noms que reben les diverses nits a Input. Que les diferència entre si?
La diferenciació sorgeix de la necessitat de rotar la teva audiència. Quan obres tants dies —una mitjana de 8 a 12 nits per mes— no pots programar sempre el mateix estil. No em refereixo en l'àmbit musical exclusivament, sinó en termes generals (estil, ambientació, temàtica, producció, il·luminació, visuals...). És una manera d'oxigenar el públic perquè és impossible que aquest vingui cada dia que obrim. Difícilment repetiran d'una nit a l'altra. És per això que vam veure necessari generar diversos conceptes, incorporant al mateix temps altres promotors com Swing o Locked, que són promotors externs però que al cap i a la fi són part de la família.
Això ens permet també enfocar-nos en els diversos tipus de públic. Cada nit, la sala s'ambienta dins d´un àmbit musical concret, amb uns visuals i il·luminació determinades i una producció i una temàtica d'acord amb l'ambientació que marcarà la nit. Això fa que li proporcionis unes pautes determinades al client, i que aquest ja sàpiga quin tipus de concepte pot trobar-se aquella nit en concret.
Les nits de J4US, per exemple, són nits orientades al house music amb una il·luminació més càlida, uns visuals amb aires LO-FI, marcades per certes reminiscències als anys noranta i un públic més variat. Hi ha altres nits, com ONíRICA o LOCKED, amb música més melòdica i una ambientació més "mística", que arrossega a un públic una mica més adult. Les nits de PRISM, són les nits on el tecno és el protagonista. L'ambientació i estil són més foscos, el negre, vermell i blanc predominen en la il.luminació i els visuals són d'un caire més minimal. Són nits que arrosseguen un públic majoritàriament més jove. Els dies de SWING apostem per un espectre una mica més ampli en termes musicals i que, amb el temps, ha consolidat una clientela fidel. I a les nits d'UNANNOUNCED apostem per no anunciar l'artista que actuarà. És una aposta arriscada, però alhora és una aposta atractiva perquè obliga al client a venir per descobrir qui serà el convidat de la nit.
Que diries que és Input per a Barcelona?
Nosaltres som un club més d'electrònica de la ciutat comtal que l'únic que procurem és que la gent gaudeixi amb allò que oferim. I si de retruc contribuïm tant a la cultura musical com a la cultura local de la ciutat, doncs la satisfacció encara és més gran. He de dir que encara que molta gent no ho consideri cultura, la música electrònica és música, i la música és cultura.
Encara que molta gent no ho consideri cultura, la música electrònica és música, i la música és cultura
S’ha de defensar la música electrònica?
Hi ha gent que considera l'oci nocturn quelcom dolent per a la societat i el criminalitza ja sigui per desconeixement, ja sigui per culpa de quatre irresponsables que han incomplert la normativa, i més ara en temps de pandèmia! Però sincerament crec que s'equivoquen. L'oci és necessari per a la societat. És una forma de diversió més. Ve a ser com el cinema o el teatre, dues formes d'esbarjo diferent. Tant l'oci nocturn com el cinema o el teatre són vies d'escapament per a la societat on un es pot evadir i desconnectar de les rutines i els problemes. A més a més, l'oci nocturn té un component socialitzador molt important.
Concretament dins de l'oci nocturn, potser s'haurien de diferenciar una mica els diversos rols que ocupa cada negoci. No vol dir que uns siguin millors o pitjors que altres. Dins de l'oci nocturn hi ha molts models de negoci que se centren exclusivament en la diversió del client sense tenir en compte altres detalls que per a nosaltres són essencials. És una fórmula totalment vàlida i respectable. Només faltaria! I en cap moment voldria menysprear-la. Però és cert que és diferent de la que nosaltres tenim. Com nosaltres, hi ha molts clubs i promotors que dediquen els seus esforços a portar artistes de reconeixement internacional i que la contractació d'aquests comporta una despesa i risc econòmics importants. O que inverteixen els seus esforços en elaborades produccions i instal·lacions. Personalment, crec que de retruc aquest model fa créixer l'escena musical local i aporta cultura a la ciutat.
Input no ha obert amb taules i cadires, durant el període permès. Per què s'ha pres aquesta decisió?
No té cap sentit obrir si la gent no pot ballar. La nostra essència és el ball, és la música... És l'element principal sobre el qual gravita el nostre projecte. De fet, ho podríem resumir en un anglicisme: "No dance, no party".
Entenc que hi hagi altres negocis dins del sector que decideixin obrir perquè ofereixen un format diferent al nostre. Però nosaltres, així com altres sales de la ciutat, estem enfocats exclusivament al ball i hem de ser fidels a la nostra essència. Crec que cometríem una greu errada si només obríssim per intentar generar ingressos. És una decisió que va més enllà dels negocis, no pots anar en contra d'aquells principis que t'han dut a ser qui ets avui dia.
La nostra essència és el ball, és la música... és l'element principal sobre el qual gravita el nostre projecte. De fet, ho podríem resumir en un anglicisme: "No dance, no party"
Quins reptes de futur té la sala després de la pandèmia? Es veu a l’horitzó la data de reobertura?
El futur immediat és molt incert. Semblava que sortíem del confinament i que tot anava tornant al seu lloc, però de sobte han aparegut rebrots i s'han hagut de fer unes passes enrere. Per tant, és molt difícil poder establir una data de reobertura.
Hem fet moltes previsions i hem analitzat mil escenaris possibles; però al final, veus que la realitat i el dia a dia et trenquen tots aquests possibles escenaris que has preparat i ideat amb tanta dedicació. Personalment, espero —i ara ja és més opinió personal— que cap a finals d'any (l'últim trimestre) puguem començar a generar activitat. Fins que no hi hagi un cert control de la pandèmia les portes d'Input hauran de seguir tancades.
Un cop puguem obrir, la nostra idea és fer un esforç i adaptar el club a totes les mesures necessàries per facilitar a les autoritats qualsevol aspecte i procurar tornar al mateix punt on érem en el moment de tancar.
No queda cap altra opció que fer un reset, començar de zero per oferir al públic una proposta atractiva i adaptada als temps que corren.
Fins que no hi hagi un cert control de la pandèmia les portes d'Input hauran de seguir tancades
INPUT High Fidelity Dance Club // Foto: David Benavides
Creus que es viu en un boom del fenomen underground o de la música electrònica, tant en l'àmbit global com a la ciutat?
Totalment. Crec que la globalització provocada per l'aparició d'internet en el seu moment va ser la llavor que ha permès que avui dia la música electrònica creixi i es difongui arreu del planeta. Inclús l'EDM (Electronic Dance Music), un estil molt criticat per als més puristes, crec que ha ajudat molt a l'escena electrònica en general. Ha apropat la música electrònica a la gran massa, cosa que als anys 90 era molt difícil amb el tecno o el house. Gràcies a l'EDM s'ha apropat molta gent que abans ni s'interessaven per l'electrònica i ara s'hi interessen. L'EDM, vindria a ser com la primera porta d'accés a l'univers de la música electrònica. Tot aquell a qui l'atrau i el captiva acaba endinsant-se dins d'aquest univers i perfilant els seus gustos a mesura que creix i mostra més interès.
Veure tota aquesta evolució m'agrada i em produeix orgull. La música electrònica gaudeix d'una bona salut avui dia, tot i que encara s'han de fer més passes per aconseguir consolidar-la. Sobretot en certs territoris com el nostre on queda encara un llarg camí per recórrer. S'ha de seguir treballant perquè es vegi com a cultura. Hi ha d'altres països com Alemanya, Els Països Baixos o inclús França, que ho tenen més normalitzat com a fenomen cultural. Malauradament aquí, música electrònica i cultura no han anat mai agafades de la mà. Sinó tot el contrari! La música electrònica s'ha associat sempre a la festa i s'ha vist com a quelcom dolent. Crec que hem de treballar per provocar un canvi de mentalitat en la societat i ser molt constants i persistents en aquest sentit.
Gràcies a l'EDM s'ha apropat molta gent que abans ni s'interessaven per l'electrònica i ara s'hi interessen
Barcelona es pot considerar un petit oasis de l'escena electrònica dins de la península ibèrica? Encara més, es pot considerar la ciutat com una de les capitals de l’escena electrònica en l'àmbit europeu?
I tant, totalment! Poca gent se n'adona però és cert que som un rara avis dins de la península Ibèrica —sense tenir en compte Eivissa, que és un tema a banda—. Estic content de veure que la salut de l'escena local a Barcelona és bona i estable. Malgrat la situació provocada per la pandèmia, fins al confinament estàvem vivint un bon moment per a l'escena dels clubs. Cada cop hi havia més propostes i, conseqüentment, més competència. Però aquesta competència és bona, perquè t'ajuda a esforçar-te més per ser millor i ajuda a fer créixer l'escena local. A més a més, de retruc i deixant de banda el negoci, provoca que la proposta per al públic cada cop sigui més àmplia i diversa.
Però és cert que en comparació, l'escena de la resta d'Espanya és una mica diferent. Actualment, a algunes de les grans ciutats espanyoles l'escena electrònica no és tan potent, ni tan sòlida. I això entristeix. Entenc que hi hagi propietaris de clubs que ho vegin tot com un negoci i que quan veuen que l'aposta electrònica no funciona, vulguin canviar el model de negoci i reorientar-lo cap a un que considerin més productiu. És totalment lícit. Però personalment no sé si és la millor solució.
En referència a la darrera pregunta, Barcelona és una de les capitals de l'escena electrònica internacional, sense cap mena de dubte. Només cal veure la quantitat d'artistes i d'esdeveniments que es programen setmana rere setmana, i la quantitat de festivals que s'organitzen durant l'any. Hi ha caps de setmana a l'atzar, que veus la proposta musical que s'ofereix i, mantenint les distàncies, podries arribar a pensar que Barcelona sembla Eivissa a l'estiu o Berlín. Fa anys que estic en el sector i et puc garantir que hi ha programacions que anys enrere no es veien amb tanta freqüència o que eren del tot impensables.
Barcelona és una de les capitals de l'escena electrònica internacional, sense cap mena de dubte
Aquest ventall tan ampli de possibilitats té un contrapunt, ja que en certa manera acabes malacostumant el públic... i beneït problema! L'exigència del públic creix notablement; massa en segons quins casos. És veritat que es genera un mal costum, però simplement és per desconeixement de com es gestiona un club o del funcionament de la indústria, les dificultats per poder contractar a segons quins artistes, les exclusivitats que aquests tenen, l'elevat risc i cost econòmic que suposen fer una programació competent i variada cada setmana, la manca de suport per part de les autoritats...
Hi ha caps de setmana a l'atzar, [...] que Barcelona sembla Eivissa a l'estiu o Berlín
Una de les conseqüències d’aquest auge de l’escena electrònica es que grans DJ comercials de l’EDM, estan apropant-se a aquest estil de musical. Quines conseqüències creus que té? Seria possible veure un David Guetta a Input?
David Guetta havia punxat fa molts anys en aquest espai, molt abans que fos Input. De fet un dels dies jo li vaig obrir sessió. En el cas de Guetta, cal no oblidar d'on va arrencar i el french house que punxava a la dècada dels 90 no té res a veure amb l'EDM que està produint i punxant ara...
David Guetta en directe a Space Eivissa
El vídeo viral a Space..
Sí! És un exemple. Recordo cap a mitjans/finals dels 90 quan David Guetta no era popular i punxava el típic french house d'aquella època, estil Thomas Bangalter, Daft Punk o Cassius, entre d'altres. Era l'estil que estava de moda dins del sector més avantguardista de les nits parisenques i era cool i innovador, allunyat de les tendències més comercials del moment. Probablement més endavant, quan va conèixer a Cathy Ghetta —i això ja és més opinió personal—, se li va presentar l'opció d'escollir entre ser un ídol de masses i punxar a festivals cobrant un dineral o seguir actuant en clubs de 500-1.000 persones mantenint la seva línia musical. Probablement va decidir-se per la fama, fet que és totalment respectable.
Tornant a la pregunta inicial, cada vegada hi ha més artistes EDM, que es passen a l'escena més underground. Però crec que aquest fet és positiu. La gent tendeix a posar etiquetes i separar-ho tot. Però al final tot és música i jo no sóc gaire partidari del fet que s'etiquetin els estils. Perquè els encaselles massa en una moda o tendència. I les tendències són cícliques i cada cop són més curtes.
Em sembla genial que hi hagi col·laboracions entre artistes de diversos gèneres i d'altres branques musicals, ja que ajuda a trencar barreres entre estils i fa evolucionar al mateix temps la música. Al final tot parteix d'una mateixa arrel, la música.
La gent tendeix a posar etiquetes i separar-ho tot. Però al final tot és música i jo no sóc gaire partidari de què s'etiquetin els estils
D’on et ve la influencia i la passió per la música?
A casa no n'he tingut cap d'influència directa en l'àmbit musical, però ja des de petit, tant el meu germà com jo hem tingut molta afició i fal·lera per la música. El meu germà per exemple, ha estat el bateria de diversos grups i en el meu cas des de petit sempre he perdut el cap per la música. Recordo de ben petit passar-me hores amb el tocadiscos de mons pares fent sonar música dels 70 i 80. Recordo també que amb 12 anys vaig començar a provar de fer mescles amb cintes de casette, fent mescles una mica "salsitxeres", tallant i empalmant les cintes; bé, emprant els recursos que en aquella època es tenien. Sempre he tingut la música present. De fet, tot i que jo vaig estudiar Dret, la música era el que realment em fascinava i m'omplia. En un moment de la meva vida vaig decidir apostar per la meva passió. Per a mi, això va més enllà de ser una feina. És la meva forma de vida.
A la web d'Input se't defineix com que és difícil categoritzar-te dins d’un gènere, però amb quin et sents més còmode? De quins altres estils prens influència a l’hora de compondre la teva música i fer els teus sets?
Tots els estils m'agraden. M'adapto a tot. Les meves arrels pertanyen a una època on els estils no estaven tan separats i no hi havia tants matisos, ni etiquetes. Les sessions de DJ eren més eclèctiques. I no era com és ara. Recordo que el DJ no tenia la importància i transcendència que actualment té. El DJ era un treballador més de la plantilla i havies de punxar música molt diversa durant la nit per satisfer els gustos variats del públic. Ni tan sols apareixíem a la cartelleria. Avui dia això ha canviat molt. La figura del DJ s'ha convertit en un fenomen de masses i tot aquell que pretén iniciar-se en aquest món té un ventall molt ampli i global d'oportunitats, i pot perfilar des del seu inici el seu estil i preferències musicals.
A mi el que realment em satisfà és veure com la gent gaudeix, m'és igual si he de posar, tecno, house o sardanes. És igual, mentre la gent arribi a casa contenta i amb el somriure als llavis, ja en tinc prou i amb això vol dir que la meva funció ja l'he complert.
Personalment, si hagués d'escollir algun estil amb el qual em sento més còmode, sigui per influència o per gustos, seria el deep house i el house. En cap cas vull dir que estiguin per sobre dels altres. Valoro tots els altres estils per un igual, i de fet les meves sessions en són una mostra. Tant em puc adaptar al tecno, al hardtechno, al deep house com al tecno melòdic... m'és igual. Gràcies a Déu, l'experiència assolida durant tots aquests anys m'ha ajudat a adaptar-me a cada ambient i situació.
A mi el que realment em satisfà és veure com la gent gaudeix, m'és igual si he de posar, tecno, house o sardanes
INPUT High Fidelity Dance Club // Foto: David Benavides
Quins son els teus reptes personals com a DJ i productor? En quin punt de la teva carrera creus que et trobes?
Durant els darrers cinc anys he focalitzat tant els esforços en la gestió del club que les meves aspiracions artístiques havien quedat en segon pla; cosa que no vol dir que no en tingui! Però la meva màxima prioritat d'ençà que vam iniciar el projecte del club ha sigut que aquest seguís creixent i arribés cada cop més lluny. Però és clar, com a artista que sóc, òbviament tinc inquietuds i aspiracions que segueixen intactes. Com a DJ m'agradaria seguir mantenint el nivell de regularitat i exigència que fins ara he tingut, i sobretot que la gent pugui seguir gaudint setmana rere setmana de les meves sessions. M'és igual si sóc cap de cartell o no de festivals. A mi em fa feliç veure com la gent gaudeix amb la música.
Com a productor, m'agradaria recuperar aquella regularitat que abans tenia a l'hora de tancar-me a l'estudi per publicar nous treballs. De fet, he de reconèixer que la pandèmia m'ha servit per fer un petit reset, desestressar-me una mica i poder tornar a l'estudi a fer música i dedicar-me a tot allò que no he pogut fer durant aquests anys a causa de l'atenció que li dedicava al club. Durant aquest temps de confinament he pogut fer un munt de tracks (crec que entre 30 i 40), alguns dels quals s'aniran publicant durant els mesos vinents.
Durant aquest temps de confinament he pogut fer un munt de tracks (crec que entre 30 i 40), alguns dels quals s'aniran publicant durant els mesos vinents
El millor record en una festa/festival? El primer set post confinament?
Podríem dir que sí, sobretot més pel context, que per la sessió en si! Tornar-me a sentir DJ després de tant de temps va ser molt especial. Tot i intentar treure ferro a la situació que estem vivint, aquesta professió la portem a dins. I quan un passa tant de temps sense pujar a una cabina li apareixen certes inseguretats, dubtes i incerteses. El fet de poder tornar a la cabina i posar el primer disc, és una experiència màgica. De fet, feia molts anys que no m'aturava ni un sol cap de setmana. I de sobte estar més de quatre mesos aturat, es fa difícil! Per a tothom, òbviament, per a la societat en general també, però per a l'artista el fet d'estar parat és quelcom molt excepcional, ja que és com si li tallessis les ales. I poder tornar a pujar a una cabina va ser un moment màgic. Em va fer sentir viu de nou.
El fet de poder tornar a la cabina i posar el primer disc és una experiència màgica
Què li diries a una persona a qui no li agrada o no escolta tecno perquè vingui una nit a l'Input?
Ostres, mai m'havia plantejat aquesta pregunta! Tothom és lliure d'escollir la seva manera de gaudir de l'oci. Però si algú es volgués interessar o tingués un mínim interès li diria que vingués a INPUT, ja no per escoltar la música, sinó per veure l'ambient i l'espectacle audiovisual que s'ofereix al club. I estic convençut que un cop que entrés per la porta, el seu parer canviaria totalment, independent de si li ha agradat la música o no aquella nit. Perquè al final la música electrònica va més enllà. És un element d'oci, socialitzador, que desinhibeix, que crea vincles entre la gent i que genera tot un espectacle al seu voltant que fa que tot plegat sigui especial i captivador.