Elisabet Casanovas és una de les joves talents més latents de la interpretació. La vam descobrir amb el fenomen Merlí i la vam seguir gaudint amb sèries com Benvinguts a la família o Drama, genialitat interpretativa que també ha lluït a les sales de teatre: aquests dies podem gaudir de la feina de Casanovas al Teatre Romea com a part del repartiment de Carrer Robadors, una obra basada en la novel·la homònima de Mathias Enard i dirigida per Julio Manrique.
Més feina: Eisabet Casanovas ara debuta al cinema amb Chavalas, comèdia que avui arriba a les sales de cinema. Una història que ens descobreix els diferents camins que han agafat les vides de quatre amigues i com acaben confluint del nou al barri, a Cornellà de Llobregat.
Un sincer exercici de nou costumisme dirigit per la debutant Carol Rodríguez Colás, amb molts encerts i alguna errada (els 10 primers minuts del llargmetratge, quan intenta retratar la modernor i el hipsterisme cultureta de Barcelona son un desastre). "M'agrada molt com la Carol ha retratat l'extraradi. Ha fugit de l'exotisme per donar veu a quatre xavales molt diferents que prenen camins molt diferents sorgint del mateix lloc".
Tu no ets de Cornellà de Llobregat, com les protes, però sí de Cerdanyola del Vallès.
Em sento totalment identificada amb la pel·lícula. Rodàvem i pensava constantment en les meves amigues de Cerdanyola, que son les meves amigues de tota la vida. Elles son les que m'apel·len a aquest lloc que tant té a veure amb qui sóc, amb la meva identitat. En els assajos ho comentàvem totes quatre. Va haver-hi moments que sortien coses que eren molt nostres. És molt important no oblidar d'on véns. Això i també tenir molt clar que la família no la tries, les parelles van i vénen, però els amics estan sempre allà. Pots marxar del barri però el barri no marxarà mai de tu.
Pots marxar del barri però el barri no marxarà mai de tu
I son els que et fan tocar de peus a terra quan te'n vas de l'olla.
Total. I a vegades és molt necessari pujar molt a dalt per després caure i tornar-te a aixecar. La història de Chavalas va justament d'això. És un guió molt honest, molt poc pretensiosa. Em va recordar a referents com Girls o Young and Promising, una sèrie noruega que m'encanta. És una pel·li, com deia, que parla d'identitat i amistat. I d'un lloc, que a més a més, el coneixem i ens és proper: Cornellà. El guió és de Marina Rodríguez Colás, la germana de la directora, i es nota molt que, per com ho han explicat, totes dues han sorgit d'allà.
Chavalas és un sincer exercici de nou costumisme ambientat a Cornellà de Llobregat
És la seva història.
És un regal poder treballar en una història tan sentida, propera i personal. I és que per molt que intentis allunyar-te, no et pots deslliurar de qui ets i d'on vens. No te'n pots alliberar perquè allò és l'essència de qui ets. Et pots crear noves identitats, però l'essència de qui ets no la podràs canviar mai.
Fa temps que et coneixem, però tot just aquesta és la teva primera pel·lícula.
Havia participat en una pel·lícula que es diu Ardara, amb Bruna Cusí i María García Vera. Però d'això ja fa un temps i era un paper molt petit. Chavalas ha estat la meva primera pel·lícula important. Per a mi i també per la meva companya de repartiment Ángela Cervantes.
Et pots crear noves identitats, però l'essència de qui ets no la podràs canviar mai
Justament, un dels principals atractius de la pel·lícula és la química que hi transmeteu les quatre protagonistes.
No en vam ser conscients, però sí que és cert que quan ens vam conèixer ens vam fer amigues al minut. Va coincidir tot: les nostres personalitats van congeniar, la història de la pel·lícula... No només això, sinó que totes estàvem passant per les nostres coses a nivell vital i personal i ens vam fer molta companyia.
No us coneixíeu d'abans?
Érem conegudes però no amigues. A la Vicky (Luego) la coneixia més. A l'Ángela una mica. I a la Carolina (Yuste) res. Però de seguida va haver-hi molt bon rotllo. M'ha encantat treballar amb ells. De fet, d'elles he après moltíssim.
Sou com quatre cares d'una mateixa manera.
El més fàcil hauria estat explicar el barri des del clixé i l'exotisme. Però això no hauria aportat res. La idea de Carol (la directora) i la Marina (la guionista) era explicar el lloc des de quatre angles diferents. A mi, de totes elles, el que més em fascina és el personatge que interpreta l'Ángela, una noia que decideix quedar-se al barri portant el bar de la seva mare. I és feliç vivint així.
La pel·lícula és una reivindicació del barri i la seva gent.
Però, de nou, explicat des del factor humà, no des de l'exotisme, per això és tan bonic.
Cada vegada sóc molt més exigent amb la meva feina
Vau rodar la pel·lícula en juny de 2020, just després del primer confinament.
No, la vam rodar a mitges! Va iniciar el rodatge abans del confinament, ens vam tancar i van tornar el juny del 2020. De fet vam ser el primer rodatge que es va posar en marxa a Espanya després del confinament. Vam començar el 15 de juny. Va ser un alliberament de la mateixa manera que ens va afectar, també. Per tot el que implicava la pandèmia, anàvem una mica a les palpentes. Vam tornar a rodar però des d'un lloc, i no en refereixo a un fet purament físic, totalment diferent.
Fèieu videotrucades entre les quatre, durant el confinament?
Sí. I vam compartir les nostres preocupacions. I teníem clar que volíem acabar la pel·lícula, i que l'acabaríem. El que no ens imaginàvem és que reprendríem el rodatge tan aviat.
Tornes sovint a Cerdanyola?
He d'admetre que hi vaig menys del que m'agradaria, menys aquest últim any amb el tema del confinament. Però quan vaig a Cerdanyola i quedo amb les amigues sento que torno a casa.
Quins projectes tens en marxa?
A inicis de l'estiu vaig acabar de rodar una nova sèrie produïda pel Terrat i que emetrà TV3, que es diu L'última nit del karaoke.
I també estàs al teatre amb l'obra Carrer Robadors.
Al Romea. Va ser l'espectacle inaugural del festival Grec. És una adaptació de la novel·la de Mathias Enard dirigida per Julio Manrique. Una història estupenda, molt bonica.
Elisabet Casanovas és una de les protagonistes de Chavalas.
Des de fa tres o quatre anys que no pares.
Estic molt contenta i agraïda. Sóc molt conscient que poden haver-hi alt i baixos, i n'hi haurà. Però ara per ara estic gaudint moltíssim. I quan passi, passarà. Estic preparada. La meva mare era cantant d'òpera i va tenir èpoques molt bones i d'altres molt dolentes. Quan passi ho aprofitaré per dur endavant cap projecte personal. Ara per ara crec que no tinc prou motor, però les ganes de fer-ho son allà. M'agradaria crear alguna cosa col·lectiva. Però no sé què, ja es veurà amb el temps.
Televisió, teatre ara també cinema… Ets una actriu molt versàtil.
Jo tinc una visió molt més dura. Cada vegada sóc molt més exigent amb la meva feina. Però també la gaudeixo. No sé com seria de no haver-me dedicat a la interpretació i no haver participat de les sèries, obres i pel·lícules en què he treballat. Més enllà de certs personatges que t'ajuden a créixer i ampliar el punt de mira sobre les coses, a mi el que més m'ha ensenyat l'ofici de la interpretació ha estat a treballar en equip.
Contràriament, sembla una feina molt individual.
M'agraden els rodatges, una experiència laboral en què cadascú té el seu lloc i la seva missió. I el mateix amb les obres de teatres, projectes molt delicats on s'expliquen històries moltes vegades d'alta intensitat emocional. Aventures que comencen sense res, perquè els textos parteixen d'un full en blanc, i que s'acaben fent molt grans perquè tothom aporta el seu granet de sorra. El dramaturg Sergio Blanco em va dir una vegada que un text no explica res sinó que és l'oportunitat per dir moltes coses. Unir-te amb un grup de gent per explicar una història em sembla una de les coses més boniques que hi ha.