Ginestà són una de les formacions més aclamades del nostre àmbit sonor actual. Els germans Júlia i Pau Serrasolsas es van presentar en societat el 2018 amb Neix (Autoeditat), primer pas en una (encara breu) trajectòria que va viure un dels seus primers moments d'inflexió amb l'aparició del seu segon llarg. L'homònim Ginestà (Kasba Músic, 2019) era l'amagatall d''Estimar-te com la terra', una d'aquelles cançons que transcendeix l'autoria per significar-se en un himne generacional. Setmanes enrere reapareixien amb 'L'Eva i la Jana', primer avançament del seu esperat tercer disc. Un single que ve acompanyat del manual d'instruccions que ens permetrà entendre l'evolució que està experimentant el projecte, del folk temperat dels seus primers temes al pop de textures sintetitzades amb cadència ballable que semblen declinar les seves noves creacions. Un tema que de ben segur serà un dels instants culminants del concert que la Júlia i el Pau oferiran aquest vespre a Sant Sadurní d'Anoia o el de dissabte 24 a Cervera o el de diumenge 25 a Castellar del Vallès o el de dilluns 26 a Mataró o el de... Abans que s'embarquin en aquesta marató de directes, ens trobem amb ells en un dels racons més emotius del seu imaginari vital.
Estem a Sant Andreu del Palomar, casa vostra
Júlia Serrasolsas: A la Fabra i Coats. Els nostres avis van treballar aquí. Nosaltres sempre parlem de família, quotidianitat, nostàlgia... I aquest lloc ens remet directament a la nostra infància i la nostàlgia d'aquells temps.
Pau Serrasolsas: La Fabra i Coats és un dels símbols de Sant Andreu, juntament amb la parròquia. Els nostres avis van passar 40 anys aquí tenyint fils.
Hi heu actuat mai, a la Fabra i Coats?
P.S: Sí. De fet el nostre últim concert a Sant Andreu va ser aquí. Va ser molt especial. Quan toques al barri és quan et ve a veure la família i els amics.
Les coses han anat molt ràpidament per a vosaltres, en tres anys heu publicat dos discos i esteu a punt de publicar-ne el tercer, a més de viure un confinament.
J.S: Just abans de confinar-nos vam guanyar un Premi Enderrock -premi per votació popular al Millor disc de cançó d’autor 2019 per Ginestà (Kasba Music, 2019)- i tot pintava meravellosament bé, amb una gira a l'estiu de moltes dates. Tot havia de ser l'hòstia.
I no.
J.S: L'hòstia ens la vam endur nosaltres amb el confinament. Amb tot, vam poder fer gira, perquè vam poder adaptar el nostre format de directe.
Tocar a la presa de possessió ens feia molta il·lusió perquè era un moment molt important pel país
Com ha canviat la vostra relació des que teniu el grup?
P.S: No ha canviat. Sempre ha sigut boníssima, sigui creativament o com a germans. Tampoc tenim una legió de seguidors rere nostre. La gent no és pesada amb nosaltres. No ens paren pel carrer. Estem en un punt molt relaxat de la nostra trajectòria.
J.S: De fet, diria que com a germans, Ginestà ens ha apropat. Va haver una època que vivíem separats i ara tornem a viure junts perquè per al projecte ens va millor així.
I què feu quan us canseu l'una de l'altre?
J.S: Marxem a casa de les parelles (riures). De fet passem moltes hores sense veure'ns.
Què és el més bonic que us han dit de la vostra música?
P.S: A mi em ressona molt quan ens diuen que una cançó nostra ha servit algú per declarar-se a la seva parella. Tenim una cançó que es diu 'A la iaia', dedicada a la nostra àvia. I també ens ha passat que ens han dit que l'han posada al funeral de la seva àvia. Quan això passa és bastant impactant. És molt bonic.
Recordeu la primera cançó que vau escriure junts?
J.S: Abans de Ginestà teníem un grup que es deia La Púrria i allà ja escrivíem cançons plegats. Com a Ginestà... 'Estimar-te com la terra'?
P.S: Sí, jo crec que va ser 'Estimar-te com la terra', que va ser la cançó que ens va propulsar com a grup.
Ginestà actuen avui a Sant Sadurní d'Anoia. Foto: Cristina de Blas
La vau interpretar a la presa de possessió com a president de la Generalitat de Pere Aragonès.
P.S: L'actuació de la Magalí Saré va fer que ens ploguessin menys crítiques a nosaltres. Ell va pillar molt més que nosaltres per la versió que va fer de l'himne. Qui ens coneix sap que sempre ens hem mullat per les causes que defensem i tocar a la presa de possessió ens feia molta il·lusió perquè era un moment molt important pel país.
Què us va semblar la polèmica que es va generar amb la versió dels 'Segadors' de la Magalí Saré?
P.S: En vam parlar molt aquells dies. Tot és interpretable i ella estava en el seu dret de fer la versió de l'himne. A mi, el que m'emociona és la versió de l'himne amb la simfònica, però les coses canvien.
J.S: En un acte que és tan protocol·lari, ella li va voler donar contingut. A mi em sembla bé. Em va agradar.
Vosaltres, si us ho demanessin, faríeu una versió?
J.S: Jo no m'atreviria. El cantaria, però no faria una versió dels 'Segadors'.
P.S: Jo tampoc. Jo faria una versió de l'himne del Sant Andreu però dels 'Segadors', no. És una cosa que representa molt per a mi i m'estimo molt.
La música estava molt present a casa?
J.S: No, no venim d'una família de músics, però sí d'artistes. El nostre avi és pintor. I entre els nets hem sortit de tot: músics, també hi ha una escriptora... Som persones de cul inquiet i sempre volem fer moltes coses.
P.S: La música, compondre, és una inquietud nostra. Tot i que, més que músics, el que jo diria és que a nosaltres el que ens agrada és fer cançons i tocar en directe.
Què us aporta, la música?
P.S: Com deia, a mi el que més m'agrada és escriure cançons. Diria que és el que em va millor. Però el que realment m'emociona és quan la gent se les fa seves i les canta en directe. Quan veig la gent cantar, saltar o plorar amb les nostres cançons és quan tot pren sentit.
Recordeu el primer concert en què la gent va cantar les vostres cançons?
J.S: Va ser en el concert de presentació del nostre primer disc, Neix. Va ser a la Plaça de les Palmeres, per la festa major de Sant Andreu. Va ser molt emocionant: el nostre primer concert, al barri, amb la família i els amics i un munt de gent que coneixia les cançons.
Quin és el millor concert que heu fet mai?
P.S: Aquest mateix any, a l'Strenes al Teatre Principal de Girona. També va ser impressionant el concert d'enguany a Lleida.
J.S: Tots els concerts, però, tenen alguna cosa d'especial perquè tots t'aporten i de tots n'aprens.
Ginestà ja es troben treballant en el seu tercer disc. Foto: Sara Hermo
Segur que cada nit us demanen que toqueu 'Estimar-te com la terra'. No us heu cansat mai d'ella?
J.S: No! D'aquesta no.
P.S: És complicat cansar-nos d'una cançó que ens ha donat tant.
J.S: Sí que n'hi ha del primer disc que ja no em fa tanta gràcia tocar-les, però no perquè no m'agradin sinó perquè tinc moltes ganes de tocar en directe les cançons del nou disc.
P.S: Estem flipant amb la reacció de la gent quan toquem el nou single, és una autèntica bogeria. 'L'Eva i la Jana' i el nostre nou 'Estimar-te com la terra'. És un nou pas en la nostra carrera. Un salt a nivell professional, de so i estètic.
J.S: És un tema que dóna pistes de cap a on estem anant amb el nou disc sota de la producció de Cesc Valverde.
Té cert aroma a La Casa Azul.
P.S: És una cançó per ballar i saltar. Tenim cançons molt tranquil·les, que la gent les gaudeix si està asseguda, però ara ens ve de gust fer coses més mogudes.
'L'Eva i la Jana' i el nostre nou 'Estimar-te com la terra'
Un tema, 'L'Eva i la Jana', amb una lletra novament compromesa, en què parleu de l'amor entre dues noies.
P.S: Som gent jove que parla de les coses que ens passen. Les sexualitats dissidents formen part del nostre dia a dia i ens venia de gust parlar-ne en una cançó com 'L'Eva i la Jana'.
J.S: En aquesta cançó en concret, hem col·laborat amb Bunyol TV, un col·lectiu de dones lesbianes i bisexuals que fan continguts per i per a lesbianes. Elles eren les que millor podien crear aquest vídeo. Les actrius del vídeo són parella a la vida real.
La música pot ajudar a canviar el món?
J.S: Pot. Amb 'L'Eva i la Jana' la idea era crear referents per a les nenes. Hem volgut fer una cançó basada en l'existència d'una parella i no només el desig.
Com va el disc nou?
P.S: Doncs està sent complicat. L'hem d'acabar de gravar però, per sort, aquest estiu tenim molts concerts. Ho farem com podrem. A més, estem en el traspàs de deixar les feines per dedicar-nos exclusivament al grup. No és un salt al buit, perquè tenim molts concerts, però és el pas necessari que havíem de fer.
Quan està previst que surti?
P.S: Encara no tenim una data. Ho volem fer bé. No volem fer un disc amb cançons que siguin palla. Molt probablement el publicarem a inicis de l'any que ve, gener o febrer.